Gilip: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Des de aquí va > Des d'aquí va |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Gílip''' (''Gylippus'', Γύλιππος), fill de [[Cleàndrides]], fou un militar espartà. Va acompanyar al seu pare a l'exili el [[445 aC]] (va ser a [[Turis]]) i després es va distingir a diverses guerres.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Smith|nom=William|enllaçautor= William Smith|cognom2= Hugh Clough|nom2=Arthur|enllaçautor2= |capítol= Gylippus|urlcapítol=http://www.ancientlibrary.com/smith-bio/1424.html|editor=|títol= Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology|url=|format=|consulta= |llengua= anglès|volum= |editorial=Little, Brown and Company |lloc= Boston|data=1844|col·lecció= |pàgina = 316|isbn= |citació= |ref= }}</ref>
Al divuitè any de la [[guerra del Peloponès]] els espartans van seguir el consell d'[[Alcibíades]] i van nominar a Gílip com a cap de l'expedició en ajut de [[Siracusa]]. Amb dos galeres de Asine i dos més de Corint (dirigides per Piten) va embarcar cap a [[Lèucada]] on va rebre informació que el setge de Siracusa ja s'havia completat i d'acord am Piten va decidir no seguir endavant i esperar més reforços. Van anar a [[Tàrent]], d'on fou expulsat) i després a Turis de la que va assolir la ciutadania que ja havia guanyat el seu pare i on va intentar obtenir ajut. ▼
Finalment s'estava a [[Locris]] quan va rebre notícies que el [[Setge de Siracusa (413 aC)|setge de Siracusa]] no s'havia pogut completar encara, i va avançar cap a [[Sicília]] desembarcant a [[Himera]]. Des d'aquí va iniciar les operacions per salvar Siracusa i va obtenir un èxit notable amb la captura del fortí de ''Labdalum'' i la matança de la seva guarnició i més tard amb la primera gran victòria siracusana que va netejar d'atenencs [[Epipolae]] ([[414 aC]]). Després va sortir de l'illa iva anar a buscar reforços però va tornar el [[413 aC]] i va assaltar els fortins de ''Plemyrium'' que eren els dipòsits d'armament atenencs i va seguir les seves victorioses operacions militars i es pot dir que fou part essencial en la derrota dels atenencs (413 aC). Per les operacions militars detallades vegeu: [[Setge de Siracusa]].▼
▲Al divuitè any de la [[guerra del Peloponès]] els espartans van seguir el consell d'[[Alcibíades]] i van nominar a Gílip com a cap de l'expedició en ajut de [[Siracusa]]. Amb dos galeres de Asine i dos més de Corint (dirigides per Piten) va embarcar cap a [[Lèucada]] on va rebre informació que el setge de Siracusa ja s'havia completat i d'acord am Piten va decidir no seguir endavant i esperar més reforços.
▲Finalment estava a [[Locris]] quan va rebre notícies que el [[Setge de Siracusa (413 aC)|setge de Siracusa]] no s'havia pogut completar encara, i va avançar cap a [[Sicília]] desembarcant a [[Himera]]. Des d'aquí va iniciar les operacions per salvar Siracusa i va obtenir un èxit notable amb la captura del fortí de ''Labdalum'' i la matança de la seva guarnició i més tard amb la primera gran victòria siracusana que va netejar d'atenencs [[Epipolae]] ([[414 aC]]). Després va sortir de l'illa iva anar a buscar reforços però va tornar el [[413 aC]] i va assaltar els fortins de ''Plemyrium'' que eren els dipòsits d'armament atenencs i va seguir les seves victorioses operacions militars i es pot dir que fou part essencial en la derrota dels atenencs (413 aC). Per les operacions militars detallades vegeu: [[Setge de Siracusa]].
Més tard, quan [[Atenes]] fou ocupada pels espartans, fou comissionat per [[Lisandre]] per portar a Esparta el tresor atenenc i es va quedar amb 30 talents (una quantitat molt important) però fou descobert i condemnat a l'exili i després condemnat a mort en absència. Ateneu diu que va morir de fam però no indica si a l'exili o en virtut de la sentencia.▼
▲Més tard, quan [[Atenes]] fou ocupada pels espartans, fou comissionat per [[Lisandre]] per portar a Esparta el tresor atenenc i es va quedar amb
==Referències==
{{Referències}}
{{ORDENA:Gilip}}
| |||