Malaltia d'Aujeszky: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció d'estil o de disseny |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 1:
La '''malaltia d'Aujeszky''' o '''pseudoràbia''' és una [[malaltia]] d'origen [[virus|víric]] amb un ampli espectre infecciós (afecta naturalment a gran varietat d'espècies), però el receptor més important és el [[porc]]. El virus pot afectar també als [[ovins]] que són molt sensibles i als carnívors que s'alimenten de carn infectada (especialment els [[gat]]s). Provoca un quadre [[febre|febril]] i tot seguit amb [[encefalomielitis]], en altres casos és latent; a la resta d'espècies provoca [[pruïja]] i la mort després d'un curs agut. L'home és resistent a la [[infecció]]. La seva transcendència és eminentment econòmica perquè provoca gran davallada de la producció del porc sobretot en els individus joves provocant [[avortament]]s, mortalitat perinatal elevada, els garrins moren en alta proporció fins a la seva totalitat, retard en el creixement.
L'[[ADV (virus)|ADV]], un tipus d'''[[Herpesviridae]]'', és el virus causant de la malaltia. Aquest s'excreta dels animals infectats per diverses excrecions ([[Mucositat|mocs]], [[saliva]], [[semen]] i [[llet]]), cosa que permet la seva dispersió fins a animals no infectats bé sigui per contacte directe o per [[aerosol]]s. La infecció pot ser manifesta amb els símptomes de la malaltia, però en alguns casos aquesta pot ser subclínica o latent i per tant indetectable mitjançant un examen visual. El virus és capaç de passar de mare a fetus a través de la placenta. Usualment la infecció transplacentària condueix a la reabsorció del fetus o a l'avortament i si el part no produeix la mort dels garrins aquests estan molt afeblits. Les truges en poblacions on l'Aujeszki és endèmic solen estar protegides per anticossos i els traspassen als seus garrins.<ref name="MEIV">{{
El virus infecta primerament les mucoses [[epiteli]]als del nas i la [[faringe]] d'on es dispersen cap al [[sistema limfàtic]] i [[sistema nerviós]]. La virèmia pot durar fins a tres setmanes i en alguns casos es pot generar una infecció latent de les [[Amígdala (sistema limfàtic)|amígdales]] i neurones. Els símptomes habituals en joves són neurològics (descoordinació) i respiratoris (tos, esternuts), els símptomes neurològics no solen presentar-se en el animals que ja no mamen i solen recuperar-se en una setmana. Hi ha tècniques diagnòstiques basades en [[immunofluorescència]] (biòpsies o autòpsies d'amígdales o cervell) i serològiques ([[aglutinació de làtex]], [[ELISA]] i neutralització vírica). A banda es disposa de vacunes efectives i segures que prevenen la infecció per l'ADV. A [[Gran Bretanya]] i [[Dinamarca]] s'ha aconseguit l'[[eradicació]] de la malaltia.<ref name="MEIV"/>
| |||