Eileen Gray: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{ORDENA:Gray, Eileen}} |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 13:
'''Eileen Gray''' ([[Enniscorthy]] ([[Comtat de Wexford]]), [[9 d'agost]] de [[1878]] – [[París]], [[31 d'octubre]] de [[1976]]) va ser una artista de la [[laca]], [[disseny|dissenyadora de mobles]], d'[[interiorisme|interiors]] i [[arquitectura|arquitecta]] [[Irlanda|irlandesa]] ben coneguda per incorporar el treball de la laca amb luxe del moviment artístic [[De Stijl]]. Va ser una de les primeres dones reconegudes internacionalment.
Dos dels seus projectes arquitectòniques han estat reconeguts oficialment com a monuments històrics. La Villa «Tempe a Pailla» classificada el 1990<ref>{{
== Biografia ==
Kathleen Eileen Moray neix a la casa familiar (Brownswood), a Enniscorthy (Comtat de Wexford), Irlanda, l'agost de 1878. La seva família li va canviar el nom pel de Gray el 1893, després que la seva mare, Lady Eveleen Pounden, heretés un títol de noblesa d'un oncle seu escocès, convertint-se en la baronessa Gray.{{sfn|Constant|2003|p=8}} Essent la més jove de cinc germans, Eileen va passar la seva infància entre les diverses cases familiars a Irlanda i la residència de Londres. Va heretar de la seva mare l'interès i el bon gust per la [[decoració]], així com l'esperit d'aventura del seu pare, el pintor James Maclaren Smith, a qui va acompanyar en diversos viatges a [[Itàlia]], [[Alemanya]] o [[Suïssa]].<ref name= desing>{{
=== Educació ===
[[Fitxer:Chaise Non Conformiste Eileen Gray.png|thumb|Cadira ''Non Conformiste'' per Eileen Gray]]
Igual que moltes dones de la seva classe social, Gray va rebre una educació formal; i a part dels períodes intermitents d'estudi en un internat a [[Dresden]], Alemanya, va ser educada des del principi per institutrius. Va fer la seva primera visita a [[París]] el 1900, en acompanyar la seva mare a l'[[Exposició Universal]].<ref name= soloarq>{{
El 1902 es va establir temporalment a París per continuar els seus estudis de [[dibuix]] a l'[[Académie Colarossi]], juntament amb les seves amigues Bruce Kathleen i Jesse Gavin.<ref name= desing/> Les tres van ocupar una pensió a la rue Barras 7, a la vora de [[Montparnasse]]. Aviat van ser transferides a l'[[Académie Julian]] a la rue du Dragó, on l'ensenyament anava directament enfocat a la preparació dels estudiants per ingressar a l'École des Beaux-Arts (Escola de Belles Arts). Durant aquest temps Gray també va realitzar cursos d'estiu a [[Caudebec-en-Caux]] (Normandia), a càrrec de la pintora neozelandesa Frances Hodgkin. El 1905 torna a Londres a causa de la malaltia de la seva mare i continua els seus estudis a la mateixa Slade School of Art.<ref name= soloarq/>
Línia 30:
[[Fitxer:Jean desert.jpg|thumb|Botiga «Jean Désert» a París]]
En esclatar la [[Primera Guerra Mundial]], Eileen condueix una ambulància a París durant els primers mesos de 1915. Va tornar a Londres amb Sugawara, obrint un estudi a [[Kensington i Chelsea|Chelsea]], per produir el seu mobiliari de disseny.<ref name= soloarq/> Però no va ser fins al 1922 quan, després de guanyar-se la reputació com la primera artista europea del segle XX en adaptar les tradicionals tècniques asiàtiques sobre l'ús de la laca en el disseny, que Gray va decidir obrir una botiga de decoració, «Jéan Désert», on va mostrar les seves catifes i dissenys de mobiliari, amb l'ajut de l'arquitecte Jean Badovi amb el que va mantenir una relació profesional i intima.<ref name= soloarq/><ref>{{
Va començar a projectar-se la seva pròpia casa d'estiueig als afores de [[Menton]], a la vora de [[Castelar (Provença)|Castelar]], que va estar acabada el 1934, i després d'això Gray va emprar molt del seu temps al sud de França. Va llogar un apartament amb vistes al port de [[Sant Tropetz]] com a refugi dels dies d'estiu i les creixents multituds de la [[Costa Blava]]. Malgrat l'augment de popularitat de la ciutat, va continuar visitant la zona en nombroses ocasions, construint el seu darrer projecte «Lóu Pérou» (1954-61), entre les vinyes de Chapelle-Ste-Anne, encara que París va continuar sent la seva principal residència.{{sfn|Constant|2003|p=229}}
Forçada a abandonar la costa francesa i exiliada durant la [[Segona Guerra Mundial]], fuig a [[Lourmarin]] al departament de [[Vaucluse]]. Allà dissenya una casa per a Jean Badovici per a un terreny adquirit a [[Casablanca]]. Mentrestant la seva llar de Menton, «Tempe a Pailla», és saquejat i mig destruït per les tropes alemanyes i els constants bombardejos de la zona.<ref name= soloarq/>{{sfn|Constant|2003|pp=161-163}} L'any 1945 Menton és alliberat i Gray torna a Castelar i en trobar la seva casa en penoses condicions, retorna a París. L'any 1972 la subhasta dels mobles de disseny del modista i col·leccionista Jaacques Doucet, aconsegueix redescobrir l'obra d'Eileen Gray.<ref>{{
== Influències ==
Línia 56:
*2002 Després de la compra dels seus arxius, exposició permanent al [[Museu Nacional d'Irlanda]] a [[Dublín]]
*El Museu Victoria and Albert té dos plafons de l'època [[Art déco]]
*Al [[Centre Georges Pompidou]], es mostra la butaca «Transat».<ref>{{
*Un parell d'obres estan exposades al [[Musée des Arts décoratifs]] de París.<ref>{{
== Obres Representatives ==
| |||