Diferència entre revisions de la pàgina «HMS Victoria (1887)»

m
Disambiguated: PlateaPlatees, nusnus (unitat) (2) using Dab solver
m (Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.)
m (Disambiguated: PlateaPlatees, nusnus (unitat) (2) using Dab solver)
 
==Disseny==
El ''Victoria'' es va construir en una època d'innovació i desenvolupament en el disseny naval. S'havia d'anomenar ''Renown'' (Renom), però es va canviar el nom abans de l'amarament per celebrar el [[Reina Victòria del Regne Unit#El_Jubileu_d.27OrEl Jubileu d'Or| jubileu d'or]] de la [[Reina Victòria del Regne Unit| Reina Victòria]], que se celebrava el mateix any. La seva arribada es va acompanyar amb força propaganda sobre el fet que era el vaixell blindat més potent en servei, amb el blindatge més gruixut, els canons més grossos, i alhora era un dels vaixells blindats més grans i més ràpids. No obstant, a la pràctica, el disseny no va ser tan reeixit. El vaixell tenia el sobrenom de 'la sabatilla' (o, juntament amb el seu germà, l'HMS Sans Pareil, que també estava a l'esquadró de la Mediterrània, 'el parell de sabatilles') perquè el [[castell de proa]] era molt baix, i tenia tendència a perdre's de vista fins i tot amb poca [[Escala Douglas| maror]].
 
La coberta de proa tenia una sola torreta amb dos canons BL de 16.25 polzades Mk I. A popa hi havia un canó BL de 10 polzades protegit amb un escut. Aquest disseny, que era conseqüent amb el del cuirassat anterior de la Royal Navy, l'HMS Conqueror (de 1881), era un compromís entre les intencions originals de tenir armament principal a proa i a popa, i significava que els canons només podien disparar al costat o al davant de la nau. El gran pes de la torreta va suposar que s'hagués de muntar molt baixa per millorar l'estabilitat del vaixell, i que no se'n pogués muntar una altra de semblant a popa. El gran canó de 410 mm es va triar perquè s'havien utilitzat canons de mida semblant en vaixells estrangers, i perquè hi havia dificultats per trobar el disseny preferit per la Navy, de 250 mm.
[[Fitxer:Refloating HMS Victoria Snipe Point 1892.png|left|thumb|upright|250px|Posició dels vaixells per reflotar el ''Victoria''.]]
 
El 29 de gener de 1892, el ''Victoria'' va embarrancar a Snipe Point, a prop de [[Platees|Platea]], a la costa grega. Platea s'havia seleccionat com a port amistós perquè els vaixells britànics el fessin servir de base per a exercicis amb [[torpede]]s i mines i tots els vaixells de la flota mediterrània hi anaven successivament al llarg de l'hivern. Es llançaven torpedes des de vaixells ràpids en condicions reals de batalla, però era preferible de practicar en aigües relativament poc fondes, per poder recuperar els torpedes després (se suposava que flotaven quan s'aturaven els motors, però de vegades s'enfonsaven). El capità Bourke s'havia adonat de la dificultat de maniobrar el seu vaixell en aigües poc fondes, i havia ordenat que posessin una boia al punt on l'aigua pujava a 18 m. Els tripulants no van trobar el punt menys fondo, i el ''Victoria'' va embarrancar a 9 [[nus (unitat)|nus]]os contra la planassa rocosa i s'hi va quedar enganxat. La proa del vaixell va acabar a més de 2 m més amunt de l'aigua del que seria normal, per la inèrcia que l'impulsava contra la planassa. El fons del vaixell va quedar malmès, i tres compartiments es van inundar. La proa, però encara tenia 20 m d'aigua. Es va informar l'almirall Tryon, i va anar-hi amb el ''Surprise'', ordenant que hi anés també el remolcador ''Sampson'' amb equips de bombeig i estatges. El ''Hecla'' — un transport de torpedes ja era a Platea i va fer dos intents de remolcar el ''Victoria''. No va poder fer-ho, però va ajudar a ancorar la popa del vaixell fins que pogués arribar més ajuda. El ''Phaeton'', l{{'}}''Edinburgh'', el ''Dreadnought'', l{{'}}''Scout'' i el ''Humber'' també van anar al lloc de l'accident.{{sfn|Fitzgerald|1897|p=333–336}}
 
