Comanxes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
|||
Línia 94:
== Història ==
[[Fitxer:Comanche warrior 1835.jpg|thumb|left|Guerrer comanxe, 1835]]
Vivien originàriament als marges del riu [[Snake]]; després emigrarien al [[Middle Loup]], i més tard a [[Kansas]], entre els rius [[riu Arkansas|Arkansas]], [[Red]] i [[Grande]]. Han estat tradicionalment amics de [[kiowes]] i tonkawes, i enemics d'apatxes i arapahoe.
El 1680 van adquirir cavalls dels [[pueblo]] després de la [[revolta pueblo]],<ref>{{ref-web|url= http://www.comanchelanguage.org/Comanche%20Timeline.htm |títol=Comanche Timeline |editor=Comanchelanguage.org |dataaccés=2012-06-18}}</ref> en robar-los a la colònia espanyola de Santa Fe. El 1705 arribaren les primeres notícies sobre ells, en contactar amb el capità espanyol Cristóbal de la Serna. També l'explorador francès Bernard de la Harpe arribà al Red River i contactà amb ells. El 1755 creuaren el riu Arkansas i se separaren de la resta de [[xoixons]] del nord,<ref name="short">Meredith 30</ref> amb cavalls i fusells, i adoptaren els costums de la resta de tribus de les planúries, encara que els yamparika vivien primordialment de recollir arrels i no de la cacera del bisó. El 1783 els espanyols, dirigits per Juan Bautista de Anza, atacaren amb 600 soldats el campament del cabdill [[Cuerno Verde]] o ''Green Horn'' aprofitant que estaven atacant els [[Pueblo de Taos]], i els derrotaren quan tornaren (va fer executar 30 cabdills). Així aconseguí que el 1785 uns 600 campaments pactessin amb ell en nom del capità Cota de Malla o [[Ecueracapa]], a canvi de comerciar i rebre armes.
[[Fitxer:Comancheria.jpg|thumb|[[Comancheria]], l'antic territori dels Comanxe que inclou parts de Texas, Colorado, Nou Mèxic, Oklahoma i Kansas]]
Durant el període 1790-1840 s'aliaren amb els [[kiowa]] i els [[xeiene]] i organitzaren raids per tota la zona de [[Texas]], arribant fins i tot a saquejar [[Durango (estat)|Durango]] ([[Mèxic]]). Com a resposta, els texans provocaren la matança de comanxes al riu San Saba (1839), i el març del 1840 mataren el cabdill Muguara i 65 comanxes més que havien anat a San Antonio per negociar amb el govern texà. El 1844 signarien un tractat amb [[Sam Houston]], però els texans tampoc el complirien.
El 1825 van pactar amb els [[creek]] d'Oklahoma i amb els [[Wichita (poble)|wichita]] contra [[pawnee (grup humà)|pawnee]] i [[osage]], i el 1834 foren visitats per [[William Catlin]], qui dibuixaria el seu cabdill ''El-shah-ko-nee'' (Arc i Fletxes). El 1850 només els ''penateka'' acceptaren anar a les reserves, i el 1864 [[Kit Carson]] organitzà una expedició contra ells per obligar els comanxes del Nord a anar a les reserves. Així, el 1865 els van prometre el territori existent a l'Oest d'Oklahoma, entre Red River i el Cimarron, però no els el podien garantir. Entre 1867 i 1875 uns 2 500 individus foren traslladats a les reserves de [[Territori Indi]], on fins al 1901 van viure amb els [[iowa]], gràcies al Tractat de Medicine Lodge firmat pel seu cabdill Ten Bears el 21 d'octubre del 1867. D'aquesta manera, els ''yamparika'' obtingueren una reserva de 5 546 milles quadrades.
Pel desembre del 1868 els exigiren rendir-se, però només ho va fer Tosawi, més conegut com a [[Silver Knife]], cap dels ''penateka''. Aquest i Parra-wa Samen, cap dels ''yamparika'', reberen [[Ulysses S. Grant]] el 27 de juny del 1872, però tot i així Ronald Mckenzie Mangoheute (Tres Dits) atacà els campaments dels ''kwahadi'' al rierol McClellan, provocant 23 morts i 120 presoners i capturant mil cavalls.
Linha 107 ⟶ 109:
El 1880 el Congrés dels EUA, per tal que no tornessin a les seves terres d'origen, declarà il·legal que entressin a l'Estat de [[Texas]]. El 1892 [[Quanah Parker]] es convertí a la religió [[peyote]], i el 1897 visità [[Washington D.C.|Washington]] com a cap d'una delegació comanxe que pretenia renegociar el ''Jerome Agreement'', pel qual podien dividir en parcel·les llurs terres. Compartiren reserva amb els [[kiowa]] fins al 1901, en què la dividiren en parcel·les individuals. Durant tot el segle XX lluitarien pel reconeixement d'un Consell Tribal propi (el tenien conjuntament amb els kiowa), cosa que no aconseguiren fins als anys 60/70. El 1970, la destacada líder comanxe Tobbi Tite ([[LaDonna Harris]]) fundà l'''American for Indian Opportunity'', per tal que els indis poguessin adaptar-se millor a la vida nord-americana, i el 1972 un grup de comanxes veterans de la [[Guerra del Vietnam]] fundà el grup ''Little Ponies'', per a la salvaguarda i defensa de les tradicions del seu poble.
== Galeria d'imatges ==
<gallery>
| |||