Vestal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
Disambiguated: Teodosi I → Teodosi I el Gran using Dab solver |
||
Línia 8:
La [[llei Papia]] ordenava que quan es produïa una vacant el [[Pontífex Màxim]] havia de seleccionar vint donzelles i d'aquestes una era elegida per sorteig, amb preferència la que ja tenia una germana vestal i les filles de sacerdots d'alt rang. Aquesta llei sembla que es va establir pel refús dels pares a donar les seves filles,<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Suetoni]]|títol=Augustus|pàgines=31}}</ref> i l'oposició no va parar de créixer fins que en temps d'[[August]] les llibertes van ser declarades elegibles. De fet l'elecció per sorteig mai es va produir si hi havia candidates voluntàries que reunien les condicions. Una vegada escollida, es feia la cerimònia de la ''captio'' ("captura"): El Pontífex Màxim agafava a la vestal per la mà, li deia: ''sacerdotem vestalem quae sacra, faciat quae ious siet sacerdotem vestalem facere propopulo romano quiritium utei quae optima lege fovit ita te amata capio''<ref>La traducció podria ser: «Jo et prenc, estimada, per a ser sacerdotessa de Vesta, i t'encarregaràs dels ritus sagrats doncs és el que diu la llei en benefici del poble romà, amb les millors condicions» {{ref-llibre|cognom=[[Aule Gel·li]]|títol=Noctes Aticae|pàgines=1, 12}}</ref> i se l'enduia. Una vegada la candidata a vestal era seleccionada, era separada de la seva família, conduïda al temple (''Atrium de Vesta'') on li eren tallats els cabells, i on era suspesa d'un arbre, a fi de deixar clar que ja no depenia de la seva [[família]]. Viuria en endavant al recinte sagrat sota vigilància i control del col·legi pontifical.
==Obligacions==
El servei com a vestal durava trenta anys. Els primers deu aprenia els misteris annexos als seus deures i era anomenada ''discipula''; els següents deu feia les cerimònies, i als darrers deu donava instrucció a les novícies. Durant tot aquest temps havia de mantenir el vot de castedat, però una vegada passats els 30 anys era lliure de fer el que volgués <ref>{{ref-llibre|cognom=Plutarc|títol=Vides Paral·leles. Vida de Numa.IX|pàgines= 5-10}}</ref> i fins i tot es podia casar encara que molt poques feien ús d'aquest privilegi i en general les vestals morien com havien viscut: al servei d'una deïtat com a celibatàries al temple. La decana de les vestals era anomenada ''Vestalis Maxima'' o ''Virgo Maxima''.
A més de privilegis i honors per tot arreu, les vestals podien testar, encara vivint els seus pares. Fins i tot disposar del seu sense necessitat de tutor o guardià.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Suetoni]]|títol=Augustus|pàgines=101}}</ref>
Línia 14:
Eren les encarregades de mantenir el foc encès als temples i de preparar els ingredients necessaris per als sacrificis públics o privats, com ara la ''mola salsa'', una barreja de farina torrada i sal, que s'escampava per damunt les víctimes (d'on ve el terme "immolar").
Ben aviat van esdevenir una institució de prestigi, per exemple, quan [[Juli Cèsar]] va ser assenyalat per [[Sul·la]] com un possible [[Proscripció|enemic de l'estat]], les vestals van intercedir-hi i van aconseguir el seu perdó. <ref>{{ref-llibre|cognom=[[Suetoni]]|títol="Julius Caesar"|pàgines=1.2.}}</ref> L'emperador [[August]] no feia cap cerimònia important sense incloure les vestals. Alguns els van atribuir poders màgics, com ara evitar amb les seves oracions la fugida dels esclaus.<ref>{{ref-llibre|cognom=Plini|títol=Història Natural, V|pàgines=280}}</ref>
Les vestals tenien el privilegi d'absoldre un condemnat a mort que trobessin quan aquest era conduït al [[cadafal]], sempre que es demostrés que l'encontre havia estat casual.
Línia 31:
==La darrera vestal==
La implantació del cristianisme en l'imperi no va portar, si més no durant els primers segles, la desaparició del col·legi de les vestals. Ans al contrari, les Vestals, eren les sacerdotesses d'un culte mil·lenari i van continuar sent un cos molt respectat fins al segle IV. L'última gran sacerdotessa fou Celia Concordia (384).
En haver-se imposat el [[Primer Concili de Nicea|credo nicè]] com a religió de l'estat l'any 380, amb l'[[Edicte de Tessalònica|edicte de Tessalònica]], l'emperador [[Teodosi I el Gran|Teodosi I]] va ordenar una sèrie de decrets que, a partir del 391, van prohibir el manteniment de qualsevol culte pagà, amb la consegüent extinció del foc que les vestals mantenien encès des de generacions. L'historiador [[Zòsim]] narra com Serena, neboda de l'emperador Teodosi, va profanar el temple de Vesta entrant en ell i agafant una cinta que tenia al coll l'estàtua de la deessa. Llavors a la sacerdotessa Cèlia li van saltar les llàgrimes i la va maleir.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Zòsim]]|títol=La nova història, V|pàgines=38}}</ref>
== Referències ==
{{Commonscat}}
| |||