Donzella en perill: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sí podia concedir > sí que podia concedir
Jey (discussió | contribucions)
+ imatge
Línia 1:
[[Fitxer:Reggio calabria icona san giorgio martire.jpg|300px|thumbnail|En la popular [[Llegenda de Sant Jordi]], aquest ha de matar un drac per rescatar la princesa Cleodolinda.]]
La '''donzella en perill''' és un [[arquetip]] de dona en la ficció on el personatge femení actua com a motor de les aventures de l'[[heroi]], el qual l'ha de rescatar o defensar per aconseguir la seva llibertat o el seu amor. És doncs, un personatge passiu, que serveix per induir a l'acció al protagonista de la història i definir el seu rol enfront l'antagonista, qui causa els problemes a la noia. L'estereotip pot funcionar de forma paròdica, especialment als relats contemporanis.
 
Linha 11 ⟶ 12:
 
==Dames presoneres==
A vegades la dona no està en aquell moment en poder de cap monstre o antagonista, però no pot ser lliure o pateix un encanteri, com [[La Bella Dorment (conte)|La bella dorment]], que només pot despertar amb un petó d'amor d'un príncep que venci per ella tots els perills. Aquestes proves d'amor van influir en l'[[amor cortès]], on la dama estava metafòricament presonera d'un marit o gilós, del qual no podia escapar però sí que podia concedir els seus favors al trobador o cavaller que en demostrés ser mereixedor. Les proves que posen els reis als pretendents en molts contes tenen aquest origen.
 
Sovint la dona és feta presonera per atreure el protagonista cap a un perill, com a part de l'estratègia del [[Dolent (ficció)|dolent]], especialment a obres contemporànies com pel·lícules d'acció, còmics o dibuixos animats; fins i tot els videojocs continuen amb aquesta visió, tal com es pot comprovar a la saga de [[Mario]].