Batalla d'Almenar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
|||
Línia 90:
L'exèrcit borbònic de manera il·lògica, no reaccionà a la presència dels enemics vora Almenar. La cavalleria borbònica, tampoc carregà contra els genets d'Stanhope, limitant-se a protegir el flanc esquerra de les columnes en marxa. Donat que els principals comandants, Felip i Villadarias, que acompanyaven les columnes d'infanteria que avançaven lentament per la carretera que circulava per sota l'altiplà, no podien veure l'exèrcit aliat desplegant-se en una altura superior a la seva.
Finalment Starhemberg donà l'autorització al general Stanhope per atacar les forces borbòniques. La decisió d'atacar respon a dues causes. La primera és que Starhemberg tenia por que l'enemic se li escapés aprofitant la nit cap a una posició més forta,probablement a Lleida. La segona era el desplegament borbònic, que al ser tan tàcticament desfavorable convidava als aliats aprofitar la ocasió.
Al mateis temps que es donava l'ordre d'atac, Starhemberg i Carles van decidir donar suport a la càrrega establint una bateria de 14 canons en un turó que dominava les posicions enemigues.
Stanhope, que estava situat al pla del Sas inicià la càrrega amb la cavalleria de l'ala esquerra formada en dues línies de batalla. Aquest avanç no es faria a galop, sinó més aviat amb un trot lent que permetés mantenir una mínima cohesió de les línies de genets.
Les avançades de l'enemic, observant aquest moviment, van retirar-se cap al gruix de la cavalleria situada al pla de Fenollet que estava formada també en dues línies. El contingut borbònic semblava més superior en número que l'aliat.
Les distàncies indiquen que el foc de la brigada d'infanteria borbònica no podia afectar la marxa de la cavalleria d'Stanhope, doncs estaven massa allunyats de les línies de genets com per que els seus trets fossin efectius.
Els genets borbònics, no devien estar gaire preparats per a l'atac que se'ls hi venia a sobre. Per una banda la força aliada que va emprendre l'atac , podia semblar massa reduïda per a carregar contra els més de 40 esquadrons enemics, per la qual cosa aquests probablement van arribar a l'errònia conclusió que era una finta per part d'Starhemberg.
Per l'altra banda, cap a les 19 hores el sol s'estava ponent, i el càlculs realitzats demostren que aproximadament ho feia pel nord-oest del camp de batalla. Així, el rajos del sol farien difícil la correcta visió de la línia aliada des de la posició borbònica, i d'aquesta manera difícilment haguessin pogut jutjar adequadament les intencions d'Stanhope.
<ref>{{Ref-llibre|cognom = Rubió|nom = Xavier|títol = Almenar 1710. Victòria anglesa a Catalunya| data = 2008|editorial = Llibres de Matrícula|lloc = Tarragona| isbn = 9788493552237}}</ref>
== Conseqüències ==
| |||