Obre el menú principal

Canvis

33 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
Robot fa desambiguació assistida de Al-Jazira (desambiguació)
== Història ==
 
L'any [[641]] Utba ben Farkad va ocupar Nínive (després anomenada Tall al-Tawba) i tot seguit la guarnició de la fortalesa a l'altre costat del Tigris es va rendir. Utba s'hi va establir com a governador. Però poc després fou substituït per Harthama ben Arfadja. Sota el domini d'Al-Bariki s'hi van instal·lar els àrabs i va esdevenir ciutat militar (''misr'') i es va construir una gran [[mesquita]]. Harthama va donar el govern de la ciutat al seu fill Said i, segons unes fonts, a sa germà Muhammad ben Arfadja, al qual va fer governador de la [[Al-Jazira |Djazira]] i [[Armènia]], mentre que altres diuen que el seu germà fou governador de l'[[Azerbaidjan]] i Mossul. Ibn Talib, un dels seus lloctinents a Mossul va construir les muralles i va engrandir la ciutat i amb les seves construccions Mossul va esdevenir la capital de la [[Al-Jazira |Djazira]].
 
A la mort de Mutawakkil el [[kharigita]] Musawir es va apoderar de la regió i va establir la seva seu a Al-Haditha. El governador de Mossul, el khuzaita Akaba ben Muhammad fou deposat el [[868]] pel [[taghlibita]] Ayyub ben Ahmad que va deixar com a governador al seu fill Hasan ben Ayyub. Poc després se'n van apoderar els [[azidites]] dirigits per Abd Allah ben Sulayman que la va perdre davant el kharigita Musawir. El califa al-Mutamid en va nomenar governador al general turc Asatigin que poc després hi va enviar al seu fill Azkutigin, el qual fou expulsat pels habitants que van posar al front del govern a Yahya ben Sulayman. Asatigin va enviar llavors a Al-Haytham ben Abd Allah però fou rebutjat en el seu atac, i llavors hi van enviar al taghlibita Ishak ben Ayyub que la va ocupar; entre les tropes que van entrar a la ciutat hi havia Hamdan ben Hamdun. Poc després els habitants es van tornar a revoltar i Ishak fou expulsat. El [[874]] o [[875]] el califa al-Mutamid va nomenar al taghlibita Khidr ben Ahmad i el [[880]] a Ishak ben Kundadj que va morir el [[891]]. El seu fill Muhammad ben Ishak va nomenar governador de la ciutat a Harun ben Sulayman que en fou expulsat per una altra revolta dels habitants que van posar al front a Harun ben Abd Allah i Hamdan ben Hamdun. Harun ben Sulayman va cridar en ajut als [[Shaybànides|Banu Shayban]] que van assetjar la ciutat i finalment la van ocupar i Muhammad ben Ishak va tornar al càrrec però en fou deposat poc després pel cap kurd Ali ben Dawud.
El [[visir]] Mudjahid al-Din karimaz fou el verdader governant de la regió fins a la seva mort el [[1199]] i el va succeir el seu fill Badr al-Din Lulu, primer com a visir zengita i després ([[1234]]) com emir independent. El [[1245]] es va sotmetre a Hulagu. El [[1260]] el seu fill Malik al-Salih es va aliar a [[Baybars]] d'[[Egipte]] i els mongols van atacar Mossul que fou saquejada ([[1261]]) i el mateix emir va morir a la lluita.
 
Va quedar sota govern dels [[Il-Khan]]. El [[Djalayàrida]] Sultan Shaykh Uways va incorporar Mossul als seus dominis el 766 de l'hègira ([[1364]]-[[1365]]). Després va caure en mans de [[Tamerlà]] que la va enriquir; el seu governador de la [[Al-Jazira |Djazira]] fou Baba al-Din Kara Uthman que va fundar la dinastia dels [[Kara Koyunlu]], que la va posseir el [[segle XV]], fins que fou ocupada pels [[safàvides]] el [[1508]], després de la conquesta de [[Bagdad]]. El [[1535]] fou ocupada per [[Solimà I el Magnífic]], sultà [[otomà]] que va nomenar governador a Sayyid Ahmad ben Umar. Des del [[1592]] es coneix la llista completa de pashas del ''sandjak'' de Mossul depenent del ''vilayat'' de Djazira; els governadors duraven en general poc temps (entre [[1638]] i [[1700]] foren 48 pashas).
 
El [[1743]] fou assetjada per Nadir Shah però Husayn Djalili el governador el va rebutjar. Des de llavors el pashalik fou en mans de la seva família (d'origen cristià) que va governar amb autonomia amb Abd al-Dajlil i els seus successors. Husayn ben Ismal fou pasha vuit vegades. El [[1834]] el sultà va posar fi als ''derebeys'' i va acabar amb l'autonomia i va destituir al pasha Yahya ben Numan al-Djalili.
1.202.850

modificacions