Fosforilació: diferència entre les revisions

El [[glicogen]], la reserva de glícids de les cèl·lules animals, es metabolitza quan el nivell de glucosa en sang és baix per tal de donar glucoses lliures. Per a trencar les cadenes de glicogen hi ha tot un procés on és necessària una fosforilació. Aquesta, mediada per la glicogen-fosforilasa, és la reacció clau en la degradació del glicogen, i dóna com a resultat una cadena més curta de glicogen i una glucosa-1-fosfat. En aquest cas l'addició d'un fosfat té dosdues funcions, en primer lloc trencar l'enllaç glicosídic entre glucoses del glicogen, i en segon lloc donar com a resultat un monoglícid ja fosforilat que pugue entrar fàcilment en altres vies del metabolisme. A més a més no és conseqüència de la defosforilació d'un ATP, sinó que un ortofosfat lliure s'incorpora trencant l'enllaç existent. Aquesta manera de trencar l'enllaç resulta molt favorable, ja que si no caldria emprar primer una hidrolasa i a continuació una cinasa.