Obre el menú principal

Canvis

29 octets eliminats ,  fa 4 anys
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
La '''gramàtica''' és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada. A més, el terme gramàtica ha estat usat també tradicionalment en un sentit ampli que comprenia tots els aspectes de la lingüística moderna: fonologia, morfologia, sintaxi, lexicologia, recollint l'etimologia original ("art de les lletres" del grec). Aquest sentit ampli, amb un nou contingut, és també el propi d'aquest terme en moltes escoles i en molts corrents lingüístics actuals. Més recentment, el terme gramàtica ha pres una interpretació més estricta, com una part de la lingüística que es limita a aquells aspectes que en la gramàtica clàssica s'anomenaven flexió (o morfologia) i sintaxi. En aquest cas, sol ésser anomenada també morfosintaxi, en oposició a les altres, la fonologia i la lexicologia. Algunes tendències de la lingüística moderna representen un retorn als temes de la gramàtica tradicional des de nous punts de vista.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0112667| títol =gramàtica |consulta= 13 d'agost de 2009 |autor= |data= |obra= Gran Enciclopèdia Catalana|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref>
 
Per tant, la gramàtica també és la part de la [[lingüística]] que estudia els mecanismes de generació de [[paraula|mots]] i [[frase]]s a partir dels elements [[Fonètica|fonètics]], [[Fonologia|fonològics]], [[Morfologia (lingüística)|morfològics]], [[Sintaxi|sintàctics]], [[Lexicologia|lèxics]] i [[Semàntica|semàntics]] en una determinada [[llengua]]. Per a l'estudi gramatical, per tant, es divideix la [[tira fònica]] en segments de diferent magnitud: de menor a major són els que segueixen: [[so de la parla|so]], [[monema]], [[paraula|mot o paraula]], [[sintagma]], [[proposició]], [[frase|frase o oració]] i [[paràgraf]].
== Etimologia ==
{{VT|Grafema}}
El mot ''gramàtica'' deriva del [[Grec antic|grec]] {{lang|grc|γραμματικὴ τέχνη}} (''grammatikē technē''), que significa "art de les lletres", de {{lang|grc|γράμμα}} (''gramma''), "lletra", al seu torn derivat de {{lang|grc|γράφειν}} (''graphein''), "dibuixar, escriure".<ref>{{Cite ref-web|cognom= Harper
| last nom= HarperDouglas
| first enllaçautor= Douglas Harper
| title títol= Grammar
| authorlink = Douglas Harper
| work obra= Online Etymological Dictionary
| title = Grammar
| work = Online Etymological Dictionary
| url = http://www.etymonline.com/index.php?term=grammar
| accessdate consulta= 8 d'abril del 2010
| postscript =
}}</ref>
Les primeres gramàtiques sistemàtiques sorgiren a l'[[Edat del ferro en el subcontinent indi]], amb [[Iaska]] ([[segle VI aC]]), [[Pāṇini]] ([[segle IV aC]]) i els seus comentaristes [[Pingala]] (c. 200 aC), [[Katyayana]] i [[Patanjali]] ([[segle II aC]]). La gramàtica més antiga que es coneix és l'''[[Astadhiaia]]'', un estudi sobre el [[sànscrit]], escrit per [[Panini]]tmabé inventor dels panes, cap a l'any 480 a. C.
 
A Occident, la gramàtica va sorgir com una disciplina a l'[[Hel·lenisme (neoclassicisme)|hel·lenisme]] al [[segle III aC]] en endavant, amb autors com [[Rià]] i [[Aristarc de Samotràcia]]. Es considera que la "''[[Tékhne Grammatiké]]''" ({{lang|grc|Τέχνη Γραμματική}}), atribuïda a [[Dionís Trax]] (c. 100 aC), és la primera gramàtica, en termes moderns, escrita sobre una llengua europea.<ref name=robinsen>{{cita ref-web|url=http://books.google.es/books?id=aAWd_6G_7J8C&dq=tekhne+grammatike&hl=ca&source=gbs_navlinks_s| editor= Pierre Swiggers, Alfons Wouters |títulotítol= Ancient grammar: content and context |editorialeditor=Peeters|añoany= 1996| capítulocapítol= The initial section of the Tékhnē Grammatikē|autor= Robins, Robert Henry|páginas pàgines=3-16 }}</ref> La [[gramàtica llatina]] es va desenvolupar seguint models grecs al [[segle I aC]], mercès a l'obra d'autors com [[Orbili Pupil]], [[Palemnó]], [[Marc Valeri Probe]], [[Verri Flac]] i [[Aemilius Asper]]. D'altra banda, l'''[[Ars Grammatica]]'' d'[[Eli Donat]] (segle IV) va ser dominant en els estudis gramaticals durant l'[[Edat mitjana]].
 
