Poder (sociologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
mCap resum de modificació
Línia 1:
El '''poder''', en el context [[sociologia|sociològic]], és el [[domini]] (''[[potestas]]'') que una persona pot exercir sobre altres persones, entitats o coses; podent incloure la [[possessió]] o capacitat per diposar d'algú, o alguna cosa, i l'[[autoritat]]. El poder pot ser de diversos tipus: econòmic, executiu, moral, etc. i es pot exercir en diferents graus i de diferents maneres. Al llarg de la història diferents corrents [[filosòfic]]s i [[social]]s n'han teoritzat, l'han redefinit i l'[[judici de valor|han valorat]] segons diferents punts de vista.
{{MI|data=novembre de 2014}}
:"Per poder s'entén cada oportunitat o possibilitat existent en una relació social que permet a un individu complir la seva pròpia voluntat."
 
La imposició no requereix necessàriament de la [[coacció]] (força o amenaça de força). Així, el "poder" en el sentit sociològic inclou tant al poder físic com al [[poder polític]], igual que molts altres dels tipus de poder existents.
:[[Max Weber]], ''Conceptes Bàsics de Sociologia''
 
Es podria definir el "poder" com la major o menor capacitat unilateral (real o percebuda) o potencial de produir canvis significatius, habitualment sobre les [[vida personal|vides]] d'altres persones, a través de les accions realitzades per un mateix o per uns altres. Però per altra banda, al dir de [[Paulo Freire]], el poder ha d'allotjar-se en el cap del [[sumissió a l'autoritat|dominat]] i dur-lo a considerar com a natural el que des del naixement se li està imposant.
Gran part del debat [[sociologia|sociològic]] recent sobre el "poder" gira sobre el problema de definir la seva naturalesa com constrictiva o com permissiva. Així, el poder pot ser vist com un conjunt de formes de constrenyer l'acció humana, però també com el que permet que l'acció sigui possible, almenys en una certa mesura. Gran part d'aquest debat està relacionat amb els treballs de [[Michel Foucault|Foucault]], qui, seguint a [[Maquiavel]], veu al poder com "una complexa situació estratègica en una determinada societat". Sent purament estructural, el seu concepte involucra tant les característiques de constrenyiment com de facilitació. Per a Max Weber la societat moderna està amenaçada pel fenomen creixent de la concentració del poder dintre de les organitzacions. El seu deixeble [[Robert Michels]] va advertir que en les organitzacions modernes, tant privades com estatals, es tendeix a quedar sota el control de reduïts, però poderosos grups polítics o financers. Encara que els líders són escollits democràticament, segons Michels, amb la millor intenció, per les dues parts, s'observa una tendència a integrar-se en elits del poder que es preocupen bàsicament per la defensa dels seus propis interessos i posicions costi el que costi. En altres paraules podria dir-se que en l'actualitat correm el perill que les elits del poder, nascudes a la societat mitjançant procediments legítims, entrin en un procés pel qual el poder augmenta i es perpètua a si mateix retroalimentant-se i produint, per tant, més poder.
 
==Etimologia comparada==
La imposició no requereix necessàriament de la [[coacció]] (força o amenaça de força). Així, el "poder" en el sentit sociològic inclou tant al poder físic com al [[poder polític]], igual que molts altres dels tipus de poder existents.
En català, el [[substantiu]] "poder" és substantivació del [[verb]] "poder", que prové del llatí vulgar ''pŏtere'', substitutiu del clàssic ''posse''. Notau que en català "poder", igual que en el francès ''pouvoir'', no solament és un substantiu, sinó també el verb "ser capaç de".<ref>Poder: Esser capaç; tenir la força, habilitat o mitjans (de fer una cosa); tenir ocasió de fer tal o tal cosa; tenir el dret, el permís, la llibertat de fer una cosa. ''Diccionari català-valencià-Balear''. {{ca}}</ref>
 
Notau que en català "poder", igual que en el francès ''pouvoir'', no solament és un substantiu, sinó també el verb "ser capaç de". En anglès, el nom "poder" es traduïx com ''power'', que també significa "potència", el que indica un cert poder virtual o potencial. De manera bastant interessant, la paraula del [[mandarí]] que significa poder també deriva d'una forma verbal amb el sentit "ser capaç de", ''neng'' (能). ''Nengli'' (能力), "poder", significa literalment "la força de ser capaç de".
Es podria definir el "poder" com la major o menor capacitat unilateral (real o percebuda) o potencial de produir canvis significatius, habitualment sobre les [[vida personal|vides]] d'altres persones, a través de les accions realitzades per un mateix o per uns altres. Però per altra banda, al dir de [[Paulo Freire]], el poder ha d'allotjar-se en el cap del dominat i dur-lo a considerar com a natural el que des del naixement se li està imposant.
 
==Definicions ==
Les lleis del poder són una interpretació de l'[[evolució biològica|evolució]] usada per individus, amb la finalitat de permetre a l'individu desenvolupar-se al més alt nivell de confort que pugui arribar a en el seu marc social.
Gran part del debat [[sociologia|sociològic]] recent sobre el "poder" gira sobre el problema de definir la seva naturalesa com constrictiva o com permissiva. Així, el poder pot ser vist com un conjunt de formes de constrenyer l'acció humana, però també com el que permet que l'acció sigui possible, almenys en una certa mesura.
 
