|
'''Turis''' o '''Thourioi''' (llatí '''''Thurium''''', grec '''''Θούριοι''''') fou una ciutat de la [[Magna Grècia]] al [[golf de Tàrent]], prop de [[Síbaris]], a la què es pot dir que va substituir.
Fou fundada tardanament, 70 anys després de la destrucció per [[Crotona]] de la ciutat de Síbaris el lloc de la qual havia quedat desert durant 58 anys. El [[452 aC]] un grup de sibarites exiliats o de descendents de sibarites van intentar establir una nova ciutat sota la direcció de caps d'origen tessali, i la colònia va esdevenir aviat pròspera, de manera que al cap d'uns 5cinc anys els de Crotona els van expulsar. Els expulsats van cridar en ajut a [[Esparta]] sense resposta i llavors van demanar ajut a [[Atenes]] que va acceptar i un flota atenenca va restablir als expulsats i va portar nous colons dirigits per Lampon i Xenocritos, una part atenencs i altres d'altres llocs de Grècia, entre els quals l'historiador [[Heròdot]] i l'orador [[Lisies]]. Els nous colons es van establir primer al lloc de l'antiga Síbaris però al cap de poc es van traslladar, seguinten seguir les instruccions d'un oracle, a un lloc no massa llunyà, on hi havia una font anomenada ''Thúria'' de la que la ciutat va prendre el nom, suposadament el [[446 aC]] (segons Diodor[[Diodo]]r) o el [[443 aC]].
Atenes segurament va protegir la colònia d'un nou atac de Crotona, però no va evitar les disputes entre els descendents dels sibarites i els colons atenencs i grecs, doncs els primers reclamaven alguns privilegis i especialment certes magistratures. Finalment hi va haver una guerra civil i els sibarites foren derrotats i expulsats, i es van establir llavors a la riba del Traens, però atacats per les tribus de la zona, foren dispersats.
ThurisTuris va fer llavors un tractat de pau amb Crotona i després la ciutat no va parar de créixer. Van arribar nous colons, especialment del [[Peloponès]], però la ciutat seguia sent nominalment colònia atenenca, tot i que els atenencs eren una petita minoria. Els ciutadans foren dividits en deu tribus els noms de les quals indicaven els seus orígens (Arcàdis, Aqueus, Élides, Beocis, Amfictiònics, Dòrics, Jònics, Atenencs, Eubeus, i Nesiòtics o illencs). La forma de govern fou democràtica i es creu que la ciutat va disposar d'un codi de lleis (Diodor diu que el codi fou obra de Carondes que fou ciutadà de ThurisTuris, però això és un error).
Aviat va entrar en guerra amb [[Tàrent]] per la possessió del districte de Siritis, uns 50 km al nord de ThurisTuris, que els atenencs reclamaven i del què van prendre possessió. Com a general ThurisTuris va tenir l'espartà Cleadrides que havia estat expulsat de Grècia uns anys abans. Finalment es va arribar a un acord i al territori disputat s'hi va fundar la colònia d'Hèraclea, comuna de les dues ciutats.
Les disputes entre els antics descendents dels sibarites que havien tornat a la ciutat i els atenencs i grecs van retornar; finalment l'oracle de Delfos va posar fi als conflictes quant va decidir que la ciutat no tenia altre fundador que [[Apol·lo]].
Durant l'expedició dels atenencs a Sicília la ciutat es va dividir en dos partits, un a favor i un en contra; aquest darrers van predominar i la ciutat es va declarar neutral com les altres de la Magna Grècia. Però el [[213 aC]] el partit atenenc va aconseguir imposar-se i van donar assistència a la flota dirigida per [[Demòstenes]] i Eurimedon que va parar a ThurisTuris, i que a més van rebre una força auxiliar de 700 hoplites i 300 arquers. Després les notícies desapareixen per més de 20 anys.
A partir del [[390 aC]] van començar les incursions dels [[lucans]]. Les ciutats de la Magna Grècia van formar una lliga defensiva, però ThurisTuris, impacient, va atacar als lucans sola amb un exèrcit de 14.000 homes i 1.000 cavallers, i va rebutjar els atacs lucans, però quan van entrar massa en territori lucà foren totalment derrotats prop de Laüs i deu mil soldats van morir.
