Rafael Maroto Yserns: diferència entre les revisions

Des del gener de [[1839]] entrà amb tractes amb [[Baldomero Espartero]], al mateix temps que els seus enemics dintre del camp carlista conspiraven per enderrocar-lo,. sabedorEn Marotoveure ique no aconseguintobtenia obtenirla intervenció de Carles V elpel castigcàstig perdels seus aquestsopositors, procedí per si sol a prendre idecidí afusellar els generals Francisco García, [[Pablo Sanz y Baeza]] i [[Juan Antonio Guergué]], el brigadier Carmona, l'intendent UrizÚriz i l'oficial Ibáñez, noa val'era poderd'una fercasa eld'Estella, mateixde ambgenolls di per l'esquena, sense honors. D'altres quesuposats conspiradors aconseguiren escapar,. desprésDesprés d'aquest fet féu una proclama tractant de justificar-lo, aquestperò fet.inicialment Desaprovat aquestdesaprovat per Carles V , Maroto fou separat del comandament de l'exèrcit i declarat traïdor;. El Pretendents, però, va acabàacabar per cedir davant l'actitud del general i de les tropes que el seguien i fou rehabilitat.

Continuant els tractes amb Espartero, es deixà derrotar per aquest i envià un ajudant a [[París]] perquè [[França]] intervingués com a mediadora, proposant el casament del primigeni de Carles V amb [[Isabel II d'Espanya]], així com s'entrevistà amb [[John Hay]], representant anglès del qual només va poder treure la promesa dels restabliment dels [[furs]] del [[País Basc]] i [[Navarra]]. Espartero es negà a acceptar, igual que els anglesos, aquell casament, i continuant tanmateix les negociacions, que Maroto, sense deixar per això de dirigir els seus soldats paraules de guerra, continuava sense cap vergonya, fins al punt d'entrevistar-se personalment amb Espartero a l'ermita [[San Antolín de Abadiano]], i encara que no arribaren en aquell moment a cap acord, comunicà al [[Secretari d'Estat (Monarquia Absolutista borbònica)|secretari d'Estat]] i de [[Guerra]] de Carles V les condicions que posava el general isabelí; Dom Carles el deposà i nomenà en el seu lloc el comte de [[Negri]]; però Maroto l'empresonà i, acceptant tot el que Espartero proposà, signà les bases del famós [[conveni de VergaraBergara]], que posà fi a la guerra.