Diferència entre revisions de la pàgina «Paul Adrien Maurice Dirac»

m (Robot inserta {{Projectes germans}} que enllaça amb commons:category:Paul Dirac)
== Recerca científica ==
[[Fitxer:Solvay conference 1927.jpg|right|thumb|300px|Cinquena [[Conferència Solvay]] ([[1927]]). Podem observar Paul Dirac al centre de la segona fila, entre [[Hendrik Anthony Kramers]] i [[Arthur Holly Compton]].]]
VaEs començar ava interessar-se per la [[Teoria de la relativitat]] i el naixent camp de la [[física quàntica]], aleshores en els seus orígens, tot treballant sota la supervisió de [[Ralph Fowler]].
 
El [[1926]] va desenvolupar una versió de la [[mecànica quàntica]] en la qualque unia elels treballtreballs previprevis de [[Werner Heisenberg]] i el d'[[Erwin Schrödinger]] en un únic [[model matemàtic]] que associa quantitats mesurables amb operadors que actuen en l'un [[espai vectorial]] de Hilbert i ens descriu l'estat físic del sistema.
 
L'any [[1928]], treballant en els [[spin]]s no [[relativitat especial|relativistes]] de [[Wolfgang Ernst Pauli]], va trobar l'la que fou més tard anomenada [[equació de Dirac]], una equació relativista que descriu ael comportament de l'[[electró]]. Aquest treball va permetre Dirac predir l'existència del [[positró]], l'[[antipartícula]] de l'electró, que va interpretar per a formular el [[mar de Dirac]]. El positró va ser observat per primera vegada per [[Carl David Anderson]] el [[1932]].
 
El seu llibre, ''El'' ''Principi de la Mecànica Quàntica'' de Dirac, publicat el [[1930]], es va convertir enesdevingué un dels llibres de text més comunspopulars eni laés matèria iutilitzat encara avui en dia és utilitzat. Va introduir la notació de Bra-ket i la funció [[Delta de Dirac]].
 
El [[1931]] va mostrardemostrar que l'existència d'un únic [[monopol magnètic]] a l'[[Univers]] seria suficient per a explicar la quantificació de la [[càrrega elèctrica]]. Aquesta proposta vafou rebremolt moltaben atenciórebuda, però fins a la data hom no hi ha trobat cap prova convincent de l'existència del monopol.
 
Paul Dirac va compartir l'any [[1933]] el [[Premi Nobel de Física]] amb [[Erwin Schrödinger]] "''pel descobriment de noves teories atòmiques productives"''.
 
Dirac va obtenir la [[Professor Lucasià|càtedra Lucasiana]] de matemàtiques de la Universitat de Cambridge, on va exercir com a professor de [[1932]] a [[1969]]. Dirac va passar els últims anys de la seva vida als [[Estats Units]], concretament treballant per a la [[Universitat de Miami]] i a la [[Universitat Estatal de Florida]]. Va morir el [[20 d'octubre]] de [[1984]] a la ciutat nord-americana de [[Tallahassee]].
 
== Ideologia ==
Dirac fou un [[Ateisme|ateu]] reconegut. Després de parlar amb ell [[Wolfgang Ernst Pauli]] va dir en les seves cròniques: ''"Si entenc correctament a Dirac, ell diu: no hi ha Déu, i Dirac és el seu profeta"''.
 
Dirac fou conegut entre els seus col·legues per la seva naturalesa precisa i taciturna. Quan [[Niels Bohr]] es queixava que no sabia com acabar una determinada frase en un article científic, Dirac li va replicar: ''Al mi em van ensenyar a l'escola que mai s'ha de començar una frase sense saber-ne el final de la mateixa''. Quan va visitar la [[Unió Soviètica]] va ser convidat a una conferència que versava sobre la [[filosofia]] de la física. Ell simplement es va posar dempeus i va escriure a la pissarra: ''"Les lleis físiques han de tenir la simplicitat i bellesa de les matemàtiques"''.
 
Quan en una ocasió li van preguntar sobre [[poesia]], va contestar: ''en ciència unhom intenta dir a la gent, en unade manera que totstothom ho puguinpugui entendre, unaalguna micacosa que mai ningú vaabans saberno abans.sabia, Laen poesia éspassa exactament el contrari''.
 
Dirac fou també reconegut per la seva modèstia. Va anomenar a l'equació de l'evolució temporal d'un operador mecanico-quàntic, l'[[equació de moviment de Heisenberg]], quan va ser ell el primer a escriure-la. Per a referir-se a l'[[estadística de Fermi-Dirac]] sempre va insistir a dir estadística de Fermi.
Usuari anònim