Diferència entre revisions de la pàgina «Litografia»

56 bytes afegits ,  fa 6 anys
m (Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.)
[[Fitxer:Litography stone of a Map of Munich.jpg|thumb|Pedra litogràfica per a imprimir el mapa de Munic.]]
La '''litografia''' és una [[tècnica]] o [[Metodologia|mètode]] d'[[impressió]] sobre [[superfície]] [[pla]]na, de entre [[1870]] i [[1880]], que es basa en la repulsió (no [[solubilitat]]) entre l'[[oli]] i l'[[aigua]]. La va inventar en [[1798]] el [[dramaturg]] [[bavarès]] [[Alois Senefelder]] i actualment s'utilitza sobretot per a fer impressions d'alta [[qualitat]] de [[cartell]]s de [[pel·lícules]] clàssiques.<ref name=arte>Robert Cumming, ''Arte'', edició Espasa Calpe, 2006. ISBN 8467020970 {{es}}</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.39|llengua=castellà|consulta=3 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 
A [[Europa]] va ser molt usada per a cartells del [[modernisme]] i a [[Amèrica]] el principal litògraf va ser [[George Miller]].
 
==Procès tècnic==
La litografia es pot aplicar directament usant qualsevol [[tècnica pictòrica]] o de [[dibuix]]: [[pinzell]], [[ploma]], [[llapis]], [[pastel]], etc. Per a aquest tipus d'impressió s'utilitza una [[pedra calcària]], o altre tipus de [[pedra]], lluentada sobre la qual es dibuixa la [[imatge (arts visuals)|imatge]] a imprimir. Aquest procés es basa en la incompatibilitat de solubilitat entre el greix i l'aigua. La pedra o planxa s'humiteja amb una solució de [[goma aràbiga]] i [[àcid nítric]], que fa resistent la [[tinta]] de les zones no dibuixades i que, al contrari, s'absorbeixi la tinta de base [[greix]]osa o d'[[oli]] de les zones dibuixades. Així, una vegada la pedra està humitejada, la [[tinta]] d'impressió solament queda retinguda en les zones dibuixades prèviament. La impressió és un reflex [[simètric]], com vist en un [[mirall]], del dibuix original.
 
Per a cada color s'ha d'usar una pedra diferent i, evidentment, el paper haurà de passar per la [[premsa]] d'imprimir tantes vegades com tintes s'emprimin. D'altra banda, la litografia facilita la creació múltiple d'una imatge per mitjà d'impressions de color superposades. [[Andy Warhol]], per exemple, va popularitzar als anys seixanta els seus retrats múltiples, tot i que ell va fer servir la [[serigrafia]].
En els [[cartell]]s impresos mitjançant el sistema litogràfic, tan freqüents en la segona meitat del [[segle XIX]] i primeres dècades del [[segle XX]], s'utilitzaven quinze, vint o més tintes. Entre ells són de destacar els que anunciaven les curses de braus, els de Setmana Santa, i els [[disseny]]ats en la zona republicana durant la [[Guerra Civil espanyola]].
 
A Catalunya -i a tot l'estat espanyol- el pioner de la litografia és [[Josep March]] amb la seva estampa de l'escut de la Junta de Comerç, del 1815,<ref>{{ref-web|url=http://www.bnc.es/fons/detall.php?id=23|títol=www.bnc.es}} {{Enllaç no actiu|url=http://www.bnc.es/fons/detall.php?id=23| data=febrer de 2014}}</ref> custodiada a la [[Biblioteca de Catalunya]], institució que també posseeix una vuitantena d'altres "incunables litogràfics", nom amb què es coneixen les estampes litogràfiques anteriors a 1825. Encara que aquest procediment va ser extensament usat amb fins comercials, la major part dels grans pintors dels segles XIX i XX també el van emprar, ja que facilitava obtenir un cert nombre de còpies d'un mateix treball: [[Picasso]], [[Toulouse-Lautrec]], [[Joan Miró|Miró]], [[Mondrian]], [[Ramon Casas]], [[Antoni Tàpies i Puig|Tàpies]], [[Alfons Mucha]], etc.
 
==Galeria d'imatges==
140.643

modificacions