Aglàbides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) |
m Robot substitueix 'dos revoltes' per 'dues revoltes' |
||
Línia 4:
El govern hereditari els fou confiat pel [[califa]] [[Harun ar-Raixid]] el 800. L'acord establia que l'[[emir]] d'Ifrikiya renunciava a la subvenció del califat i a més havia de pagar a Bagdad 40.000 [[dinars]]. El primer emir, [[Ibrahim ibn al-Àghlab]], fou un bon diplomàtic i home d'estat, que va rebre ambaixadors de [[Carlemany]] i del patrici Constantí de Sicília (vegeu: [[Abbasiyya]]); va lluitar contra els kharigites que dominaven el sud d'Ifrikiya, l'[[Aurès]] i el [[Magrib]] central.
Els àrabs del ''djund'' que formaven les guarnicions, mai van ser prou obedients a la dinastia i Ibrahim va haver de reprimir
La revolta més greu dels àrabs del ''djund'' fou durant el govern de [[Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim]] ([[817]]-[[838]]) dirigida per Mansur ibn Nasr al-Tunbudhí, que dominava el castell de Tunbudha, al costat de [[Tunis]], i al que van secundar molts caps àrabs ([[824]]) i van dominar després de diverses lluites amb resultats alterns, tot el país menys [[Gabes]] i la seva regió, però l'emir va poder sufocar la revolta amb l'ajut dels berbers del [[Jarid]], i el cap rebel es va rendir i fou executat. Per pacificar el país es va dictar una amnistia i es va començar la conquesta de [[Sicília]] (el 827) desviant així als guerrers cap a una empresa exterior.
| |||