|
Uluch Alí, veient que tot el centre cristià es dirigeix a atacar-lo, i que les galeres de Doria estan a punt d'arribar, talla els remolcs de les galeres que havia capturat i aconsegueix fugir amb 16 galeres.
{{cita|Mai no es va veure una batalla tan confusa; travades les galeres una per una i dos o tres,... L'aspecte era terrible per elspels crits dels turcs, pels tirs, foc, fum; pels laments dels que morien. El mar havia envoltat en sang, el sepulcre de moltíssims cossos sense vida que movien les onades,alterades i escumejants de les trobades de les galeres i els horribles cops de l'artilleria, de les piques, armes enastades, espases, focs, espesa fum de sageta... Espantosa era la confusió, el temor, l'esperança, el furor, el coratge, ràbia, fúria; el llastimós morir dels amics, animar, ferir, prendre, cremar, tirar a l'aigua els caps, braços, cames, cossos, homes miserables, part sense ànima, part que exhalaven l'esperit, part greument ferits, rematant-los amb tirs els cristians. A altres que nadant s'apropaven a les galeres per salvar la vida a costa de la seva llibertat, i s'aferraven als rems, timons, caps, amb llastimoses veus que demanaven misericòrdia i als quals tallaven les mans sense pietat, nomes uns pocs en què va tindre forca la cobdícia, que salva alguns turcs.|Lluís Cabrera de Còrdova}}
Fins a la posta del sol continua el combat a base de lluites amb galeres aïllades, i, quan s'anuncia mal temps, En Joan ordena reunir-se i partir amb les preses al port de Petala. L'endemà van tornar els cristians al camp de batalla per recollir i auxiliar els bucs desmantellats i els nàufrags.
|
