Les dues sonates per a clarinet van tenir una bona acollida des del moment de la seua estrena. Aproximadament un anysany després de l'estrena pública oficial van ser interpretades novament per Mülhlfeld, els dies [[10 de gener|10]], [[11 de gener|11]] i [[27 de gener]] de [[1896]] a [[Berlín]], el [[17 de febrer]] a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] i el [[21 de febrer|21 del mateix mes]] a [[Meiningen]]. Prèviament a l'estrena oficial pel gener del 1895, les obres ja havien estat interpretades en diverses actuacions privades, entre les que destaca una festa a casa de [[Clara Schumann]], vídua del compositor [[Robert Schumann]], el [[13 de novembre]] del [[1894]], i una altra audició oferta al [[duc]] [[Jordi II de Saxònia-Meiningen]] al seu [[castell]] [[Altestein]] el [[19 de novembre]].<ref name="estreno" />
Des de llavors, les sonates han passat a formar part del repertori, no gaire gran, de [[música de cambra]] amb clarinet solista. El propi Brahms va realitzar adaptacions per a [[viola]] d'aquestes sonates.
