Kutlug Inandj: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: altra cop -> altra vegada
m Robot fa desambiguació assistida de Jàbal
Línia 1:
{{FR|data=novembre de 2012}}
'''Kutlug Inandj''' fou un atabeg [[ildegízida]], fill de [[Muhammad Pahlawan]]. A la mort del seu pare el [[1186]]/[[1187]] va rebre un feu al [[Jibal (Mèdia)|Djibal]]. La seva mare Inandj Khatun, es va casar amb el nou atabeg [[Kizil Arslan Uthman]] i l'afavoria per la successió, ja que el seu nou marit no tenia fills.
 
Assassinat Kizil Arslan Uthman, segurament enverinat per Inandj Khatun, el [[1191]], Kutlug Inandj fou proclamat atabeg, però va haver de fer front al seu germanastre Nusrat al-Din Abu Bakr d'[[Arran]] i [[Azerbaidjan]], que es considerava atabeg, i sobretot al sultà seljúcida [[Toghrul ibn Arslanshah]] que acabava de ser alliberat del seu captiveri a l'Azerbaidjan i havia obtingut suports per recuperar el poder. Nusrat al-Din Abu Bakr va consolidar el seu poder a [[Arran]] i [[Azerbaidjan]], mentre Toghrul i Kutlug Inandj disputaven el [[Jibal (Mèdia)|Djibal]]. El [[1192]] Toghrul va derrotar a Inandj i al seu germà germà Amir-i Amiran i va dominar la major part del Djibal.
 
Els dos derrotats havent perdut quasi tot el Djibal, van intentar combatre a l'Azerbaijan i Arran contra Abu Bakr i foren derrotats el [[1193]]. Kutlug Inandj va fugir al Djabal on amb el suport del [[khwarizmshah]] [[Ala al-Din Muhammad]] va aconseguir finalment eliminar a Toghrul; les tropes corasmies van matar al sultà seljúcida durant la seva segona incursió el [[1194]]. Kutlug va rebre el territori del Djabal com a feudatari del [[khwarizmshah]] però algun temps després fou assassinat pels general corasmi Miadjuk. El [[1195]] [[Hamadan]], [[Qazwin]] i [[Isfahan]] havien passat al califa [[an-Nàssir (abbàssida)]], el gran rival dels corasmis, i el poder a la resta del Djibal va quedar en mans dels ghulams pahlawanites.