Norbert Bilbeny i García: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Norbert Bilbeny i García''' ([[Barcelona]], [[1953]]) és [[catedràtic]] d'[[ètica]] a la [[Universitat de Barcelona]] des de l'any 1990. En la mateixa universitat, fou degà de la Facultat de Filosofia i és director del Màster de Ciutadania i Drets Humans. Ha estat investigadorprofessor ovisitant professorde convidatla a[[Universitat diferentsde universitatsChicago]], l'[[Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de totMonterrey]] eli mónla ([[Universitat Loyola de Chicago]]. Va ser ''[[visiting scholar]]'' a [[Universitat de Califòrnia a Berkeley|Berkeley]], Toronto[[Universitat Harvard|Harvard]], Chicago[[Universitat de Toronto|Toronto]], Mèxic)[[Centre national de la recherche scientifique|CNRS]] i [[Universitat Northwestern|Northwestern]]. Va començar treballant sobre temes d'història de la filosofia catalana i sobre ètica kantiana. La seva especialitat són les qüestions interculturals, l'ètica de la ciutadania i el cosmopolitisme.
 
A més de fer-ho des de la càtedra, ha transmès les seves idees per mitjà de nombrosos llibres (en catalàd'ètica i enfilosofia castellà)política, com ''La identidad cosmopolita'', ''Consultori ético'' o ''El futuro empieza hoy''. Ha guanyat el Premi Josep Pla el 1984 i el Premi Anagrama d’assaigd'assaig el 1987.<ref>{{ref-web |url=http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2012/Entrevistes/NorbertBilbeny.html |títol=Norbert Bilbeny: «La Facultat dóna una formació polivalent amb l'objectiu d'ensenyar a pensar amb rigor» |consulta=26/1/2012 |obra= |editor=Universitat de Barcelona |data=23/01/2012 |llengua= }}</ref> Com a articulista ocasional, ha col·laborat amb el diari ''[[diari Avui|Avui]] amb'', el ''[[diariDiari de Barcelona]]'' i amb ''[[La Vanguardia]]''.
 
Va ser secretari de l'[[Ateneu Barcelonès]] del 1985 al 1989.
 
== Generació de la ruptura ==
'''Generació de la ruptura''' és el nom que [[Norbert Bilbeny]] va proposar<ref name="Ruptura"></ref> per designar el grup de filòsofs catalans formats a la universitat entre 1970 i 1975 i que publicaren els seus primers llibres entre la mort del dictador i mitjans de la dècada de 1980. És una generació marcada per la [[contracultura]] nord-americana, el freudomarxisme i la literatura del ‘boom’‘boom' llatinoamericà. Molts dels seus membres militaren políticament a grups comunistes d'ultraesquerra com Bandera Roja i la [[Jove Guàrdia Roja]] del Partit del Treball (maoïstes) i han continuat fidels a posicions d’esquerrad'esquerra. La seva formació cultural deu molt a l’obral'obra de [[Manuel Sacristán]], però la seva adscripció fonamental és el [[nietzscheanisme francès]] posterior al [[maig del 68]] i la [[filosofies de la sospita]].
 
La Generació de la ruptura practicà un marxisme dogmàtic i un nietzscheanisme no menys radicalitzat i controlà molt aviat els llocs més significatius en les facultats de filosofia catalanes. Ha estat en general antinacionalista i s'ha interessat sobretot per temes de metodologia de les ciències i d'epistemologia. Alguns dels seus membres participaren del [[Col·legi de Filosofia]] amb pensadors de la generació anterior, com [[Xavier Rubert de Ventós]] o [[Eugenio Trías Sagnier]]
 
Bilbeny inventaria com a membres d’aquestad'aquesta generació, a part d’elld'ell mateix, a [[Fina Birulés]], Manuel Cruz, Anna Estany, Ferran Graell i Deniel, [[Antoni Doménech]], [[Miguel Morey]], [[Gerard Vilar]] i Josep Casals.
 
