Alfabetització informacional: diferència entre les revisions

El ''Chartered Institute of Library and Information Professionals'', amb seu al Regne Unit, ha redactat una llista<ref> {{citar web|url=http://www.cilip.org.uk/sites/default/files/documents/Information%20literacy%20skills.pdf|títol=Information literacy skills<!--Títol generat per bot-->}}</ref> en la qual estableix que una persona informacionalment alfabetitzada té coneixements sobre:

Una persona [[alfabetització|alfabetitzada]] informacionalment pot reconèixer una necessitat d’informació; entendre perquè la informació és necessària, quina informació es necessita (en [[quantitat]] i en [[qualitat]]), a més de les restriccions associades (de temps, formats, accés), reconèixer que la informació està disponible en una varietat de formats i en diverses localitzacions, tant geogràfiques com virtuals[[virtual]]s. També sap com articular una pregunta i desenvolupar un enfocament de recerca.

El concepte d'alfabetització informacional es relaciona amb el de [[comportament]] d'informació i la [[formació]] d'usuaris. S'entén com l'adopció d'un comportament adequat amb la finalitat d'obtenir a partir de qualsevol canal o mitjà, informació adaptada a les necessitats prèvies de l'usuari que la sol·licita. Mentre que el [[comportament informacional]] ens proporciona el suport teòric i una eina de diagnòstic, l'alfabetització desenvolupa les estratègies concretes de formació en l'ús d'aquesta informació.

La societat postindustrial, [[societat del coneixement]] o societat xarxa és una nova estructura resultant de la interacció entre organització social, canvi social i el paradigma tecnològic constituït entorn de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació o TICs[[TIC]]s.

Aquesta nova societat s'origina en la dècada dels 70 a causa de la concurrència de diverses processos polítics i econòmics, avanços tecnològics i en els transports, la [[globalització]] del capital, la flexibilitat en la producció i en el comerç. Aquests aspectes van donar pas al concepte de globalització. Un fenomen caracteritzat pel lliure comerç, la superació dels límits geogràfics per a les empreses i la lliure circulació de capitals entre països. Una revolució que afecta a tots els àmbits de l'activitat humana definint nous models socials.

La principal diferència entre aquestes noves [[classes socials]] està entre els qui tenen accés a les noves tecnologies (tecnoricostecnorics) i els qui no tenen la possibilitat de connectar-se (tecnopobres), bé perquè manquen de les infraestructures necessàries o bé perquè no estan capacitats per utilitzar-les. Quedant així exclosos de la nova societat digital. Aquest concepte se li denomina escletxa o [[Fractura digital|fractura digita]]<nowiki/>l i divideix aquells territoris i col·lectius que es veuen marginats per un dèficit tecnològic accentuat no solament entre diferents regions sinó a més entre idiomes predominants a la xarxa, zones productives de continguts i zones consumidores, i entre diferents nivells socials o col·lectius més desfavorits com les dones o les persones majors.

Davant aquesta problemàtica moltes institucions han donat prioritat a l'[[alfabetització]] tecnològica o [[alfabetització digital|digital]], com una autèntica superació de la fractura digital que requereix una alfabetització informacional, doncs la comprensió i avaluació de la informació és una condició per a l'ús adequat i generalitzat en la societat de les eines tecnològiques que mediatizan l'accés i ús de la informació.

[[Categoria:EducacióAlfabetisme]]