Gran part d'aquest debat està relacionat amb els treballs de [[Michel Foucault|Foucault]], qui, seguint a [[Maquiavel]], veu al poder com "una complexa situació estratègica en una determinada societat". Sent purament estructural, el seu concepte involucra tant les característiques de constrenyiment com de facilitació. [[Étienne de La Boétie]], en canvi, s'oposa a Maquiavel i al seu ''[[Discurs de la servitud voluntària]]'' intenta analitzar les raons per la qual una persona es sotmetria al poder d'una altra. Per a [[Max Weber]] la societat moderna està amenaçada pel fenomen creixent de la concentració del poder dintre de les organitzacions.
L'exercici del poder és endèmic en els humans, com éssers socials i gregaris que són.
 
Gran part del debat [[sociologia|sociològic]]Robert recent sobre el "poder" gira sobre el problema de definir la seva naturalesa com constrictiva o com permissiva. Així, el poder pot ser vist com un conjunt de formes de constrenyer l'acció humana, però també com el que permet que l'acció sigui possible, almenys en una certa mesura. Gran part d'aquest debat està relacionat amb els treballs de [[Michel Foucault|FoucaultMichels]], qui,influit seguintper a [[Maquiavel]]Weber, veu al poder com "una complexa situació estratègica en una determinada societat". Sent purament estructural, el seu concepte involucra tant les característiques de constrenyiment com de facilitació. Per a Max Weber la societat moderna està amenaçada pel fenomen creixent de la concentració del poder dintre de les organitzacions. El seu deixeble [[Robert Michels]] va advertir que en les organitzacions modernes, tant privades com estatals, es tendeix a quedar sota el control de reduïts, però poderosos grups polítics o financers. Encara que els líders són escollits democràticament, segons Michels, amb la millor intenció, per les dues parts, s'observa una tendència a integrar-se en elits del poder que es preocupen bàsicament per la defensa dels seus propis interessos i posicions costi el que costi. En altres paraules podria dir-se que en l'actualitat correm el perill que les elits del poder, nascudes a la societat mitjançant procediments legítims, entrin en un procés pel qual el poder augmenta i es perpètua a si mateix retroalimentant-se i produint, per tant, més poder.
Notau que en català "poder", igual que en el francès ''pouvoir'', no solament és un substantiu, sinó també el verb "ser capaç de". En anglès, el nom "poder" es traduïx com ''power'', que també significa "potència", el que indica un cert poder virtual o potencial. De manera bastant interessant, la paraula del [[mandarí]] que significa poder també deriva d'una forma verbal amb el sentit "ser capaç de", ''neng'' (能). ''Nengli'' (能力), "poder", significa literalment "la força de ser capaç de".
 
Per a alguns autors, l'exercici del poder és endèmic en els humans, com éssers socials i gregaris que són. Les lleis del poder són una interpretació de l'[[evolució biològica|evolució]] usada per individus, amb la finalitat de permetre a l'individu desenvolupar-se al més alt nivell de confort que pugui arribar a en el seu marc social.
 
==Tipus i fonts del poder==
Linha 21 ⟶ 24:
 
*La [[força]] ([[violència]], [[coacció]]): "l'origen de tot poder és la violència". Segons [[Max Weber|Weber]], "''l'[[Estat]] és aquella comunitat humana que exerceix (amb èxit) el monopoli de la violència física legítima dintre d'un determinat territori''"
 
*La [[persuasió]] (directa, indirecta, [[subliminal]]; per persuasió moral, incloent a la [[religió]]).
 
*Una [[autoritat]] delegada (per exemple, en un procés [[democràcia|democràtic]]).
 
*La [[influència]] social o la [[tradició]]; la presumpció de tinença d'unes determinades habilitats o qualitats, siguin aquestes certes o no.
 
*La pertinença a una determinada [[classe social]].
 
*Un [[carisma]] personal o col·lectiu.
 
*Una [[perícia]] o habilitat (un "saber-fer"): per exemple, el poder de l'enginyer que és capaç de dissenyar una màquina.
 
*El [[coneixement]] (ensenyant-lo o no revelant-lo, compartit o guardat en secret)
 
*El [[diners]]: control a través de la propietat dels [[mitjà de producció|mitjans de producció]], poder financer, etc.
 
*En les relacions personals: dominació/submissió.
 
Linha 48 ⟶ 42:
===La teoria de l'elecció racional===
 
La [[teoria de jocs]], amb els seus orígens en la teoria de l'[[elecció]] [[racional]], està sent usada de manera creixent en diverses disciplines per a ajudar a l'anàlisi de les relacions de poder.
 
En la teoria de l'elecció racional, els individus o grups poden ser modelats com 'actors' que trien d'un 'conjunt d'eleccions' de possibles accions, amb la finalitat d'intentar i aconseguir els resultats desitjats. L''estructura incentiva' d'un actor comprèn les seves creences sobre els costos associats amb les diferents accions de cada elecció, i les probabilitats que cada acció dugui al resultat desitjat.
 
