Llatí vulgar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Corregit: finalment per els copistes > finalment pels copistes |
||
Línia 44:
{{Cita | Pro Deo Amur et pro christian va poblar et nostro commun salvamento, d'ist vaig donar en avant, in QUANT Deus savir et podir em dunat, si salvarai eo Cist Meon fradre Karlo, et in aiudha et in cadhuna cosa.. . | col2 = Per l'amor de [[Déu]] i pel poble cristià i la nostra salvació comuna, des d'aquest dia en endavant, sempre que Déu em doni saviesa i poder, defensaré al meu germà Carles i l'ajudaré en qualsevol cosa. ..}}
Aquest llatí tardà, possiblement de Roma, sembla reflectir aquestes adquisicions, en mostrar el canvi que s'estava produint en aquesta zona - completament identificable amb Itàlia. Llavors, els [[textos]] del [[Dret Romà]], tant els de [[Justinià I | Justinià]] com els de l'[[Església Catòlica]], van servir per "congelar" el llatí formal, unificat finalment
Va ser en aquest moment quan el llatí vulgar es va convertir en un nom col·lectiu per designar un grup de dialectes derivats del llatí, amb característiques locals (no necessàriament comuns), que no constituïen una llengua, almenys en el sentit clàssic del terme. No obstant això, podria ser descrit com una cosa incipient, indefinit, que paulatinament va ser cristal·litzant en les formes primerenques de cada llengua romanç, havent pres, com el seu més remot ancestre, al llatí formal. El llatí vulgar va ser, per tant, un punt intermedi en l'evolució, no una font.
| |||