Moviment Nacional Somali: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: les ciutat > les ciutats
mCap resum de modificació
Línia 1:
El '''Moviment Nacional Somali''' fou un partit polític de [[Somàlia]] i després de la República de [[Somaliland]], basat en el grup de clans '''Issaq'''[[issaq]] (al nord-oest) i parcialment amb el grup [[Dirdir (grup humà)|dir]] (sud) i membres individuals dels grups Gadabursigadabursi, Warsangeliwarsangeli, Dhulbahantedhulbahante i [[Isaissa]], tot de l'antiga [[Somàlia Britànica]].
 
El Moviment Nacional Somali fou fundat formalment l'[[abril]] de [[1981]] amb grups a [[Londres]], [[Aràbia Saudita]] i del interior. El seu primer president fou Ahmed Mohamed Gulaid, àlies Jimaleh, membre del subclan Habar Awdal dels issaq, que residia a Londres amb Hassan Aden Wadadid de vicepresident. La presidència es va anar renovant i el segon president fou Yusuf Sheikh Ali Sheikh Madar, del mateix subclan; el tercer fou Abdulkadir Kosar Abdi, del subclan Habar Yunis; el quart Ahmed Mohamed Mohamud àlies Silanyo, del subclan Haber Jeclo; i el cinquè Abdulrahamn Ahmed Ali, àlies Tuur o Tur, del subclan Habar Yunis, que fou el primer president de Somaliland. La personalitat de més alt rang que no era issaq fou un Hawiye, Ali Mohamed Ossoble àlies Wardhigley, que fou vicepresident en el mandat Silanyo.
Línia 5:
Inicialment va sorgir com un grup anticomunista, menys basat en la distribució de clans, però les massacres d'issaqs el [1989]-[[1990]] van canviar la tendència i van esdevenir un moviment de base issaq i defensora dels interessos d'aquest grup. En lloc d'ampliar el moviment a altres clans van ajudar a fundar el [[Moviment Patriòtic Somali]] dels ogadenis i el [[Congrés de la Somàlia Unificada]] del grup [[Hawiye]].
 
El [[1982]] el comitè executiu es va traslladar de Londres a [[Addis Abeba]] quant es van produir actes repressius a [[Hargeisa]] per part del govern de [[Siad Barre]] i algunes desercions a l'exèrcit nacional, incloent alguns alts oficials que es van passar al MNS. El president d'[[Etiòpia]] coronel Menguistu Haile Mariam va donar suport al moviment en uns moments de conflicte amb Somàlia. El [[Front Democràtic de Salvació de Somàlia]] va voler fusionar amb el MNS però aquest va refusar i el [[1985]] (potser finals del [[1984]]) Etiòpia es va decantar pel suport més actiu al MNS i la congelació del FDSS. El MNS va refusar les condiciones de Líbia per rebre ajut financer. El principal ajut va venir del [[Iemen del Sud]], aliat incondicional de la Unió Soviètica i per tant oposat al règim de Somàlia que tot i ser comunista estava alineat amb Estats Units i enfrontat a l'altre estat pro soviètic de la zona (Etiòpia). 500 homes foren armats i equipats el Iemen del Sud, i foren aquestos els que van començar les operacions militars des Etiòpia el mateix [[1982]]. Un raid espectacular va alliberar un miler de presos politicspolítics de la presó de Mandera, i una altra incursió va alliberar al coronel Abdillahi Askar i altres oficials quan estaven a punt de ser executats en públic.
 
El [[1984]] el comandament etíop a [[Harrar]] ([[Harar]]) i el comandant de la milícia del MNS coronel Mohamoud Sheekh àlies Shine van negociar un acord que posava en mans del MNS tot el suport militar i logístic etíop però el moviment havia d'informar de tots els seus moviments al comandament etíop. El [[1987]] i [[1988]] els membres Hawiye del MNS van dimitir i van sortir del moviment després d'una campanya del govern somali, però això no va debilitar al MNS i el va consolidar com un grup exclusivament Issaq.
Línia 15:
A finals de [[1988]] i sobretot el [[1989]] l'increment de les accions de resistència en altres llocs de Somàlia pel [[Congrés de la Somàlia Unificada]] i el [[Moviment Patriòtic Somali]], va permetre al MNS operar amb més eficàcia contra un enemic que havia de dividir les seves forces.
 
Derrotat [[Siad Barre]] el gener de [[1991]], el Moviment Nacional Somali controlava tot el nord del país; va convocar una reunió el març del [[1991]] de tots els ancians dels clans que no eren del grup issaq però vivien a l'antiga Somàlia Britànica, i de tots els clans issaq l'abril del mateix any, a [[Hargeisa]]. Un congrés del MNS es va fer a finals d'abril amb assitenciaassistència de representants de tots els clans issaq i no issaq, conegut com el Congrés o ''Guurti'' (assemblea) dels Ancians a [[Burao]]. El Congrés es va pronunciar majoritariamentmajoritàriament (derrotant la proposta de la direcció) per la creació d'una republica independent del Somalilàndia que fou proclamada el [[18 de maig]] de [[1991]].
 
A aquesta república el 65% dels habitants són issaqs. En el primer govern 4 dels 18 ministres foren d'altres grups que els issaqs i 19 dels 90 membres de la direcció són no issaqs. La milícia del partit fou desmobilitzada però en realitat s'ha convertit en un grapat de petites milícies de subclans que exerceixen un cert control sobre el territori corresponent. A l'oest, el subclan hadar awdal fins i tot considera el districte d'[[Awdal]] una república autònoma dins de Somaliland.