[[Tolkāppiyam]] és la primera gramàtica del [[tàmil]], però la seva datació és encara objecte de controvèrsia. Les dates oscil·len entre el [[8000 aC]] i el [[segle X]].<ref name="bgls2">The Date of the Tolkappiyam: A Retrospect." Annals of Oriental Research (Madras), Silver Jubilee Volume: 292–317</ref><ref name=takahashi>{{cite bookref-llibre|lastcognom=Takahashi|firstnom=Takanobu|titletítol=Tamil Love Poetry & Poetics|yearany=1995|publishereditorial=Brill|locationlloc= [[Leiden]]; [[Nova York]]; [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] |isbn=90-04-10042-3|pagespàgines=18|url=http://books.google.de/books?id=wgCHuVGyZoEC&pg=PA18|chaptercapítol=2. Erudite works|quotecitació=These agreements may probably advance the lower limit of the date for Tol[kappiyam], but do not mean more recently than the 5th Cent. A.D., as suggested by some critics such as S. Vaiyapuri Pillai [...]}}</ref>
 
Al [[segle VII]] va sorgir una gramàtica de l'[[Irlandès antic|irlandès]], l'[[Auraicept na n-Éces]].
Al començament del [[segle XIX]] foren publicats els breus ''Principis de la lectura menorquina'' ([[1802]]), d'Antoni Febrer, la famosa ''Gramàtica i apologia de la llengua catalana'' ([[1815]]), de Josep Pau Ballot, i la ''Gramática de la lengua mallorquina'' (1835), de Joan Josep Amengual. Més interessant que aquestes i que d'altres gramàtiques —publicades o inèdites—, localistes i conservadores, és la de [[Tomàs Forteza i Cortès|Tomàs Forteza]], que no sortí fins al [[1915]], al pròleg de la qual Antoni M.Alcover féu un inventari de tots els seus precedents: Pere Puiggarí al Rosselló (1852), Josep Puig (1883) i Josep Nebot (1894) al País Valencià, Magí Pers (1847), Pau Estorch (1857), Antoni de Bofarull (1864, etc.) i d'altres al Principat.
 
El [[segle XX]] és marcat, tant des del punt de vista científic com des del punt de vista normatiu, per la gran obra de [[Pompeu Fabra]],<ref>[http://books.google.es/books?id=H2E2XM069egC&printsec=frontcover&dq=gram%C3%A0tica+catalana&hl=es&sa=X&ei=SaXXT4GbLoSp0QW_k5WRBA&ved=0CD0Q6AEwAA#v=onepage&q=gram%C3%A0tica%20catalana&f=false Gramàtica Catalana], per [[Pompeu Fabra i Poch]] - Institut d'Estudis Catalans - Barcelona, 1933</ref> que arraconà altres gramàtics, com Jaume Nonell i Marià Grandia. A partir del 1913 —data de l'aparició de les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans— es multiplicaren els tractats de gramàtica normativa, unificats segons les orientacions de Fabra.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0112668| títol =Gramàtica. Les gramàtiques catalanes |consulta= 13 d'agost de 2009 |autor= |data= |obra= Gran Enciclopèdia Catalana|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref>
 
== Tipus de gramàtica ==
* [[Cas intransitiu|Intransitiu]]: És emprat en algunes llengües per marcar el subjecte d'un [[verb intransitiu]], però mai el d'un [[verb transitiu]]. Se sol trobar en [[llengua ergativa|llengües ergativo-acusatives]].
 
* [[Cas prosecutiu|Prosecutiu]]: Es troba en [[nenets|tundra nenets]]<ref>{{ref-web| url = http://www.helsinki.fi/~tasalmin/sketch.html| títol = Tundra Nenets| consulta = 30-12-2008| autor = Tapani Salminen| obra = Department of Finno-Ugrian Studies, University of Helsinki, Finland| data = 06-10-2008}}</ref> i en [[protobasc]]. És una variant del [[cas prolatiu]] i s'utilitza per descriure un moviment utilitzant una superfície o camí (ex: en el camí que portava a casa)
* [[Cas prosecutiu|Prosecutiu]]: Es troba en [[nenets|tundra nenets]]<ref>{{citar web
| url = http://www.helsinki.fi/~tasalmin/sketch.html| títol = Tundra Nenets| consulta = 30-12-2008| autor = Tapani Salminen| obra = Department of Finno-Ugrian Studies, University of Helsinki, Finland| data = 06-10-2008}}</ref> i en [[protobasc]]. És una variant del [[cas prolatiu]] i s'utilitza per descriure un moviment utilitzant una superfície o camí (ex: en el camí que portava a casa)
 
* [[Cas sociatiu|Sociatiu]]: En [[hongarès]] pot expressar la persona en companyia de la qual es duu a terme l'acció. També pot expressar qualsevol pertinença d'una persona que participi en l'acció (juntament amb el propietari). Aquest cas és obsolet i avui en dia és sovint emprat en lloc d'aquest el [[cas instrumental comitatiu]].
347.642

modificacions