Vicalvarada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: amb que es coneguda > amb què és coneguda
Línia 3:
La '''Vicalvarada''' és el nom amb què és coneguda la revolució espanyola del [[1854]] per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de [[Vicálvaro]] al final dels governs moderats durant el [[regnat d'Isabel II]] a la fi de juny de [[1854]], i engloba tant el [[pronunciament]] ocorregut el [[28 de juny]], com els successos de juliol, que van donar lloc al [[Bienni Progressista]] ([[1854]]–[[1856]]).
 
Al febrer de 1854, militars adeptes al [[Partit Democràtic (Espanya)|Partit Democràtic]] van tractar de portar a terme una revolta en [[Saragossa]], amb el suport d'elements civils, però van fracassar. La situació de tensió amb el [[Dècada moderada|govern moderat]], més procliu als seus elements autoritaris, no va impedir que membres de la [[burgesia]] industrial i el progressisme mantinguessin les seves intencions de fer caure el govern.
 
El 28 de juny un nodrit grup d'alts comandaments de l'exèrcit encapçalats per [[Leopoldo O'Donnell]] i [[Domingo Dulce y Garay|Domingo Dulce]] es van enfrontar a les tropes lleials al Govern. El general O'Donnell i les seves tropes es van retirar cap al Sud, on van connectar amb les del general Serrano. Junts van publicar el [[Manifest de Manzanares]] el 7 de juliol, redactat per [[Cánovas del Castillo]], i on es prometia la descentralització, una reforma electoral, el restabliment de la milícia nacional i altres demandes dels progressistes. El [[Partit Progressista]] va instar al general [[Baldomero Espartero]] a unir-se al moviment i liderar-lo. Juntament amb [[Madrid]] i Saragossa es van produir alçaments a [[Barcelona]] i zones de [[València]] i [[Logronyo]]. La revolta va ser finançada per diferents sectors de l'[[economia emergent]] i, sobretot, pel banquer [[Juan Faustino Bruil y Olliarburu|Juan Bruil]].