Qazvín: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot fa desambiguació assistida de Khorasan |
m Robot fa desambiguació assistida de Jàbal |
||
Línia 13:
En temps d'[[Harun al-Rashid]] (786-809) aquest va visitar la ciutat de camí a [[Gran Khorasan |Khurasan]] i impressionat pels freqüents atacs [[daylamites]], va eximir a Qazvín del ''[[kharaj]]'' o impost de la terra a canvi d'un pagament anual de 10.000 [[dírham]]s, i fou erigida en província; també va ordenar la construcció d'un mur a [[Madinat Musa]] i [[Mubarakabad]] (que no es va acabar fins al [[868]]) i d'una mesquita pel manteniment de la qual es van crear diversos edificis en ''[[wakf]]''. Fou governada per Kasim ibn al-Rashid sota el qual els terrenys de l'estat es van ampliar considerablement per l'entrega dels terrenys pels terratinents als que es garantia la protecció; els terratinents pagaven uns tributs determinats i mantenien l'usdefruit perpetu.
A la mort d'Harun ([[809]]) va seguir la [[guerra civil]] entre els seus fills [[Al-Amin (abbàssida)|al-Amin]] i [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] i el governador del [[Jibal (Mèdia)|Djibal]], [[Abu Dulaf al-Kasim ibn Isa]], va donar suport al primer. Aquest el va enviar contra el seu germà i rival, a les ordes d'[[Ali ibn Isa ibn Mahan]], però aquest fou derrotat i mort per les forces d'al-Mamun dirigides per [[Tahir Abu l-Tayyib Dhu'l-Yaminayn]] (Tahir ibn Husayn) que va conquerir Qazvín, [[Hulwan (Pèrsia)|Hulwan]], [[Kanekin]] i [[Ahwaz]] i va assetjar [[Bagdad]] junt amb [[Harthama ibn Ayan]] el [[812]]/[[813]]. Abu Dulaf es va retirar a [[Karadj]] i des de llavors va romandre neutral però va refusar jurar fidelitat a al-Mamun mentre al-Amin fou viu. Ho va fer a la mort d'al-Amin el [[813]]. Al-Mamun el va cridar a [[Rayy]], el va perdonar i el va nomenar altre cop governador del Djibal. El gust d'al-Mamun per la poesia els va convertir en bons companys. Com a governador va rebutjar atacs dels daylamites a Qazvín, i els va perseguir i destruir les seves fortaleses obligant-los a pagar l'impost de la ''djizya'' o a convertir-se a l'islam. En premi el seu govern fou ampliat per abraçar [[Isfahan]] i Qazvín. A la mort d'al-Mamun, Abu Dulaf va tenir el favor del califa [[al-Mutasim]] (833-842) i del príncep [[al-Wathiq]], que després fou califa. Va mantenir el govern de Qazvín i va servir a les ordes d'[[al-Afshin]] a la campanya contra [[Babak]] a l'[[Azerbaidjan]] (836/837). En aquest temps la majoria de la població era d'origen àrab. El califa al-Mútassim (833-842) va decidir mantenir la lluita contra els daylamites i va enviar com a governador de Qazvín a Abu Mansur al-Kufi que durant 20 anys va lluitar contra ells (838-858) i va conservar el càrrec a l'entorn de 20 anys més posteriorment (858-878). El [[863]]/[[864]] Qazvín va patir un terratrèmol important.
El ''[[sayyid]]'' [[Alides|alida]] [[al-Hassan ibn Zayd]] (o Zaid) al-da'i al-kabir ([[Hassan ibn al-Bakir ibn Zayd]]), va agafar la direcció de l'aixecament alida a [[Čalus]] i [[Kalar]] al [[Tabaristan]] el [[864]] i va donar protecció als habitants contra el governador [[Tahírides del Khorasan|tahírida]] que volia apoderar-se de les terres comunals de pastura. El governant local [[djustànida]] Wahsudan es va sotmetre a al-Hassan ibn Zaid vers el [[865]], però al cap d'un temps ambdós es van enemistar, i el poder va passar al seu fill [[Djustan III ibn Wahsudan]], que tenia bones relacions amb al-Hassan ibn Zaid (que portava el títol de [[da'i]]) i el va invitar a enviar representants a [[Daylam]]. Amb l'ajuda d'al-Hassan, [[Djustan III]] va ocupar Rayy als tahírides, i es va apropiar després de Qazvín i [[Zandjan]] ([[866]]) on el governador [[Abu Mansur al-Kufi]] va reconèixer a al-Hassan ibn Zayd. El [[867]] el califa va enviar un fort exèrcit dirigit per [[Musa Qazvín Bugha]] que va recuperar Rayy, Qazvín i [[Zandjan]] ([[868]]); el príncep legítim de [[Vaspurakan]], Ashot [[Ardzruni]], ostatge del califa, va aprofitar que fou enviat a aquesta expedició, dirigint un cos d'auxiliars armenis, per (després de guanyar la batalla) escapar-se cap al seu país. Abu Mansur al-Kufi va reconèixer l'autoritat de Musa ibn Bugha, el qual va acabar les muralles, va ampliar la població i va reprimir una revolta alida dirigida per [[Kawkabi]] (probablement el [[869]]). En aquest temps va agafar preeminència la família local dels Sadat.
