Diferència entre revisions de la pàgina «Isadora Duncan»

Sense canvi de mida ,  fa 5 anys
m
Corregit: desició > decisió
m (Corregit: desició > decisió)
Tot i que disposava de pocs diners, Isadora es va ajutjar al Plaza Hotel i mentre es preparava per els seus concents va començar a recorrer la ciutat. La seva biografa, la estadounidenca Frederika Blair, explica que va visitar no tan sols els barris mes elegants “si no també La Boca, centre de la rutilant vida nocturna de la ciutat (sic)”.
 
Els espectadors del seu primer concert, el 12 de juliol, van rebre les danses d’Isadora una mica fredament. El públic porteny estava acostumat al llenguatge del ballet, encara en les seves formes renovadores (Vaslav Nijnsky amb els [[Ballets Russes]] s’havien presentat en el [[Teatre Colón de Buenos Aires|Teatre Colón]] tres anys abans amb un èxit colosal) y va trobar pobre i limitada la tècnica d’Isadora. La vispera del segon concert va ser amb un grup d’amics a un club nocturn i allà, impulsada per l’exitació del moment, es va llançar a ballar l’himne nacional. Al dia següent el gerent del Coliseu adduir que ella havia faltat el contracte amb ell al oferir aquella actuació imprevista i va amenaçar amb anular el pròxim concert. Va ser necessari tot el tacte  de Dumesnil, director musical de la gira, per que el gerent tornés enrere amb la seva desiciódecisió.
 
Però, altres dificultats s’acostaven. Isadora volia dedicar a [[Richard Wagner|Wagner]] el seu tercer programa i el seu director musical, que era francès, es va negar a cooperar. Dumesnil tenia una licencia de l’exercit del seu país i va considerar que provocaria censures si en un temps de guerra participava en un programa amb obres d’un compositor alemany. Però, tot i que van aconseguir un altre director, el programa [[wagnerià]] va allunyar a molts admiradors d’Isadora, de la mateixa manera que els pro alemanys s’havien vist afectats per la seva interpretació de [[La Marsellesa]].
1.127.526

modificacions