==La Generació de la transició==
'''Generació de la transició''' és el nom que [[Norbert Bilbeny]] va proposar<ref name="Ruptura">Norbert Bilbeny: ''«De ‘Jove Guàrdia Roig’Roig' a ‘subjecte feble’feble'»'', dins el Dossier '¿Hi ha una generació dels 80?'. Revista Cultura, Barcelona, octubre 1989.</ref> per designar el grup de filòsofs catalans formats a la universitat entre 1975 i 1980 i que publicaren els seus primers llibres en el període 1980-1985. Es tracta de la primera generació que, amb l'adveniment de la democràcia, pot publicar de manera continuada filosofia en català. Molts d'aquests filòsofs, formats en la seva majoria per [[Emilio Lledó]] i al voltant del [[Col·legi de Filosofia]], adoptaren posicions postmodernes i caracteritzades pel desencantament polític: «No sóc l'únic a tenir la percepció que els més joves que nosaltres estan desencants a priori de no haver passat cap encantament. No confien, diu Bilbeny, en una de les poques coses de què ens refiàvem abans, les metodologies, i són escèptics quant a la millora humana que pugui suposar la filosofia».
 
En opinió de Bilbeny la filosofia de la transició es caracteritza per haver estat bàsicament d’orientaciód'orientació heideggeriana, superant el marxisme que a Catalunya representava [[Manuel Sacristán]] i el [[nietzscheanisme francès]], més propi del Col·legi de filosofia. Coincidint amb la superació del marxisme, Àngel Castiñeira (1989)<ref>Àngel Castiñeira: ''La filosofia a Catalunya durant la transició (1975-1985)''. Barcelona: Acta/Quaderns, nº4, 1989.</ref> destaca també com a característiques: l’adopciól'adopció de la postmodernitat, la indiferència religiosa i el cosmopolitisme. Dels anys clau de la transició entre 1975 i 1985, Gonçal Mayos<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/altres.htm Gonçal Mayos: "El forum acadèmic durant la transició (1975-1985)"].</ref> en fa un balanç global que inclou els diversos fòrums en què s'estructurava la Generació de la transició.
 
=== Membres de la Generació de la transició ===
Bilbeny inventaria com a membres d’aquestad'aquesta generació: [[Ramon Alcoberro]], Jaume Casals, [[Pompeu Casanovas]], [[Àngel Castiñeira]] (posteriorment col·laborador del president [[Jordi Pujol]]), Margarida Mauri, [[Gonçal Mayos Solsona]], [[Antoni Mora Lledó]] (l'únic membre d’aquestd'aquest grup que ha restat quasi inèdit), [[Mercè Rius]] (col·laboradora de [[Xavier Rubert de Ventós]] durant molts anys), Josep-Maria Ruíz-Simon, [[Pere Saborit]] i [[Salvi Turró]].
 
===Obres i trajectòria ===
Els llibres ''El desordre cívic'' (1983) de Ramon Alcoberro i ''Àmbits de la postmodernitat'' (1986) d’Àngeld'Àngel Castiñeira recullen les tesis postmodernes d’aquestad'aquesta generació, mentre que ''El plat preferit dels cucs'' (1987) de Pere Saborit és potser el text més radical d’aquelld'aquell moment històric. Més bolcats a la tasca universitària Jaume Casals, [[Gonçal Mayos]], Margarida Mauri i Mercé Rius han elaborat i publicat les seves investigacions acadèmiques.
 
==Obra==
Línia 55:
* [[2004]] ''Ética intercultural''
* [[2007]] ''La identidad cosmopolita. Los límites del patriotismo en la era global''
* [[2008]] ''Consultorio ético''
* [[2010]] ''El futuro empieza hoy''
 
===Com a editor===
Linha 71 ⟶ 73:
== Enllaços externs ==
* [http://norbertbilbeny.com Web oficial del professor Norbert Bilbeny]
* [http://www.ub.edu/dphc/xavierfilella.htm Resum del treball DEA de Xavier Filella: ''Continuïtat i renovació del pensament polític i filosòfic català al llarg de la Transició (1971-1986): el món editorial.''] (Universitat de Barcelona, curs 2004-2005)
 
{{Premis Josep Pla de narrativa}}