El [[902]] els samànides es van apoderar de [[Tabaristan]] que estava en poder de la dinastia [[Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam|zaidita]], i poc després de Qazvín i Rayy. Ilyas ibn Ahmad va esdevenir governador el [[905]]/[[906]]. L'any següent (906/907) Abu Ali, ancestre de l'historiador [[al-Mustawfi]], va ser nomenat governador pel califa, i va governar sota diverses autoritats, durant 27 anys i els seus descendents fins al [[1029]]/[[1030]]. El [[913]]/[[914]] fou posada sota autoritat d'Ali ibn al-Muktadir junt amb [[Rayy]], [[Dinawar]], [[Zandjan]], [[Abhar]] i [[Tarum]]. [[Yusuf ibn Abi l-Sadj]], governador de l'[[Azerbaidjan]], va ocupar el [[917]] la Pèrsia del nord: [[Zandjan]], [[Abhar]], Qazvín i Rayy que pertanyien als [[samànides]] que hi tenien un governador anomenat Muhammad ibn Ali Suluk; el califa va enviar a l'Azerbaidjan un exèrcit dirigit per Munis al-Muzaffar que va derrotar a Yusuf el [[919]] i el va portar presoner a [[Bagdad]] i va romandre tancat tres anys, però després fou alliberat i restaurat en el seu govern de l'Azerbaidjan així com al govern de Rayy i el [[Jibal (Mèdia)|Djibal]], El [[927]] [[Asfar ben Shiroya]] que s'havia revoltat contra [[Makan ben Kaki]] de [[Gurgan]] va derrotar a un exèrcit enviat pel califa al-Muktadir (908-932) a la rodalia de Qazvín i va establir el seu poder sobre la ciutat i els territoris entre Tabaristan i Gurgan fins a [[Qom]] i [[Hamadan]]. La població de Qazvín era lleial al califa però la ciutadella fou ocupada per Asfar i gran nombre de ciutadans foren executats; la ciutat va quedar parcialment destruïda i va haver de pagar una forta contribució en especies.
El [[928]] la va ocupar [[Mardawidj ibn Ziyar]]. Vers el [[933]] o [[934]] el califa al-Qàhir va escriure a Mardawidj i li va proposar el seu reconeixement com a governador de Rayy i Djibal (Qazvín i Qom) a canvi d'evacuar Isfahan, cosa que fou acceptada. Mentre Ali ibn Buya (conegut després a la història com [[Imad al-Dawla]]), governador de [[Karadj]], que havia reunit una tropa important i moltes riqueses arrabassades als [[khurramites]], es va apoderar de [[Fars]] ([[934]]); assassinat Mardawidj per les tropes turques, Imad al-Dawla va enviar al seu germà Hassan (conegut després com a [[Rukn al-Dawla]]) a Isfahan ([[936]]). Inicialment els ziyàrides dirigits per [[Wushmgir ibn Ziyar]] (germà de Mardawidj), ocupats lluitant contra els samànides, van oposar mínima resistència a Isfahan, que fou ocupada per Rukn al-Dawla, però diversos conflictes en les forces buwàyhides i un contraatac de Wushmgir, van obligar a Rukn al-Dawla a evacuar ([[939]]) la ciutat, que va quedar en mans del ziyàrida. Tot i que Ali (Imad al-Dawla) no va enviar gaire suport al seu germà, aquest va passar a l'ofensiva i va reconquerir Isfahan ([[940]]) i després de derrotar a Wushmgir en una batalla, va entrar a Rayy (que els ziyàrides havien arrabassat als samànides) i Qazvín. El govern local va restar en mans dels ancestres de l'historiador al-Mustawfi sota sobirania dels emirs [[buwàyhides]].
