Siracusa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir'
Línia 148:
=== La guerra del Peloponès ===
{{Principal|Setge de Siracusa (413 aC)}}
El [[415 aC]] es va produir l'expedició atenenca a l'illa. La tardor del [[415 aC]] els atenencs van [[Setge de Siracusa (413 aC)|atacar Siracusa]] i van obtenir una victòria al gran port però després [[Nícies]] no va reprendre l'avanç i es va retirar a passar el hivern a [[Catana]]; la primavera següent ([[414 aC]]) els atenencs van desembarcar a [[Leon (Sicília)|Leon]], al nord de la ciutat, on van establir la seva base; les forces de terra van avançar i van ocupar [[Epípoles]] (''Epipolae'') i van seguir cap a [[Labdalum]] on es va establir una guarnició; van seguir cap a Syce (Συκῆ) i van començar el setge; les muralles defensives establertes pels siracusans foren destruïdes pels atenencs; la flota atenenca es va establir al gran port, però l'espartà [[Gilip]], amb les forces lacedemònies que venien en ajut de la ciutat van poder entrar a Siracusa abans que els atenencs poguessin completar el setge. Glippos va sorprendre a la flota atenenca a Labdalum i va tallar les comunicacions entre els assetjadors i la flota. Nícies va veure que no podria prendre la ciutat i va demanar reforços; els espartans van recuperar algunes de les fortaleses erigides pels atenencs i van aconseguir que la flota atenenca al gran port no pogués ser abastida. La flota del gran port fou atacada i els atenencs haguessin estat rebutjats si no haguessin arribat [[Demòstenes]] i [[Eurimedó d'Atenes]] amb una flota de reforç. Demòstenes va intentar recuperar posicions clau (a ''Epipolae'') però ja havien estat reforçades per Glippos; l'atac de Demòstenes va aconseguir conquerir el fort de Eurialos però fou rebutjat als altres fronts amb fortes pèrdues. Demòstenes va considerar el fracàs com a definitiu i va decidir abandonar el setge però Nícies va imposar la continuació; finalment quan es va decidir la retirada s'havia perdut molt de temps i els siracusans ja havien passat a l'ofensiva i ara estaven fent moviment per envoltar als atenencs; la flota atenenca al gran port fou atacada i parcialment destruïda; un intent de contraatac atenenc va fracassar i la flota atenenca va ser pràcticament destruïda. Ja només quedava una ràpida retirada abandonant totes les posicions. L'exèrcit atenenc es va retirar a la vall de l'Anapos, però quan va arribar al pas de la roca Acrea, es van trobar amb un contingent siracusà ben fortificat allí que els va impedir seguir. Llavors els atenencs es van dirigir cap a l'[[Heloros]] i després de forçar el pas pels rius ''Cacyparis'' i ''Erineos'', on van tenir moltes baixes, van arribar al [[Asinaros]] on van haver de deposar les armes davant els siracusans. Set mil atenencs foren fets presoners. Els siracusans van erigir al riu un trofeu commemorant la victòria, i es va establir un festival anomenat Asinària.
 
Pocs anys després van aparèixer els cartaginesos que venien en ajut de [[Segesta (Sicília)|Segesta]] atacada per [[Selinunt]]. Selinunt i [[Himera]] foren destruïdes ([[410 aC]]) i en una segona expedició ho fou [[Agrigent]] ([[406 aC]]). Els cartaginesos esperaven ara fer-se els amos de tota l'illa. Un jove de Siracusa, Dionisi o Dionís, després anomenat el vell, va aprofitar l'alarma i es va fer amb la tirania ([[405 aC]]). Dionís va governar 38 anys (405-367 aC). Sota Dionís, l'illa Ortígia es va convertir en una gran fortalesa, dins la qual hi havia una acròpoli al interior de la zona coneguda per Pentàpila, on va establir la seva residencia. A la guerra del [[397 aC]] contra els cartaginesos el tirà siracusà va arribar fins a la part oest de l'illa però després es va haver de retirar darrere les muralles de la seva ciutat. El general Himilcó es va apoderar del port i dels suburbis i va assolar les rodalies de la ciutat. Els cartaginesos es van haver de retirar de Siracusa a causa d'una epidèmia de pesta i van tenir moltes baixes i tot seguit Dionisi va atacar als assetjants, va destruir bona part de la seva flota i van obligar a Himilcó a la retirada amb un tractat secret que li permetia la retirada en seguretat però havia de deixar abandonats als mercenaris i als aliats.