Diferència entre revisions de la pàgina «Henry Moore»

29 octets eliminats ,  fa 5 anys
 
==Biografia==
===InfànciaEl iseñor joventutllepa penis===
Moore va néixer a [[Castleford]], [[West Yorkshire]], [[Anglaterra]] fill de Mary Baker i Raymond Spencer Moore. El seu pare, d'origen irlandès era encarregat i posteriorment sotsgerent de la mina de carbó Wheldale a Castleford. Era un autodidacte amb un interès per la música i la literatura i volia impedir que els seus fills treballessin en les [[Mineria|mines]], per la qual cosa intentà donar-los una educació formal.{{sfn|Grohmann|1960|p=16}} Henry va ser el setè de vuit fills d'una família amb certes dificultats econòmiques. Va assistir a l'escola primària de Castleford, on va començar a modelar en fang i talla en fusta infantil i on va decidir convertir-se en un escultor quan tenia onze anys després d'haver escoltat una conferència sobre [[Michelangelo Buonarroti]] a l'escola dominical.
En el segon intent va ser acceptat a la ''Castleford Grammar School'', escola on anaven diversos dels seus germans; el director ben aviat es va adonar del seu talent i interès per l'[[escultura medieval]].{{sfn|Grohmann|1960|p=15}} El seu professor d'art va ampliar els seus coneixements d'art i el va animar a iniciar la seva carrera, sol·licitant una beca per a l'escola d'art local.
 
Malgrat les seves aptituds, els pares de Moore estaven en contra de la seva formació com a escultor, una vocació que consideraven un treball manual, amb poques perspectives de fer carrera. Moore aviat es va convertir en professor de l'escola on havia assistit. En complir els divuit anys, es va oferir com a voluntari per al [[servei militar]] en plena [[Primera Guerra Mundial]]. En aquell moment era l'home més jove en servir en el seu regiment, i va ser ferit el 1917 en un [[Guerra química|atac amb gas]] durant la [[Batalla de Cambrai (1917)|Batalla de Cambrai]].{{sfn|Beckett|Russell|2003|p=156}} Després de recuperar-se a l'hospital, va passar la resta de la guerra com a instructor físic i només va tornar a França després de la firma de l'[[Armistici de Compiègne de 1918|armistici]]. A diferència de molts dels seus contemporanis, l'experiència de Moore durant la guerra va ser relativament tranquil·la. Més tard recordaria, «per mi la guerra va passar mentre tenia la romàntica aspiració d'esdevenir un heroi».{{sfn|Wilkinson|2002|p=41}}[[Fitxer:Chac Mool1.jpg|thumb|Una estàtua de pedra de [[Chac Mool]] al [[Chichén Itzá]], [[Península de Yucatán]] ([[Mèxic]]). Aquesta [[figura reclinada]] va tenir una gran influència en l'obra de Moore.]]
 
===Inicis com a escultor===
[[Fitxer:Chac Mool1.jpg|thumb|Una estàtua de pedra de [[Chac Mool]] al [[Chichén Itzá]], [[Península de Yucatán]] ([[Mèxic]]). Aquesta [[figura reclinada]] va tenir una gran influència en l'obra de Moore.]]
Després de la guerra, Moore va rebre una concessió com a exmilitar per poder continuar la seva educació i el 1919 va matricular-se a l'[[Escola d'Art de Leeds]],{{sfn|Russoli|1981|p= 8}} que va inaugurar un taller d'escultura especialment per a ell. A la universitat va conèixer [[Barbara Hepworth]], una companya d'estudis que també es convertiria en una escultora molt reconeguda, i amb qui va començar una amistosa rivalitat professional que duraria molts anys. A [[Leeds]], Moore també va tenir accés a les obres d'[[art modern]] de la col·lecció de Sir [[Michael Sadler]], el vicecanceller de la universitat, que van tenir un gran efecte sobre el seu desenvolupament.<ref>{{ref-web|cognom=MoMA|url=http://www.moma.org/collection/details.php?artist_id=4071&section_id=T059426|consulta=1 de febrer de 2014|títol=The Collection - Henry Moore|editor=moma.org|lloc=[[Nova York]]|llengua=anglès}}</ref> El 1921, Moore va guanyar una beca per estudiar al [[Royal College of Art]] de Londres, juntament amb Hepworth i altres companys de Yorkshire. Mentre va ser a Londres, Moore va poder ampliar els seus coneixements de l'art primitiu i l'escultura a partir de l'estudi de les col·leccions [[Etnografia|etnogràfiques]] al [[Victoria and Albert Museum]] i el [[Museu Britànic]].{{sfn|Heard Hamilton|1989|p= 536}}
 
Usuari anònim