Cista: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació de l'esborrany
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 2:
[[Fitxer:Drizzlecombe kist 4.JPG|thumb|200px|Cista trobada al sud de [[Dartmoor]] (Anglaterra).]][[Fitxer:Cista.jpg|thumb|200px|Cista amb ossari]]
Una '''cista''' (del grec antic κίστη, ''cofre'') és el nom que rep en arqueologia una estructura feta de pedra emprada en l'antiguitat per fer enterraments. Es tracta del tipus més senzill de [[dolmen]] format per dues pedres verticals i una d'horitzontal. Les cistes poden ser de mida petita per fer d'ossari o més grans per contenir un cadàver sencer.
Se'n poden trobar per tota Europa i a l'Orient Mitjà.<ref>THE UMM EL-JIMAL PROJECT, [http://www.ummeljimal.org/ Cistes a Jordània]</ref><ref>Joseph A Callaway, "Burials in Ancient Palestine: From Stone Age to Abraham" , publicat en:''The Biblical Archaeologist'', vol 26, nº 3 (Setembre del 1963), p. 73-91 [http://www.jstor.org/discover/10.2307/3210997?sid=21105000583481&uid=2&uid=3737952&uid=2134&uid=70&uid=4]</ref>La més antiga data del 4300 aC i està a prop de Laussana, Suïssa.
La troballa de cistes en excavacions arqueològiques s'interpreta com a un senyal indicador d'una societat neolítica evolucionada.<ref>{{ref-llibre|cognom=J. Müller|títol="Varia neolithica VI "|pàgines=15|editorial=Beier & Beran|any=2009}}</ref>
==Tipologia==
Línia 12:
Al nord de la península de Jutlandia les cistes són més espaioses, formen una cambra de vegades amb dues pedres grosses fent de pilars, estructura que recorda la forma dels temples primitius. Algunes tenen un passatge lateral i aquesta complexitat fa que alguns autors trobin controvertit classificar-les com a autèntiques cistes.<ref>{{ref-llibre|cognom=Hans-Jürgen Beier|títol="Die megalithischen, submegalithischen und pseudomegalithischen Bauten sowie die Menhire zwischen Ostsee und Thüringer Wald" (Construccions megalítiques i pseudomegalítiques els menhirs entre el Bàltic i el bosc de Turíngia)|lloc=Wilkau-Hasslau|editorial=Beier & Beran,|any=1991}}</ref>
 
Se sol parlar de dos tipus: la cista simple, amb tapa de pedra i el dolmen senzill. A la [[necròpoli]] de Bruessow-Wollschow, a Uckermark, es van trobar 14 dolmen simples i 28 cistes amb pedra al davant. En altres casos, la diferenciació no està tan clara o és impossible. <ref>{{ref-llibre|cognom=Ewald Schuldt|títol="Die Nekropole von Wollschow Kreis Pasewalk und das Problem der neolithischen Steinkisten in Mecklenburg"|pàgines=77-144|lloc=Mecklenburg|editorial=Jahrbuch der Bodendenkmalpflege in Mecklenburg|any=1974}}</ref>Els elements per a la diferenciació són: la fondària de l'estructura i el tipus de pedra que, en les cistes simples acostumen a ser còdols.
 
Les cistes trobades al nord poden tenir dues formes: quadrangular o circular .
Línia 35:
A Drakjihaugen (Noruega), es va trobar una peculiar cista triangular, on hi havien restes d'incineració. A les [[Illes Òrcades]] es va trobar una a l'indret conegut com a Fresh Knove. D'aquest període són les cistes trobades a Escòcia: Beauly, i Holm (l'anomenada ''Dunan Aula'' d'Inverness).
 
D'aquesta època són també unes cistes trobades a Anglaterra i a Irlanda amb la pedra que fa de tapa molt voluminosa, són les anomenades ''[[Boulder tomb]]'' . En aquesta zona algunes de les pedres emprades en la construcció de la cista tenen unes curioses marques en forma d'anells, semblants al que s'han trobat a [[Galícia]]. A Smerup (Dinamarca) hi ha petites cistes de l'edat del bronze amb restes d'incineracions.
 
A Alemanya, la cista més famosa d'aquest període es troba a Anderlingen (al districte de Rotenburg), amb tres figures humanes representades en la pedra angular, característica que també es pot trobar en [[petròglif]]s escandinaus, però que és única a Alemanya. Aquesta cista tenia una cambra feta de lloses de granit orientades cap al NO-SE, té les dimensions clares de 2 metres per 0'7 metres; va ser traslladada i reconstruïda al Maschpark de [[Hannover]].