Gegants de Gràcia: diferència entre les revisions

editant
m (Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.)
(editant)
{{editant}}
{{FR|data=novembre de 2012}}
{{Gegant
|Nom = Gegants de Gràcia
|Any = 1982
|Documentat =
|Població = [[Gràcia]]
|Constructor = Àngels Jutglar (original) i Dolors Sans (rèplica)
|Alçada =
|Pes =
|Propietari =
|Detalls = Burgesos benestants del segle XIX
|Nom1 = Pau
|Alçada1 = 3,75 m<ref name="CPB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/ambits-festius/imatgeria-festiva/gegants/gegants-de-gracia}}</ref>
|Any1 =
|Pes1 = 70 kg<ref name="CPB"/>
|Documentat1 =
|Nom2 = Llibertat
|Població1 =
|Alçada2 = 3,655 kgm<ref name="CPB"/>
|Constructor1 =
|Pes2 = 55 kg<ref name="CPB"/>
|Alçada1 = 3,75 m
|Pes1 = 60 kg
|Propietari1 =
|Detalls1 =
|Nom2 = Llibertat
|Any2 =
|Documentat2 =
|Població2 =
|Constructor2 =
|Alçada2 = 3,6 kg
|Pes2 = 55 kg
|Propietari2 =
|Detalls2 =
}}
Els '''Gegants de Gràcia''' són dos gegants de la [[Vila de Gràcia]] que vanrepresenten seruna construïtsparella perburgesa primerbarcelonina copdel l'anysegle [[1982]], per Àngels Jutglar, i batejats el 1984XIX.<ref>{{ref-llibre |cognom=Serchs i Serra |nom=Jordi |títol=Guia de l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia |editorial=Ajuntament de Barcelona |data=1987 |pàgines=p.42 |isbn=}}</ref> L'anyEn [[1991]],Pau esduu vauna fercapa unade rèplicavellut delsnegre mateixos.i La collaun barret de [[Geganterscopa dea Gràcia]],la s'iniciamà; deNa maneraLlibertat formalporta l'anyun 1992,vestit encarablau quei abans altresles simpatitzantsmans jaocupades treienamb elsun Gegantsventall i un pom de flors amb tres lliris blancs pintats (símbol de Gràcia), estris indispensables per laballar Festael Major«Gambeto».<ref name="CPB"/>
 
Els noms, Pau i Llibertat, foren triats per votació popular entre els nens i nenes de les escoles del barri. «Pau», per homenatjar el batlle que va aconseguir la independència de Gràcia l'any 1887, [[Pau Fatjó]]. I «Llibertat», per raons diverses: primer, perquè la seu del primer ajuntament era a la [[plaça de la Llibertat]]; segon, perquè és un carrer que no ha variat mai de nom tot i els canvis polítics; i finalment perquè és un nom molt lligat a la història dels graciencs per les mobilitzacions en favor de la llibertat que han protagonitzat.<ref name="CPB"/>
Els Gegants de Gràcia realitzen dos [[ball]]s propis: El gambeto (ball de gala) i Toc de Gràcia (només ballat per la [[Festa Major de Gràcia]] a partir del 2002),<ref name=protocol>{{ref-web|url=http://w3.bcn.cat/fitxers/gracia/protocolorigweb.355.pdf |títol=Protocol Festiu de la Vila de Gràcia |consulta=28 de desembre de 2012 |editor=Ajuntament de Barcelona (Districte de Gràcia) |data=3 de juny de 2011}}</ref> tot i que a la darrera Festa Major de 2007 van estrenar un ball nou " El ball del Festeig" per commemorar els seus 25 anys a la Vila.
 
Els Gegants de Gràcia veuen la llum el [[1982]], construïts per l’artista gracienca Àngels Jutglar. Eren unes figures molt feixugues. Per això pocs anys més tard Dolors Sans en va fer unes rèpliques més lleugeres, aprofitant les potes de fusta i els vestits, i són les que es poden veure encara avui. L’any 2008 se n’encarregà una restauració a fons al taller Sarandaca de Granollers.<ref name="CPB"/>
En Pau representa un senyor benestant de finals del [[segle XIX]]. Fa 3 metres i 75 centímetres i pesa 70 quilos. Vesteix amb una capa de vellut negre i barret de copa a la mà.
 