*En aquesta teoria es pot diferenciar entre: '''Poder de resultat''': la capacitat d'un actor d'aconseguir o ajudar a aconseguir resultats; i '''Poder social''': la capacitat d'un actor de canviar les estructures incentives d'altres actors a fi d'aconseguir resultats.
En aquesta teoria es pot diferenciar entre:
 
*'''Poder de resultat''': la capacitat d'un actor d'aconseguir o ajudar a aconseguir resultats; i
 
*'''Poder social''': la capacitat d'un actor de canviar les estructures incentives d'altres actors a fi d'aconseguir resultats.
 
Aquest sistema pot ser usat per a modelar una àmplia varietat d'interaccions socials on els actors tenen la capacitat d'exercir poder sobre uns altres. Per exemple, un actor 'poderós' pot prendre opcions del conjunt d'eleccions d'altre actor; pot canviar els costos relatius de les accions; pot canviar la probabilitat que una acció donada dugui a un resultat donat; o podria simplement canviar les creences de l'altre sobre la seva estructura incentiva.
Linha 63 ⟶ 53:
 
===Marxisme===
{{AP|Marxisme}}
 
Seguint la tradició [[marxisme|marxista]], [[Antonio Gramsci]] va elaborar el paper de l'[[hegemonia cultural]] en la [[ideologia]] com un mitjà de reforçar el poder del [[capitalisme]] i de l'[[estat nació]]. Gramsci va considerar el poder com a exèrcit d'una manera directa i pública, i el poder de la burgesia com la seva capacitat de mantenir al proletariat en la seva situació soci-econòmica.
 
===Foucault===
{{AP|Michel Foucault}}
 
Una de les anàlisis modernes més àmplies sobre la importància del poder en l'activitat humana prové dels treballs del filòsof francès [[Michel Foucault]]: "''El poder es troba en tots els llocs... perquè no prové de cap lloc''".
Linha 80 ⟶ 71:
"''La dominació ''[no és]'' aquest tipus de dominació sòlida i global en què una persona exerceix sobre unes altres, o un grup sobre un altre, sinó les moltes formes de dominació que poden ser exercides en l'interior d'una societat''" ([[Michel Foucault|Foucault]], ídem).
 
===Les cinc basesBases del poder===
Les anomenades ''cinc bases del poder'' vansón serunes bases del poder proposades pels [[psicologia social|psicòlegs socials]] John French i Bertram Raven, en un estudi de [[1959]]. Van desenvolupar un esquema de cinc categories de poder que reflectirien les diferents bases o recursos sobre les quals es donen suport els detentors del poder.
 
Les ''cinc bases del poder'' van ser proposades pels [[psicologia social|psicòlegs socials]] John French i Bertram Raven, en un estudi de 1959. Van desenvolupar un esquema de cinc categories de poder que reflectirien les diferents bases o recursos sobre les quals es donen suport els detentors del poder.
 
*'''Poder legítim''': el poder legitimat es refereix al poder d'un individu o grup gràcies a la posició relativa i obligacions del detentor dintre d'una organització o societat. El poder legitimat és una autoritat formal delegada.
 
*'''Poder de referència''': el poder de referència es refereix al poder o l'habilitat dels individus per a persuadir o influir a uns altres. Està basat en el carisma i les habilitats interpersonals del detentor de poder. Aquí la persona sotmesa al poder s'identifica amb el portador de poder i tracta d'actuar com ell.
 
*'''Poder expert''': el poder expert és el poder d'un individu que deriva de les habilitats o perícia de la persona i de les necessitats de l'organització o societat d'aquestes habilitats. AL contrari de les altres, aquest tipus de poder és usualment fortament específic i limitat a l'àrea particular en el qual l'expert està qualificat.
 
*'''Poder de recompensa''': el poder de referència depèn de la capacitat del detentor de poder d'atorgar recompenses materials; es refereix a com l'individu pot donar a uns altres una recompensa d'algun tipus com beneficis, temps lliure, regals, promocions, increments de paga o de responsabilitat...
*'''Poder de coacció''': el poder de coacció es basa en la capacitat per a imposar càstigs per part del poder. Es podria referir a la capacitat d'eliminar o no donar recompenses. És el desig per recompenses amb valor, o la por que les hi llevin, el que assegura l'obediència d'aquells sotmesos al poder. El poder de coacció tendeix a ser el menys efectiu de totes les formes de poder, per formar ressentiment i resistència.
 
==Dites==
*'''Poder de coacció''': el poder de coacció es basa en la capacitat per a imposar càstigs per part del poder. Es podria referir a la capacitat d'eliminar o no donar recompenses. És el desig per recompenses amb valor, o la por que les hi llevin, el que assegura l'obediència d'aquells sotmesos al poder. El poder de coacció tendeix a ser el menys efectiu de totes les formes de poder, per formar ressentiment i resistència.
:"Per poder s'entén cada oportunitat o possibilitat existent en una relació social que permet a un individu complir la seva pròpia voluntat."
:[[Max Weber]], ''Conceptes Bàsics de Sociologia''
 
==Bibliografia==