Això va afectar greument l'economia de la ciutat que va entrar en decadència, mentre els lucans i [[brucis]] augmentaven el seu poder i amb els seus atacs van impedir que ThurisTuris pogués recobrar-se. La ciutat també estava enemistada amb Dionis de [[Siracusa]], el germà del qual Leptines i el seu amic Philistus es van retirar exiliats a ThurisTuris. A partir del [[356 aC]] foren els Brucis els que van assolir l'hegemonia i fins i tot Diodor diu que ThurisTuris fou conquerida per ells. No se sap del cert el que va passar doncs ThurisTuris desaparegué per molt de temps de la historia.
Durant la campanya a Itàlia d'Alexandre d'Epir no s'esmenta ThurisTuris, però més tard torna a aparèixer com a ciutat independent, tot i que de menys importància que antigament: pressionada pels lucans va demanar l'aliança de [[Roma]] que hi va enviar a Caius Fabricius que va derrotar els lucans que assetjaven la ciutat i els va tornar a derrotar en alguns combats menors prop de la ciutat, assegurant la llibertat de la ciutat. Però poc després fou atacada per Tarent que segurament la van ocupar i saquejar, i que fou una de les principals causes per les què Roma va declarar la guerra a Tarent el [[282 aC]].
ThurisTuris fou en endavant un estat independent aliat de Roma, i com molts altres de fet una dependència. Una guarnició romana es va establir a la ciutat. No s'esmenta durant les campanyes de Pirrus, ni a la primera guerra púnica, però va jugar un paper destacat a la segona guerra púnica, en què fou ocupada per [[Anníbal]]. Fou una de les primeres ciutats que es va revoltar contra els cartaginesos, però el moment exacte no és conegut doncs Livi en un passatge ho situa després de Cannas i en un altre bastant més tard. El [[213 aC]] la ciutat va tornar a ser dependència romana i la guarnició romana hi va tornar. El [[212 aC]] el partit cartaginès va agafar el poder i va entregar la ciutat al general Hannó. El [[210 aC]] Anníbal, que no podia protegir als seus aliats de la regió, va traslladar a ThurisTuris els habitants d'Atella que havien sobreviscut a la caiguda de la ciutat, però ThurisTuris mateix fou evacuada no massa més tard; el [[204 aC]] Anníbal va retirar les seves forces del Brutium, i va traslladar a Crotona 3.500 dels principals ciutadans de ThurisTuris deixant les seves tropes que saquegessin la ciutat de manera que els romans no trobessin res.
Des de llavors la decadència de ThurisTuris es va accentuar fins que, gràcies a la fertilitat del territori, el [[194 aC]] fou elegida per fundar una colònia romana de dret llatí; aquesta colònia es va compondre de 3.000 homes i 300 cavallers; aquesta colònia es va dir '''Copiae''' (o Copia segons apareix escrit a les monedes) i segons Livi estava al ''"Thurinum agrum"''. Copia o Copiae no fou un nom durador i finalment ThurisTuris va prevaldre.
Fou municipi romà fins al final de la República. El [[72 aC]] fou ocupada per [[Espàrtac]], que li va fer pagar una contribució però la va respectar. Durant la guerra civil Cèsar hi va establir una guarnició de cavallers gals i hispans. A ThurisTuris es va revoltar M. Coelius, revolta que li va costar la vida. El [[40 aC]] fou atacada per Sext Pompeu que va assolar el territori però fou rebutjat davant les muralles de la ciutat. [[Plini el vell]], [[Claudi Ptolemeu|Tolomeu]] i [[Estrabó]] l'esmenten més tard com una ciutat provincial, probablement l'única de certa importància al golf de Tarent entre Crotona i Tarent, doncs [[Metapont]] i [[Heraclea Pòntica|Heraclea]] ja havien desaparegut o eren totalment decadents.
Al segle VI encara és esmentada per Procopi, probablement ja en una fase avançada de la decadència. Quan va desaparèixer, no se sap, però fou a l'edat mitjana i els seus habitants es van refugiar a un lloc de nom Terranova, a uns 20 km a l'interior, a un turó, a la riba esquerra del riu Crathis.
Les ruïnes que hi ha a l'actual Coscile, que antigament es van atribuir a Síbaris, sembla que són en realitat les de ThurisTuris; o també podrien ser unes altres ruïnes a la unió dels rius Crathis i Síbaris
{{Coord|39|41|42|N|16|28|16|E|display=inline,title}}
| 