Brutis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-les dos +les dues, -dues +dues)
mCap resum de modificació
Línia 14:
* [[Terina]], colònia de Crotona
 
El segle IV aC el poble sabèl·lic dels Lucans, que s'havia anat estenent al sud i ja dominava el nord del país dels enotris (''Oenotria'') va entrar a la península dels Brucis i va establir allí el seu domini reduint als seus habitants a la servitud, probablement després de la victòria sobre [[ThurisTuris]] el [[390 aC]] i abans del [[360 aC]]. En aquesta darrera data l'antiga població, barrejada amb esclaus lucans i altres rebels lucans refugiats a les muntanyes, es van revoltar dirigits per joves lucans i van prendre el poder. El nom de Brucis que se’ls va donar era una paraula Lucània que vol dir esclau o rebel. Quan els brucis van obtenir el poder van assumir el nom i el van fer derivar d'un heroi de nom Bruttus o Brettos, fill d'[[Hèrcules (heroi)|Hèrcules]] i Valèntia; Justí diu que Brúttia era el nom d'una dona que va dirigir la revolta i que va assolir el títol de reina. La presa del poder segons Diodor de Sicília es va produir el [[356 aC]].
 
Els Brucis, establerts com a poder a les zones muntanyoses, van iniciar també la submissió de les ciutats lucanes i gregues: Hipponion, Terinba i ThurisTuris. Vers el [[330 aC]] es van aliar amb els lucans i van formar una confederació contra els grecs que van demanar ajut al rei Alexandre d'Epir, que va venir a fer la guerra durant la qual va conquerir [[Heraclea Pòntica|Heraclea]], Consentia i Terina, però finalment va morir en combat a [[Pandòsia (Bruttium)|Pandòsia]] el [[326 aC]]. Vers el [[297 aC]] fou [[Agàtocles de Siracusa|Agàtocles]] qui va anar allí a combatre contra els Brucis i Lucans, i va assolar la costa i va ocupar algunes ciutats com Hipponion (convertida en fortalesa i estació naval) obligant als brucis a signar una pau desavantatjosa; però mort Agàtocles la pau es va trencar i els brucis van recuperar Hipònion (''Hipponium'').
 
En els següents anys fou l'expansió de Roma la que va amenaçar als Brucis, i el [[282 aC]] es van aliar a [[Samni]] i Lucània contra Roma. Apareixen poc després com auxiliars de [[Pirros]] d'Epir però després de la mort del rei i la seva expulsió d'Itàlia van haver de portar el pes de la guerra. Derrotats per C. Fabricius i L. Papirus, foren finalment sotmesos el [[272 aC]] i van haver de cedir el bosc de Sila, una gran reserva de fusta. La seva submissió no obstant era encara dèbil; van romandre neutrals a la [[Primera Guerra Púnica]], però a la segona, després dels èxits d'[[Hanníbal]], es van declarar al seu favor després de la batalla de [[Cannae]]. Algunes ciutats van romandre lleials a Roma, com ''Petelia'' i ''Cosentia'' però foren reduïdes pels brucis ajudats per una petita força cartaginesa; també ocuparen les ciutats de Locri i Crotona i només [[Rhegium]] va romandre oposada als cartaginesos. El [[215 aC]] el general Hannó, lloctinent d'Hanníbal, fou derrotat a [[Grumentum]] per Tiberi Graccus i es va retirar cap al país dels Brucis on va rebre reforços de [[Cartago]] dirigits per Bomilcar, i la regió va esdevenir una plaça forta dels cartaginesos. Després de la derrota d'Asdrubal, Hanníbal es va retirar també al país dels Brucis on va continuar la guerra durant quatre anys. El quarter general d'Hanníbal fou a Crotona o a un lloc del golf de Scyllacium anomenat Castra Hannibalis. Finalment Hanníbal va sortir d'Itàlia.
 
La repressió romana va tenir segurament un greu efecte sobre la regió; part del seu territori fou confiscat i tota la nació reduïda a l'esclavatge. Es van establir colònies civils romanes a Tempsa i Crotona i una colònia de dret llatí a Hipponium, rebatejada [[Vibo Valentia]]. A més, a ThurisTuris, a tocar del país dels Brucis, fou establerta una altra colònia. El poble Bruci va desaparèixer de la història.
 
Durant la revolta d'[[Espartac]], aquest, derrotat per Crassus, es va refugiar a l'antic país dels Brucis, que Plutarc esmenta llavors com Península de Rhegium. Espartac va portar la guerra cap a Lucània i va tractar d'enviar a la seva gent a Sicília.
Línia 99:
Comunicacions:
 
La via inicial que passava pel país es deia [[via Popília]] i fou construïda per C. Popilius, i anava de ''Muranum'' ([[Murano]]) a la Lucània, fins a Caprasia o Tarsia. Una altra via anava de ThurisTuris, passant per Roscianum i Paternum fins a Scyllacium i Rhegium.
 
[[Categoria:Grups itàlics]]