Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín: diferència entre les revisions

La seva posició a [[Bagdad]] s'havia reforçat amb el casament de la seva filla amb el general Badr al-Mutadidi, confident del califa al-Mutadid. El divendres sant del 893 el rei Sembat es va apoderar de [[Dwin]] on governaven dos emirs que tenien un doble vassallatge: del rei armeni per ser part del seu territori, i de Muhàmmad com a governador dels musulmans. El 894/895 es van reunir amb Muhàmmad les forces del seu eunuc (''khadim'') el general [[Wasif]] que venien de derrotar al [[dulàfida]] Imar ibn And al-Aziz al [[Jibal (Mèdia)|Djibal]] però sense poder annexionar el territori, i junts van fer una segona expedició a Armènia (895/896) des del [[Nakhichevan]] i va ocupar [[Kars]] i Dwin abans que Sembat pogués reaccionar. Sembat va concentrar forces a Vazdan al peu de la muntanya Aragadz (Alagoz). El patriarca Jordi II va tractar de fer de mediador i fou fet presoner per Muhàmmad. Les forces de Muhàmmad i Sembat van xocar a Tols o Dols, prop de la muntanya Aragadz i l'emir fou rebutjat, i va demanar la pau però no va voler tornar a Jordi mes que contra un fort rescat i el seu fill Diwdad va restar en el govern de Dwin (va conservar aquest govern fins a la mort del seu pare al que va succeir). Durant la guerra, Sargis de [[Vaspurakan]] i el gran ''ishkhan'' de [[Siunia]] van fer acte de vassallatge a l'emir Muhàmmad. Acabada la guerra el siunià va demanar perdó al rei que li va concedir, però en canvi va decidir atacar a Sargis de Vaspurakan i als seus dos germans. Les lluites del rei bagràtida [[Sembat I el màrtir]] (al que els àrabs anomenaven Sunbat) es poden seguir en detall a l'article sobre aquest rei.