Diferència entre revisions de la pàgina «Pau i Treva de Déu»

cap resum d'edició
(→‎Evolució posterior: L'arquebisbat és establert al segle XX.)
L'Església va aconseguir ser vista pels pagesos com una garantia contra l'extorsió feudal garantint el dret de la [[sagrera]], ço és, un radi de trenta passes al voltant d'una església, espai que el bisbe delimitava solemnement en consagrar un edifici de culte, on no es podia dur a terme cap acte de violència, sota pena d'excomunió.
 
== Assemblees ==
== Les assemblees de Pau i Treva ==
 
Les sagreres, doncs, delimitaven un espai protegit de les violències feudals. Tanmateix, per assegurar un clima de convivència, calia anar més enllà, establint una autoritat que prohibís la pràctica de qualsevol tipus d'acte violent a tot arreu del territori. Aquest fou l'objectiu de les assemblees de Pau i Treva de Déu, la primera de les quals, als comtats catalans, va tenir lloc a [[Toluges]] ([[Rosselló]]), el [[1027]], sota presidència de l'[[abat Oliba]], en representació del bisbe [[Berenguer d'Elna]], absent de la diòcesi perquè es trobava en una peregrinació. En aquest sínode, s'estableix una sèrie de disposicions: el deure per a tots els habitants del [[comtat de Rosselló]] i de la diòcesi d'[[Elna]] d'abstenir-se de participar en combats o lluites, entre dissabte i dilluns per així poder complir el precepte dominical, com també es prohibia d'assaltar clergues, esglésies, béns propietat d'una església o d'un monestir, o persones que es dirigissin a un lloc de culte o en tornessin. Per als contraventors d'aquests deures i prohibicions, s'establia sempre la pena d'excomunió.
L'[[Abat Oliba]], un ferm impulsor d'aquest moviment pacifista, presidí un nou sínode, a [[Vic]] el [[1033]],<ref>Teresa-Maria Vinyoles, ''[http://books.google.cat/books?id=q3Qf_yZplrIC&pg=PA51&dq=pau+i+treva+de+deu&hl=ca&ei=VjN7TOWjFc2aOKay6bAP&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD8Q6AEwAw#v=onepage&q&f=false Història medieval de Catalunya]'', p.50-51</ref> on, a part d'augmentar els dies de treva, que ara abastava de dijous a dilluns, s'estenia la protecció també als comerciants i a aquelles persones que anessin a un mercat o en tornessin; i així va anar consolidant-se el moviment de Pau i Treva, estès també a [[Occitània]], on, al segle XI, hi havia el mateix problema de violències feudals; i així trobem concilis de Pau i Treva a [[Niça]], el [[1041]], i a [[Narbona]] el [[1032]], [[1043]] i [[1054]].
 
== Resultats ==
== Els resultats de la Pau i Treva ==
Al [[Pallars]], les assemblees de Pau i Treva fracassaren del tot; els homes d'[[Artau I de Pallars Sobirà|Artau I]], [[comte de Pallars Sobirà]] atacaven principalment les sagreres i durant els dies de treva; per reeixir, el moviment pacifista necessitava la implicació del poder comtal. Per això, si a la primera assemblea de Toluges, el [[1027]], el comte hi fou una figura absent, el [[1041]], el segon sínode celebrat en aquest poble rossellonès es féu sota presidència del comte Gausfred II; aquesta tendència s'aferma, en especial a [[Barcelona]], durant la segona meitat del [[segle XI]], on el comte [[Ramon Berenguer I]] i la seva muller [[Almodis de la Marca|Almodis]] no sols ratificaren decisions de Pau i Treva, sinó que també convocaren concilis de pau com ara el de Barcelona el [[1064]] o el de [[Girona]] el [[1068]], les disposicions dels quals foren incorporades als [[Usatges de Barcelona]], un nou codi legal que substituïa el vell ''Liber Iudiciorum'', esdevingut obsolet arran de la feudalització; la Pau de Déu, per poder triomfar, va haver d'esdevenir Pau del Comte, i l'Església, en previsió d'aquest fet, sempre va mirar d'atraure's els comtes, i així, els seus anatemes o excomunions no anaven mai dirigits contra un comte ni contra la seva família, sinó només contra els clans senyorials.
 
== El significatSignificat social de la Pau i Treva ==
Si l'Església, amb els concilis de pau, va aconseguir afermar el seu prestigi i la seva autoritat moral dins de la societat fou, en realitat, perquè el moviment de Pau i Treva, en contra de les aparences, va ser endegat no pas per la clerecia, sinó pel poble, tal com ho observa [[Pierre Bonnassie]], assenyalant que, a Rosselló, les assemblees de pau i treva de [[1027]] i [[1041]] se celebraren als prats de Toluges, i no pas a la [[Santa Eulàlia d'Elna|catedral d'Elna]]; els eclesiàstics, doncs, acudiren al terreny dels pagesos, i no pas a l'inrevés. Segons aquesta anàlisi, la Pau i Treva era un moviment popular amb unes potencialitats revolucionàries de no protestar només contra la violència dels clans nobiliaris, sinó, anant més enllà, qüestionar els poders establerts, sobretot la possessió de grans lots de terra per aristòcrates laics o clergues, idea inadmissible per als dirigents eclesiàstics adherits al moviment, molt lligats al poder comtal i nobiliari, com era el cas de l'abat Oliba, ex-comte de [[Berga]] i germà dels comtes [[Bernat Tallaferro]] de Besalú i [[Guifré II de Cerdanya]]. Així doncs, la implicació de les altes jerarquies eclesials en el moviment de Pau i Treva de Déu consistí a neutralitzar-ne les potencialitats revolucionàries, mitjançant el reconeixement als pagesos de drets essencials, com eren les seguretats de les sagreres i dels béns i persones dels pobletans, però sense qüestionar mai el poder nobiliari ni l'asserviment dels pagesos; al capdavall, l'únic objectiu dels eclesiàstics era defensar els seus grans patrimonis territorials dels atacs dels senyors, mitjançant l'arma espiritual de l'excomunió, la qual, per resultar eficaç com a instrument d'exclusió social, necessitava que l'Església es guanyés el suport del poble.
 
Les retallades imposades pels aristòcrates a la Pau i Treva, la qual, tanmateix, va esdevenir base de l'ordre públic català, com ara circumscriure-la als dominis de reialenc –idea exposada a l'assemblea de Barcelona de [[1198]] i reiterada en assemblees següents com la de Barcelona de [[1200]] i de Cervera de [[1202]]– van servir per legitimar l'opressió dels pagesos pel règim senyorial, que la Pau i Treva pretenia limitar; i així, és als darrers anys del [[segle XII]] que es posaren les bases legals per definir l'estatus servil de la pagesia –la condició de [[remences|remença]]– vigent durant tota la [[Baixa Edat Mitjana]].
 
== Vegeu també ==
* [[Sínodes de Toluges]]
 
113.245

modificacions