Guerra del Peloponnès: diferència entre les revisions

El [[415 aC]] [[Alcibíades]] va persuadir a l'Assemblea atenenca d'iniciar una [[Setge de Siracusa (413 aC)|expedició contra Siracusa]]. Encara que Nícies no estava segur de l'èxit d'aquesta expedició, va ser designat, amb Alcibíades, cap de l'expedició, juntament amb Lamacos. Van sortir d'Atenes amb 134 trirrems i vint-i-cinc mil homes (juliol). [[Rhegio]] i [[Catània]] es van declarar per Atenes; la flota va desembarcar al sud de Siracusa on foren derrotats però van contraatacar i van ocupar [[Naxos (Sicília)|Naxos]] i van assetjar Siracusa. Lamacos va morir en un d'aquest combats. Moltes ciutats de Sicília i del sud d'Itàlia es van declarar per Atenes i van enviar contingents a Nícies; fins i totstot algunes [[Etrúria|ciutats etrusques]] van enviar soldats a Nícies. El setge a Siracusa es va anar estrenyent. Un exèrcit espartà, sota el comandament de Xilipos, va acudir en ajut de Siracusa. Mentre [[Efes]], aliada atenenca, canvià de bàndol i s'alià a Esparta. El cap Alcibíades, acusat de certs fets (vegeu [[Alcibíades]]) fou cridat a Atenes, i es va exiliar a Esparta.