Funj: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot substitueix 'dos batalles' per 'dues batalles' |
||
Línia 1:
El '''Funj''' foren un poble negroide que ocupava el sud de [[Núbia]] entre el [[Nil Blanc]] i el [[Nil Blau]], i que es va establir allí abans del segle V procedent de l'oest. Estaven emparentats amb els actuals [[Shilluk]] del sud del Sudan amb els que avui estan barrejats. Van assimilar els costums àrabs i religió musulmana amb facilitat i es van barrejar amb els àrabs mitjançant matrimonis mixtes.
Vers el [[1484]] Abdullah Jamma, que havia acumulat riqueses en el comerç per la [[Mar Roja]], va aconseguir el poder a les restes dels regnes de Makurru i Àloa (Makurru havia esclatat en petits regnes o entitats tribals i Àloa estava debilitat). Al cap de pocs anys els Funj van pujar del sud, van prendre el poder sota Amara Dunkas i van establir un regne que va tenir per capital a Senar o [[Sennar]]. Van governar la Núbia cristiana, inclòs la [[Gezira (Sudan)]], [[Butana]], [[Bayuda]], i el [[Kordufan]] fins al segle XIX. Al principi eren [[cristianisme|cristians]] però amb barreja d'[[animisme]], però el [[1523]] el seu rei va adoptar oficialment l'[[islam]] i el regne va passar a ser un Sultanat. El regne d'Àloa fou ocupat i es van estendre per la regió. La frontera amb els otomans va quedar fixada i cada part es va abstindre d'envair l'altra. En canvi van esclatar conflictes amb Axum o [[Aksum]]. La capital d'Aksum va passar a [[Gondar]], més propera a territori Funj, per assegurar la influència entre els petits regnes. Inicialment van combatre amb els seus parents [[Shilluk]] però més tard s'hi van aliar per combatre junts als [[Dinka]]. Abans del 1600 els antics prínceps d'Àloa, que formaven el clan anomenat Abdallah, es van revoltar dirigits per Ajib el Gran que va obtenir diverses victòries i finalment el 1606 va dominar Sennar completament. Els Funj es van reorganitzar sota Adlan I i van derrotar a Ajib en
Rubat I (1616-1644) Badi II (1644-1681), Unsa II (1681-1692) i Badi III (1692-1716) van patrocinar a les caravanes que feien el profitós comerç amb [[Egipte]] i la [[mar Roja]]. Vers el [[1650]] el rei Badi II va fer tributari al regne de [[Taqali]], a l'oest, i va arribar a la cimera del seu poder territorial; el moment de major importància del sultanat fou sota Badi III, vers el 1700 quan la capital era una gran vila cosmopolita. Els viatgers descriuen la ciutat en aquest temps amb una gran plaça central que alguns dies esdevenia mercat, i lloc de reunió de soldats i de les cerimònies oficials com el lliurament del tribut pels vuit governadors provincials; a un costat hi havia la mesquita i a l'altra el palau; els que vivien en aquest (principalment la família reial que era matrilineal) gaudien d'un luxe refinat; els fills del rei hi estaven captius fins a la mort del seu pare i llavors els cortesans elegien entre ells al successor i mataven als altres; el rei estava sotmès als electors i si aquestos decidien deposar-lo era executat pel seu oncle matern (''sid al-kom''); les princeses transmetien l'herència i eren casades amb senyors vassalls importants; el rei tenia dotzenes i a vegades centenars d'esposes, filles de nobles vassalls; els fills d'aquestos feien de patges i al mateix temps d'ostatges; a la rodalia de palau hi havia el barri comercial, el barri dels personatges de segon orde, els provincials, etc. Més enllà hi havia el cementiri i a la vora del riu els jardins reials; el districte abraçava el territori a 70 km a l'entorn i depenia directament del rei, sent un dels més poblats; a l'oest del riu hi havia les terres concedides a membres de la família reial com la reina mare, o a santons i els seus deixebles; a l'est del riu hi havia els campaments dels esclaus, dels soldats i de les seves famílies; es calcula que vers el 1700 tenia uns cent mil habitants.
| |||