La [[Geganters de Gràcia|Colla Gegantera de Gràcia]] neix l’any 1990 i a partir d’aquell moment s’encarrega de custodiar les figures i de treure-les a passejar i a ballar en les dates assenyalades. Fins aleshores, geganters afeccionats els havien tret sempre que havia fet falta, però no hi havia cap entitat que en fos responsable.<ref name="CPB"/>
Na Llibertat és una dona de Gràcia, de casa bona de finals del [[segle XIX]]. Fa 3 metres i 55 centímetres. Pesa 55 quilos i vesteix amb un pom de flors i una vano blau amb tres lliris blancs pintats (símbol de Gràcia), estris indispensables per ballar el Gambeto.
 
<!-- Els noms de Pau i Llibertat van ser els escollits entre els alumnes de les escoles. Pau, perquè l'alcalde que va aconseguir la independència de Gràcia l'any [[1887]] es deia [[Pau Fatjó]]. El nom de Llibertat es va posar per diverses raons: primer, perquè la seu del primer consistori era a la plaça Llibertat; segon, perquè és un carrer que no ha canviat mai de nom malgrat els canvis polítics; finalment, perquè és un nom molt lligat a la història dels graciencs amb totes les seves mobilitzacions en pro de la llibertat, tal com demostren la Revolta republicana de [[1855]], la [[Revolució de l'any 1868]] i la [[Revolta de les Quintes de 1870]]. --->
 
ElsEn GegantsPau dei Gràciala realitzenLlibertat dostenen [[ball]]s propispropi: Elel gambetoGambeto o (ball de gala), iper bé que també participen en el Toc de Gràcia, (nomésque ballatballen pertotes lales [[Festa Majorfigures de Gràcia]]la colla a partirla festa major del barri des del 2002),.<ref name=protocol>{{ref-web|url=http://w3.bcn.cat/fitxers/gracia/protocolorigweb.355.pdf |títol=Protocol Festiu de la Vila de Gràcia |consulta=28 de desembre de 2012 |editor=Ajuntament de Barcelona (Districte de Gràcia) |data=3 de juny de 2011}}</ref> tot i que aDurant la darrera Festa Major de 2007 van estrenar un ball nou " El ball del Festeig" per commemorar els seus 25 anys a la Vila.<ref name="CPB"/>
En Pau i na Llibertat, es van conèixer ja fa 25 anys, en un Ball d'envelat de Festa Major, a finals del segle XIX. En Pau li va regalar un pom de flors i un vano a na Llibertat, estris indispensables per ballar "El Gambeto".
 
Els Gegants de Gràcia es deixen veure cada any per la Mare de Déu d'agost en el seguici de la festa major, del qual són protagonistes, però a més celebren la seva trobada, de periodicitat biennal, dins la primera quinzena de maig dels anys senars.
El "Gambeto", és el seu primer ball propi, adaptació d'una música popular i amb coreografia de la colla de geganters.
 
EnLa llegenda explica que en Pau i na Llibertat, es van conèixer ja fa 25 anys, en un Ball d'envelat de Festa Major, a finals del segle XIX. En Pau li va regalar un pom de flors i un vano a na Llibertat,.{{CN|data=febrer estrisde indispensables per ballar "El Gambeto".2014}}
Totes les figures festives que formen part de la Colla de Geganters de Gràcia són: En Pau i na Llibertat, en Torradet i la Gresca (representant el sol i la lluna), en Pepitu Campanar i els capgrossos de Gràcia. Aquests tenen un ball: "Toc de Gràcia", ball de Gala de Festa Major compost per un membre de la colla.
 
Els dos gegants surten a passejar al costat dels gegantons i capgrossos de Gràcia: en [[Gegantons Torradet i Gresca|Torradet i Gresca]], en [[gegantó Pepitu Campanar|Pepitu Campanar]] i els [[Capgrossos de Gràcia]]; tots són portats per la Colla de Geganters de Gràcia.<ref name="CPB"/>
 
== Referències ==
{{referències}}
<references/>
 
== Enllaços externs ==