Van alleugerir el ''Victoria'' de 1.273 tones, de les quals 483 corresponien a [[carbó]] que es va llençar per la borda. Es van posar pegats a les vies d'aigua creant mampares temporals, i tapant els forats amb fusta i ciment Portland. El ''Dreadnought'' i l{{'}}''Edinburgh'' van lligar estatges al ''Victoria'' per tibar de la popa. El ''Sampson'' es va posar de costat per tibar cap enrere i els propis motors del ''Victoria'' es van engegar. Amb això es va aconseguir de moure el vaixell, que fou reflotat la tarda del 4 de febrer. El vaixell va anar al nou dic sec Hamilton, de [[Illa de Malta|Malta]] per les reparacions; fou el primer vaixell que el va utilitzar. El recobriment del casc s'havia arrencat al llarg de 21 m, amb algunes planxes doblegades en forma de 'S', encara que l'acer es deformava en comptes de trencar-se. Les reparacions es va completar a temps per al creuer d'estiu de la flota, el mes de maig.{{sfn|Fitzgerald|1897|p=336–338}}
===Disposició de la flota===
 
Tryon comandava una columna de sis vaixells, que formaven la primera divisió de la seva flota, des de la nau insígnia ''Victoria'', que es movia a 8 [[nus (unitat)|nus]]os. El seu segon — el contraalmirall [[Albert Hastings Markham]] — estava a la nau principal de la segona divisió de 5 vaixells, el ''Camperdown'', de 10.800 tones. La nau insígnia habitual de Markham, el ''Trafalgar'' estava en reparació. Curiosament, tractant-se de Tryon, havia comentat els seus plans per ancorar la flota amb alguns oficials seus. Les dues columnes de la flota havien de girar 180 [[grau (angle)|graus]] cap endins successivament, canviant de direcció i acostant-se a 370 m l'una de l'altra. Després de navegar unes quantes milles en aquesta formació, tota la flota reduiria la velocitat i giraria simultàniament 90° a babord i llançaria àncores per passar la nit. Els oficials havien observat que la separació inicial de 1.100 metres entre les dues columnes era massa poc, i van suggerir que haurien de començar com a mínim amb 1.500 m de separació; fins i tot això no deixava prou marge de seguretat. Els radis de gir normals dels vaixells que havien de fer la maniobra implicaven que calia una separació de 1.800 m per deixar l'espai previst de 370 m després de completar la maniobra. Tryon havia confirmat que feien falta 8 cables (1.300 m) per la maniobra que esperaven els oficials, però més endavant va assenyalar que les columnes s'acostessin fins a sis cables (1000 m). Dos oficials van preguntar amb molta cura si l'ordre era correcta, i la va confirmar amb brusquedat.
[[Fitxer:Vice_Admiral_Sir_George_Tryon.jpg|220px|left|thumb|El vicealmirall Sir George Tryon]]
Va ordenar incrementar la velocitat fins a 8,8 nusos i cap a les 15:00 va ordenar que el ''Victoria'' assenyalés que tots els vaixells de cada columna giressin successivament 180° cap en dins, en direcció cap a l'altra columna, perquè la flota invertís el curs. No obstant, el diàmetre de gir "tàctic" normal dels vaixells era d'uns 730 m (amb un mínim de 550 m, encara que les ordres vigents exigien utilitzar el "[[timó]] tàctic" en maniobres de la flota), i per tant, si estaven a menys de 1.500 m de distància, la col·lisió era probable.
*[http://www.wrecksite.eu/wreck.aspx?32187 HMS Victoria al lloc de l'enfonsament, inclou el vídeo i la posició]
*[http://www.mcgonagall-online.org.uk/poems/mpgvictoria.htm Poema de William McGonagall que commemora la pèrdua del ''Victoria'']
== References ==
<references />
 
 
{{commonscat}}
87.349

modificacions