Línia 29:
El sultà [[Sandjar]] (1118-1157) va concedir Qazvín a [[Tughril ibn Muhammad]]. El sultà seljúcida Muhammad va morir el [[1160]] i després d'un breu regnat de Sulayman Shah que fou assassinat segurament sota ordres d'[[Ildegiz]], els amirs van acceptar com sultà al seu fillastre Arslanshah, que va anar a Hamadan i fou proclamat i segurament llavors Ildegiz fou proclamat gran [[atabeg]]. Com a governant virtual de l'[[Iraq]], va aconseguir l'aliança dels governants de [[Fars]], [[Kirman]], [[Khuzestan]], Kelat ([[Akhlat]]) i [[Xirvan|Shirwan]]. Va enfrontar dues revoltes dirigides per Husam al-Din Inandj de Rayy, el [[1161]], i després altre cop el [[1165]]. Després de la primera va aconseguir la seva aliança casant-se una filla d'Inandj amb [[Muhammad Pahlawan]], fill d'Ildeguiz; però el [[1165]] Inandj, aliat al [[khwarizmshah]] i als amirs de Fars i de Qazvín va intentar deposar a Arslanshah en favor del seu germà Muhammad; aquesta segona revolta fou derrotada per Ildegiz però Inandj va aconseguir retirar-se a Rayy i va obtenir el suport del khwarizmshah Il Arslan; el [[1169]] Ildegiz es va presentar a Rayy i va subornar al visir d'Inandj, Sad al-Din al-Ashall, per assassinar al seu superior, crim que va posar fi a la revolta i llavors Rayy va passar a Muhammad Pahlawan, el fill d'Ildegiz que ja havia rebut [[Ardabil]] a la mort del seu amir. Muhammad Pahlawan va esdevenir ''amir-i hidjab'' a la cort del sultà; un altre fill, Arslan Uthman, que havia quedat amb el control d'[[Arran]], va rebre el càrrec d{{'}}''amir-i isfahlasar''.
A la mort de [[Muhammad Pahlawan]] el [[1186]]/[[1187]] el seu fill [[Kutlug Inandj]] va rebre un feu al [[Jibal (Mèdia)|Djibal]]. La seva mare Inandj Khatun, es va casar amb el nou atabeg [[Kizil Arslan Uthman]] i l'afavoria per la successió, ja que el seu nou marit no tenia fills. Assassinat Kizil Arslan Uthman, segurament enverinat per Inandj Khatun, el [[1191]], Kutlug Inandj fou proclamat atabeg, però va haver de fer front al seu germanastre Nusrat al-Din Abu Bakr d'Arran i Azerbaidjan, que es considerava atabeg, i sobretot al sultà seljúcida Toghrul ibn Arslanshah que acabava de ser alliberat del seu captiveri a l'Azerbaidjan i havia obtingut suports per recuperar el poder. Nusrat al-Din Abu Bakr va consolidar el seu poder a Arran i Azerbaidjan, mentre Toghrul i Kutlug Inandj disputaven el Djibal. El [[1192]] Toghrul va derrotar a Inandj i al seu germà Amir-i Amiran i va dominar la major part del Djibal. Els dos derrotats havent perdut quasi tot el Djibal, van intentar combatre a l'Azerbaidjan i Arran contra [[Abu-Bakr]] i foren derrotats el [[1193]]. Kutlug Inandj va fugir al Djibal on amb el suport del khwarizmshah Ala al-Din Muhammad va aconseguir finalment eliminar a Toghrul; les tropes coràsmies van matar al sultà seljúcida durant la seva segona incursió el [[1194]]. Kutlug va rebre el territori del Djibal com a feudatari del khwarizmshah però algun temps després fou assassinat pel general corasmi Miadjuk. El [[1195]] Hamadan, Qazvín i Isfahan ja havien passat al califa abbàssida [[An-Nàssir (abbàssida)|al-Nasir]], el gran rival dels corasmis, i el poder a la resta del Djibal va quedar en mans dels ''[[ghulam]]s'' pahlawanites. Per la seva banda Amir-i Amiran es va enfrontar altra vegada ([[1193]]) a Abu Bakr ara amb el suport del [[Shirvanshah]] i de la reina [[Tamara de Geòrgia]], i va obtenir la victòria prop de [[Gandja]] que va ocupar, però Abu Bakr va poder fugir cap a [[Nakhitxevan]]. Amir-i Amiran va morir al cap de poc i Gandja es va sotmetre llavors altra vegada a Abu Bakr.
El [[1217]]/[[1218]], en el conflicte entre el [[khwarizmshah]] i el califa [[An-Nàssir (abbàssida)|an-Nàssir]], [[Sad I ibn Zangi]] va marxar al nord i va ocupar Rayy, Qazvín i [[Semnan]], però fou derrotat amb una batalla amb els [[corasmis]] prop de Rayy i fet presoner. Llavors Qazvín va passar a [[Khwarizm]]. Però fou per poc temps; la conquesta mongola ([[1220]]) va posar en fuita al khwarizmshah [[Ala al-Din Muhammad]]; el general mongol [[Subotai]] finalment van atrapar a Muhammad a [[Qarun]], però aquest va fugir al darrer moment i en va perdre el rastre; llavors Subotai van tirar enrere i en venjança van destruir [[Zandjan]] i segurament van conquerir a l'assalt Qazvín on tota la població fou massacrada com a càstig. A la sortida dels mongols es va produir un buit de poder i el [[1124]] l'amir local va reconèixer a [[Djalal al-Din Manguberti]]. Aquest fou derrotat i mort pels mongols el [[1131]] i Qazvín va restar sota domini dels governadors mongols. El [[1253]]/[[1254]] fou designat governador local Iftikhar al-Din Muhammad al-Bukhari que va governar ajudat pel seu germà Imam al-Din Yahya; junts van governar fins al [[1278]]/[[1279]].
| |||