Dinastia Severa: diferència entre les revisions

=== La crisi dels anys 193-192197 ===

El govern dels membres d'aquesta dinastia anirà precedit per una greu crisi política i militar. El 31 de desembre de l'any 192, Còmode, l'últim representant de la dinastia Antonina, morirà estrangulat a mans d'un atleta per ordre del Prefecte del Pretori, Q. Emili Let <ref>{{Ref-llibre|cognom = Le Gall|nom = Joël|títol = El Imperio Romano. El alto imperio, desde la batalla de Actium hasta la muerte de Severo Alejandro (31 A.C.-235 D.C.)|url = |edició = |llengua = Castellà|data = 1995|editorial = Akal|lloc = Madrid|pàgines = 444|isbn = |autor = Le Glay, Marcel}}</ref>. L'home escollit pels pretorians i els senadors serà el P. Helvi Pèrtinax, Prefecte de la Ciutat en aquell moment. El seu govern, però, no arribarà ni a tres mesos (1 de gener-28 de març de l'any 193), abans de ser ell mateix assassinat pels pretorians, descontents amb les noves mesures disciplinàries que els volia imposar. Mort Pèrtinax, es proposà pel tron el seu sogre, Flavi Sulpicià. Però finalment va recaure en M. Didi Julià, que havia promès un generós donatiu als pretorians. Escoltat per ells, es van dirigir al Senat on la decisió dels militars va ser ratificada. Al cap de pocs dies del seu ascens al tron se succeeixen dos cops d'estat, un a Síria de la mà de C. Pisceni Niger i l'altre a Pannònia, on les tropes havien proclamat emperador a Septimi Sever. Tot i que M. Didi Julià intenterà resistir a Roma, el Senat acabarà votant la seva deposició i l'u de juny del 193 serà assassinat per un soldat al palau imperial del Palatí.