Artur III de Bretanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Robot fa desambiguació assistida de Meaux |
||
Línia 54:
L'[[agost]], el desembarcament de les tropes angleses d'[[Enric V d'Anglaterra]], a [[Normandia]], trastorna les prioritats. Richemont es reuneix llavors amb el dofí [[Lluís]] a [[Azincourt]] al capdavant d'un fort contingent d'homes d'armes bretons. Incitat al matí del [[25 d'octubre]], el desastre es va consumar al final de la tarda. Els joves cavallers d'elit francès van morir en la flor de l'edat. Richemont no en va sortir ben parat: ferit, va ser portat captiu a Angleterre. Comença per al jove príncep bretó un llarg període de captivitat. Empresonat al castell de Fotheringay, fou transferit el [[1420]] a la [[Torre de Londres]], sota la vigilància de Roger Ashton. Encara que detingut, Richemont va concedir poders al seu germà, [[Joan V de Bretanya]], per defensar els seus interessos i negociar una treva en els assumptes personals que l'oposaven al senyor de Parthenay-Larchevêque.
Enric V autoritza aviat, sota la pressió de la diplomàcia, a anar a França al seu preciós presoner. Richemont va sortir doncs d'Angleterre el [[setembre]] de [[1420]], acompanyat d'alguns genets bretons. El [[maig]] de [[1422]], sempre captiu dels anglesos, va assistir impotent a la presa de [[Meaux (municipi de Sena i Marne) |Meaux]]. Alguns dies més tard, Richemont fou testimoni de l'entrada triomfal del rei Enric V d'Angleterre a [[París]]. Els historiadors francesos de l'època no li van perdonar aquest període passat al costat dels anglesos, sospitant que va estar temptat d'abraçar la causa de l'enemic. No és finalment més que després de la defunció del monarca anglès que Artur recobra una total llibertat, considerant no deure res més als anglesos. Aquesta vegada foren els historiadors britànics els que no el van valorar gaire.
=== La tria de les armes franceses ===
Línia 83:
Certes gelosies van aparèixer de vegades com al setge de [[Montereau-Fault-Yonne|Montereau]], el [[1437]], on un cronista refereix el temor dels francesos de veure als bretons apoderar-se de la ciutat abans que ells.
El [[1437]], de concert amb [[Pere de Rieux]] es va apoderar del [[Pays de Caux]]. EL [[juliol]] de [[1439]], Richemont i els seus capitans, Pere de Rostrenen, Tugdual de Kermoysan i Joan Budes, començaaren el setge de [[Meaux (municipi de Sena i Marne) |Meaux]], un dels més sòlids llocs forts del regne. Meaux va caure el [[12 d'agost]] després d'una irresistible ofensiva. [[Olivier de Coëtivy]] va rebre la guarda del lloc de mans del conestable de Richemont, el qual se'n va tornar a París a trobar el rei. En els mesos que seguiren, Richemont es va esforçar a reorganitzar l'exèrcit inaugurant una llarga sèrie de normes. El [[1441]], la conquesta de [[Pontoise]] va posar terme a la reconquesta de Illa de França.
El [[1440]], la revolta dita de la [[Pragueria]] va intentar desfer-se d'ell. El [[1442]], l'expedició de [[Tartàs|Tartas]] va donar al conestable l'ocasió d'una verdadera demostració de força a Guiena i a Gascunya.
| |||