Numairites: diferència entre les revisions

Diversos xeics numairites es van formar principats a l'entorn de la ciutat principal de la seva àrea d'influència; aquestos xeics però vivien a les tendes i feien administrar la ciutat per un delegat. Fou freqüent veure lluites entre faccions de la tribu. L'emir d'al-Ruha, Utayr al-Numayri, que havia confiat el govern de la ciutat a un agent, el va fer assassinar, i en els actes de revenja Utayr fou assassinat al seu torn. Es va recórrer a l'arbitratge del kilabites d'[[Alep]], el [[mirdàsida]] [[Salih ibn Mirdas]], que va repartir al-Ruha entre dos xeics numairites, Ibn Utayr i Ibn Shibl; aquesta divisió va permetre que finalment els bizantins poguessin ocupar la ciutat; sembla que l'emperador [[Romà III]] va comprar la seva meitat a Ibn Utayr per 20.000 dinars i alguns pobles; els homes d'Ibn Shibl van haver de fugir i els habitants musulmans foren massacrats mentre les mesquites eren arrasades. El 1030 la facció Katan dels Numayr, va derrotar als bizantins de manera decisiva a Azaz fent un important botí de monedes d'or; els bizantins van respondre amb un exèrcit manat per l'eunuc Nicetes, el 1032; els numairites de Shabib ibn Waththab van fer costat als bizantins; finalment es va fer un tractat que fixava la frontera deixant al-Ruha als bizantins mentre els territoris del [[Diyar Mudar]] al sud de la ciutat quedaven pels numairites. Aquestos van participar junt amb tots els prínceps de la regió a les converses generals de pau iniciades a [[Constantinoble]] que havien de definir la frontera a Síria i la [[Al-Jazira |Djazira]]; la negociació estava encara en marxa quan va morir Romà III (1034) i el resultat final no és ben conegut ja que la font principal es va perdre. Els dos caps numairites, Shabib i Ibn Utayr, van atacar als bizantins a al-Ruha el 1036 i van repetir els atacs fins vers 1039 quan tot i haver pogut dominar la ciutat, van decidir deixar-la en mans dels bizantins, probablement a causa de l'afebliment del principat [[mirdàsida]] (kilabita) d'[[Alep]] que ja no podia donar suport als Numayr.

El 1089 una coalició d'àrabs amb els Banu Numayr i els [[Ukayl]], dirigida per l'emir [[ukàylida]] de Mossul Sharaf al-Dawla [[Muslim ibn Kuraysh]] va derrotar als turcmans, però en els mesos següents el príncep turc [[Tutush I]] i les seves forces turques van assolar tot el nord de Síria. El 1081 Muslim va haver d'intervenir a Alep on els [[mirdàsides]] havien perdut el poder el 1080. El 1083 Muslim, ara emir de Mossul i Alep, va formar una coalició de tribus [[iemenites]] i [[Qays Aylan|qaisites]] de Síria (que va incloure als Banu Numayr) contra els kurds de la [[Al-Jazira |Djazira]] i altres tribus àrabs (incloent fraccions dels Banu Uqayl i dels Banu Numayr); amb el suport del propi governador d'Harran Yahya ibn al-Shatir, un servidor d'Ibn Utayr que administrava l'emirat en nom del infant Ali ibn Waththab, Muslim ibn Karwash va poder ocupar la ciutat i emirat (1081) i va instal·lar com a governador a Djafar al-Ukayli que hi va instaurar el xiisme. El 1083, mentre Muslim assetjava [[Damasc]], Harran fou reconquerida pel cadi QAbu Djalaba al-Hanbali que la volia retornar a Yahya ibn al-Shatir per administrar-la altre cop pels Banu Waththab; Yahya i Ibn Atiyya al-Numayri van recuperar la ciutat però el mateix any Muslim la va reconquerir i va executar al cadi i als seus fills i un centenar d'habitants tot i que havien obtingut l{{'}}''aman''. El 1085 Muslim va morir a mans del turcman [[Sulayman ibn Kutalmish]] que s'havia apoderat d'[[Antakya]] ([[Antioquia de l'Orontes]]). Els poders àrabs del nord de Síria i la Djazira van caure un rere l'altra davant dels nous vinguts turcmans; els Banu Numayr van restar no obstant a la zona, sense poder polític.