Zona euro: diferència entre les revisions

Per tal que un membre de la UE pugui adoptar l'euro, ha de complir certs criteris econòmics i legals. Els criteris econòmics d’entrada es coneixen com ''[[criteris de convergència]]'' o ''criteris de Maastricht'' i s’establiren el 1991. Inclouen, entre d'altres, el requisit de que els estats han de participar en l'[[mecanisme de tipus de canvi|ERMMTC II]] durant dos anys com a mínim. Els criteris legals fan referència a que la legislació sobre els aspectes monetaris i sobre el banc central nacional siguin compatibles amb el Tractat.<ref>{{ref-web |url=http://ec.europa.eu/economy_finance/euro/adoption/index_en.htm |títol=Adopting the euro |consulta=31 desembre 2014 |obra= |editor=European Comission |data= |llengua=anglès }}</ref><ref name="join">{{ref-web |url=http://ec.europa.eu/economy_finance/euro/adoption/who_can_join/index_en.htm |títol=Who can join |consulta=3 gener 2015 |obra= |editor=European Comission |data= |llengua=anglès }}</ref>

Tots els membres de la UE (excepte Regne Unit i Dinamarca) s'han compromès a adoptar l'euro en cas de complir els criteris de convergència. Tanmateix, dels 15 estats que formaven part de la UE quan es creà l'eurozona n'hi ha 3 que no han adoptat l'euro. D'una banda, [[Dinamarca]] i [[Regne Unit]], que tenen clàusules d'exclusió. D'altra banda, [[Suècia]], que no compleix els criteris, ja que no ha canviat la legislació referent al banc central i no participa en l'ERMMTC II.<ref name="euroarea" /><ref name="join" />