Dia dels Sants Innocents: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 32:
Les esglésies cristianes veneren aquests nens morts com els primers [[màrtir]]s del cristianisme, amb el nom de '''Sants Innocents'''. La festivitat litúrgica és el [[28 de desembre]] a l'[[Església Catòlica Romana]], que la commemorava ja el [[485]], l'[[Església d'Anglaterra]] i l'Església Luterana. Les esglésies Siríaca Ortodoxa, Maronita, Catòlica Caldea, i Catòlica Siro-Malabar commemoren la festivitat el [[27 de desembre]]. L'[[Església Ortodoxa]] els recorda el [[29 de desembre]].
 
== Folklore del dia dels Sants Innocents==
[[Fitxer:Llufa.jpg|thumb|left|150px|Una llufa]]
=== Abast ===
El dia dels '''sants innocents''', el [[28 de desembre]], se celebra fent bromes a familiars i amics. Se celebra arreu d'[[Espanya]] i a diferents països [[Hispanoamèrica|hispanoamericans]], i és semblant a l'anglosaxó [[Dia dels Folls]] o el francès [[Peix d'abril]] tot dos celebrats l'[[1 d'abril]]. Per altra banda, la relació entre les bromes i burles generalitzades i la llegenda dels infants degollats s'estableix a partir de les enganyifes que els pares dels infants es van haver d'empescar per tal de protegir els seus petits de l'assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes.
 
=== Penjar la llufa ===
Es pot relacionar aquest episodi amb les antigues tradicions burlesques de riure's de la gent amb tota mena de bromes, des de la família o el veïnatge fins a la feina, al club, a l'associació o a l'entitat de lleure on cadascú pertany. Al dia d'avui també es fa a través dels missatges electrònics o de la telefonia mòbil. La broma tradicional, avui relativament en recessió, consistia a "penjar la llufa", -ninot retallat de paper o drap- a l'esquena de la gent que circula pel carrer. Això fa riure molt, sobretot els infants. Antigament les “llufes” eren fulles de col o enciam que els més joves recollien al mercat i que intentaven enganxar a les faldilles de les dones.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom= Costa| nom = Roger | article = Per què el dia dels Innocents es pengen lluges a l'esquena | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 75| data = gener 2009 | pàgines = p. 5 |issn = 1695-2014}}</ref>
Actualment una llufa és una silueta de paper, normalment de diari, retallada amb forma de persona. Tanmateix, abans havien fet el fet fulles de col o de bleda, pells de conill, etc.; és a dir, qualsevol cosa que fos de poc pes.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom= Costa| nom = Roger | article = Per què el dia dels Innocents es pengen lluges a l'esquena | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 75| data = gener 2009 | pàgines = p. 5 |issn = 1695-2014}}</ref> La broma tradicional consisteix a "penjar la llufa", -ninot retallat de paper o drap- a l'esquena de la gent que circula pel carrer. Si es fa correctament, el sacrificat exhibirà la llufa una bona estona i serà la riota de la gent fins que algú el faci adonar del parany. Es diuen llufes perquè són objectes de poc pes i perquè presenten una analogia amb les ànimes dels degollats i amb els esperits eteris, que hom creu que vaguen els darrers dies de l’any.<ref name=culpop/>
 
=== Altres innocentades ===
És tradició que per aquesta diada es facin escarnis, facècies, mofes, etc. que anomenem innocentades. Normalment, en són víctimes els més febles de l’entorn, qui sap si en record dels nens sacrificats. En els tallers i fàbriques era habitual que els aprenents fossin els destinataris de la vexació dels seus superiors, que els demanaven tasques impossibles o ridícules.<ref name=culpop>{{ref-web|url=http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/llufa|consulta=3 gener 2015|títol=Llufa|obra=Cultura popular de Barcelona|editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref>
 
Una altra característica de la festa és la realització de gamberrades i bromes més o menys agosarades, les '''innocentades''', a determinades persones amigues o familiars que “s’ho han guanyat durant l’any”: trucades telefòniques absurdes o de mal gust anunciant catàstrofes inexistents, llançament de bombes fètides en indrets com cinemes i l’interior dels transports públics i altres bromes de tot tipus, com tapiar la porta de la casa d’algú amb totxanes, llençar detergent a les fonts públiques, etc. Actes sense malícia que un dia qualsevol serien condemnats, eren socialment admesos aquest dia amb el convenciment de que es tracta d'un moment d'excepcionalitat.