Delfí Dalmau i Gener: diferència entre les revisions

Als disset anys era professor de l'[[escola d'idiomes Berlitz]] de Barcelona, més tard al col·legi Mont d'Or de Vallparadís de Terrassa. De 1914 a 1917 farà classes de gramàtica espanyola i francesa a Bahia Blanca. El 1918 fundà el primer Liceu Dalmau d'ensenyament mitjà i tècnic, que el 1940 transforma en Institut Belpost d'ensenyament per correspondència. Col·laborà en diverses publicacions periòdiques i dirigí la revista ''[[Clarisme]]''. Poliglot, fou un actiu [[esperantista]], reconegut internacionalment, i va arribar a redactar la revista ''[[Kataluna Esperantisto]]'' i a presidir la [[Federació Esperantista Catalana]], de la qual fou un dels màxims ideòlegs, juntament amb [[Frederic Pujulà i Vallès]]. També va ser pròxim als cercles [[anarquistes]] i va estar afiliar a la [[CNT]], tot i que vaVa mantenir una àmplia xarxa d'amistats de diverses tendències polítiques.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Solé i Camardons|nom = Jordi|títol = Poliglotisme i raó. El discurs ecoideomàtic de Delfí Dalmau|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = Pagès editors|lloc = Lleida|pàgines = |isbn = }}</ref>