Corts forals valencianes: diferència entre les revisions

 

Tot i la importància dels [[furs de València]], aquests no eren els únics aplicats al Regne de València, especialment en les [[Baró |baronies]] i altres dominis dels senyors aragonesos que havien participat en la conquesta de València i els seus descendents, on s'aplicaven els [[furs d'Aragó]], especialment perquè a diferència del de València, els hi atorgava el dret absolut, és a dir el dret de vida o mort sobre els [[vassall]]s. Els monarques intentaren unificar els furs al Regne, però tant la Generalitat com els rics-homes aragonesos pugnaven per fer mantenir cadascun d'ells els seus furs. Un dels reis que més pugnà per a fer que fossin els furs de València els únics aplicables al regne fou [[Alfons el Cast]] qui l'[[11 de gener]] de [[1329]] declarà que tots els habitants de València sense excepció alguna es regissin pels furs de València. Aquests nobles acudiren a corts i feren que aquestes desvirtuessin la declaració del rei d'11 de gener a favor seu. Així doncs restaren habilitats a mantenir els furs com abans de la suara dita declaració del rei. Tanmateix el rei els convidà a prendre els furs de València amb la promesa de fer extensius a ells beneficis i privilegis que s'aprovarien a corts en favor seu. Declarà de nou el rei la generalització del fur de València a tot el Regne de forma general, amb les excepcions dels nobles [[Jaume de Xèrica]], [[Lope de Luna]] i la resta de senyors i cavallers aragonesos descendents d'aquells que intervingueren en la conquesta de València. Davant aquesta oferta reial renunciaren voluntàriament als furs d'Aragó, entre altres [[Morvedre]], [[Vilareal]], alguns senyors com el de [[Benimodot]], [[Alboraia]], [[Almassora]], [[Mencarell]] o [[Pardiñas]], si bé la majoria seguiren aquest furs fins a mitjans del segle XVII. Algunes de les viles que s'esmenten com les que van seguir regides pel furs aragonesos són:<ref>{{ref-llibre|títol =Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, Volum 8|cognom=Marichalar (marques de Montesa) |nom= Amalio | cognom2= Manrique|nom2= Cayetano | editor =Imprenta nacional| pàgines = 3-29 |data= 1865|url=http://books.google.cat/books?id=LL8CAAAAYAAJ&printsec=frontcover&dq=editions:LCCN26007243&lr=&hl=ca#v=onepage&q=&f=false| llengua=castellà}}</ref>

 

== Història ==