Obre el menú principal

Canvis

66 bytes afegits ,  fa 4 anys
enllaços interns
Per Carmona passava la [[Via Augusta]], utilitzada i coneguda durant l'[[edat mitjana]] amb el nom d'El Arrecife, i de la que es conserven algunes restes i un [[pont]]. La [[ciutat]] actual reprodueix, amb algunes variants, l'organització urbanística romana. Va ser aquest període el més brillant de la [[història]] de Carmona, conservant innumerables mostres arqueològiques. Les dues portes principals del recinte emmurallat (les de [[Sevilla]] i [[Còrdova]]) són romanes.
 
Fou conquerida per [[Musa ibn Nusayr]] el [[712]]. Carmona va conservar la seva importància durant l'època musulmana. Fou primer capital d'una kura (cora) o districte que limitava amb [[Ixbíliya]] ([[Sevilla]]) i [[Qurtuba]] ([[Còrdova]]). Les seves muralles la feien quasi inexpugnable; tenia segons [[al-Himyari]] una fàbrica d'armes, banys públics i una gran mesquita amb columnes de marbre; la seva vega era fèrtil i extensa, amb aigua abundant i nombrosos pobles, produint blat i ordi; abundaven les pedreres d'argila i pedra calcària, i el granats que brillaven de nit; a les muntanyes properes hi vivien els berbers. El [[763]] els iemenites favorables a al-Ala ibn Mughith van assetjar a [[Abd al-Rahman I]] a Carmona durant dos mesos. El [[844]] es van refugiar a la ciutat els sevillans que fugien de l'[[Expedició normanda de 844|atac dels normands]].<ref name=EIS>{{Ref-llibre |cognom=James |nom=David Lewis |cognom2=ibn ʻUmar Ibn al-Qūṭīyah |nom2=Muḥammad |títol=Early Islamic Spain: the History of Ibn al-Qūṭīya: a study of the unique Arabic manuscript in the Bibliothèque Nationale de France, Paris, with a translation, notes, and comments |url=http://books.google.cat/books?id=x3spJpD-0Y0C&dq=moron+844&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès |editorial=Taylor & Francis |data=2009 |pàgines=p.14 |isbn=041547552X }}</ref> Durant les lluites contra l'emir omeia [[Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman|Abd-Al·lah ibn Muhàmmad]] (888–912) al final del segle IX fou un centre de la rebel·lió i el [[913]] i altre cop el [[914]] va caure en mans de [[Muhammad ibn Hadjdjadj]] que la va conservar fins al [[917]] quan fou sotmesa per l'[[hadjib]] Badr.
 
Al segle XI estava governada per la família berbers dels Banu Birzal que el 1023/1024 van quedar de fet independents. Fou ocupada per [[Màlaga]] el [[1031]] però els Banu Birzal van recuperar el domini el [[1036]] fins al 1066/1067 quan va caure quan va caure en mans de [[Yahya ibn Ismaïl al-Mamun]] de l'[[Emirat de Tulàytula]] que el [[1067]] la va entregar per error al rei [[abbadita]] de [[Sevilla]]. Aquest regne la va conservar fins al maig de [[1091]] quan la van ocupar els [[almoràvits]].
 
El [[1145]] el cadi local [[Emirat de Carmona|es va fer independent]] i va reconèixer la sobirania de Còrdova, però molt poc després va reconèixer a l'[[Emirat de Gharnata|emir de Granada]] (1145-1147) per tornar a dependre de Còrdova del 1147 al 1148. En aquest darrer any fou annexionada pels almohades que la van conservar fins al [[1229]] excepte per un temps vers [[1160]] a [[1161]] quan la va dominar [[Ibn Hamuskh]].
 
Llavors (1229) va passar al poderós [[Emirat de Múrsiya]] i dos anys després (1231) a l'[[Emirat d'Ixbíliya]] fins al [[1233]] en què va tornar a Múrcia. Els almohades la van recuperar efímerament el [[1238]] però el [[1242]] va reconèixer als [[Hàfsides]] de [[Tunísia]] (1242-1246).
110.253

modificacions