Vescomtat de Rocabertí: diferència entre les revisions

▲El vescomtat de Peralada, també anomenat de Quermançó, formava part de l'antic comtat d'Empúries-Peralada, i comprenia l'antic ''[[pagus]]'' entorn [[Peralada|aquesta vila]], del qual el primer vescomte documentat és Bonfill, al [[segle X]].<ref name=peralada>{{GEC|0050026|Vescomtat de Peralada}}</ref> El [[1078]], la vila de Peralada va ser llegada per [[Ponç I d'Empúries]] al seu segon fill [[Berenguer d'Empúries|Berenguer]], en condomini amb el seu germà [[Hug II d'Empúries]], però van acabar dividint-se el territori i governant-lo separadament,<ref>{{GEC|0051918|Ponç I d'Empúries}}</ref> però els successors de Berenguer no van emprar regularment el títol de vescomtes de Peralada sinó de vescomtes de Quermançó, deixant per a la vila de Peralada el títol de senyoria.<ref name=peralada/>

▲La denominació de Rocabertí va imposar-se després, quan les antigues famílies de funcionaris vescomtals comencen a prendre més importància i es fan hereditàries.{{sfn|Negre i Pastell|1968|p=24}} Els Rocabertí governarien sobre l'antic vescomtat des de la fi del segle X, excepte a la senyoria de Peralada, la qual no obtindrien fins anys després, amb [[Dalmau IV de Rocabertí|Dalmau IV]] ([[1166]]-[[1181]]), que la va heretar, almenys la major part de la senyoria, de la seva esposa Ermessenda de Navata i que va acabar convertint-se en la capital del vescomtat. Des d'ençà iniciar el seu govern al vescomtat, van començar a anomenar-lo, encara que no de forma definitiva al començament, vescomtat de Rocabertí, sent [[Dalmau I de Rocabertí|Dalmau I]] el primer en emprar aquesta denominació vers l'any 971.<ref name=rocaberti/>

▲A la família se li va atorgar el títol de [[comtat de Peralada]] el [[1599]] per gràcia de [[Felip III de Castella]]. La línia masculina dels Rocabertí es va extingir l'any [[1672]], amb la mort de [[Martí Jofre I de Rocabertí]], al qual el va succeir la vescomtessa [[Elisenda I de Rocabertí|Elisenda]], casada amb el comte d'Albatera, de cognom Rocafull; el fill del matrimoni, [[Guillem Manuel I de Rocabertí|Guillem de Rocafull i de Rocabertí]] va decidir donar preferència al segon cognom, i va obtenir la [[grandesa d'Espanya]] per al títol, però va morir sense descendents el [[1728]].{{sfn|Negre i Pastell|1968|p=27}} Llavors el títol va passar als Boixador, comtes de Savallà, que també adoptaren el cognom lligat al títol fins 1862, quan extingida la línia masculina va passar a la família Dameto, marquesos de Bellpuig, que van cognomenar-se Rocabertí de Dameto.{{sfn|Negre i Pastell|1968|p=27}} El títol va canviar de família després més ràpidament, el [[1899]] als Sureda, descendents d'una branca dels Boixador,{{sfn|Negre i Pastell|1968|p=27}} el [[1912]] als Fortuny i el [[1973]] als Montaner, actuals titulars.<ref name=rocaberti/>