Telenovel·la: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Milosevic +{{subst:Usuari:Leptictidium/PEC}})
Retiro informació sense referències
Línia 1:
[[fitxer: EscravaIsaura.jpg|thumb|300px|[[L'esclava Isaura]], telenovel·la brasilera.]]
Una '''telenovel·la''' és un [[gènere televisiu]] produït originalment en diversos països d'[[Amèrica Llatina]] sent ''[[El dret de néixer]]'' de cubana de [[Félix B. Caignet]] la primera telenovel·la, creada a partir d'una radionovel·la cubana del mateix nom.<ref>{{Ref-llibre A|cognom=Valenzuela Cuba|nom=José laIgnacio televisió|títol=https://books.google.es/books?id=4REJAAAAQBAJ&pg=PT7&dq=F%C3%A9lix+B.+Caignet+telenovela&hl=ca&sa=X&ei=El-yVPryFcf4UMXkgZgK&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=F%C3%A9lix%20B.%20Caignet%20telenovela&f=false va|url=https://books.google.es/books?id=4REJAAAAQBAJ&pg=PT7&dq=F%C3%A9lix+B.+Caignet+telenovela&hl=ca&sa=X&ei=El-yVPryFcf4UMXkgZgK&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=F%C3%A9lix%20B.%20Caignet%20telenovela&f=false arribar|llengua=castellà el|editorial=Penguin mateixRandom anyHouse deGrupo laEditorial sevaMéxico creació|data=2013 ([[1950]])|pàgines= i les radionovel·la també van néixer en aquest país caribeny.|isbn=6071121590}}</ref>
 
El primer concepte de telenovel·la, va ser transmèsConsisteix en [[episodi]]s diaris (usualment de dilluns a divendres) i consecutius, narrant una [[Ficció|història fictícia]] (encara que pot estar basada en fets reals) d'alt contingut [[Melodrama|melodramàtic]]. Pot comparar-se a la [[novel·la rosa]]. Si bé són temàticament semblants a les [[soap opera]]s de la televisió [[anglosaxona]], a diferència d'aquestes, la telenovel·la llatinoamericana tenen un nombre limitat d'episodis, no passant normalment d'de al voltant de cent o pocs centenars i de una durada d'aproximadament sis mesos a un any com a màxim. En casos excepcionals la seva durada es pot estendre a dues i fins i tot tres anys, amb l'excepció de les telenovel·les de producció [[Espanya|espanyola]], en les quals la durada indefinida sí que és l'habitual.
 
==Antecedents Referències ==
== {{Referències}} ==
Com antecedents de la telenovel·la tindríem el [[fulletó]] i [[novel·la per entregues]] de l'època [[vuitcentista]], i més recentment, al [[segle XX]], a la dècada de [[dècada del 1960|dels seixanta]]: "la [[fotonovel·la]]", feta amb fotomuntatges amb actors reals, que recolzant-se en un text mínim desenvolupaven la història; [[Corín Tellado]] va ser una autora important de novel·les adaptades a fotonovel·les amb les que va aconseguir gran fama.
 
El més proper antecedent de la telenovel·la es troba en les radionovel·la dels anys 40 i 50 del segle XX. El país que va iniciar aquesta tradició va ser [[Cuba]] amb "El derecho a nacer", escrita per Félix B. Caignet, que va tenir un èxit indiscutible. Les radionovel·les encara es produeixen a Cuba i tenen gran acceptació popular. Els [[serial]]s radiofònics (ràdio teatre) des dels primers temps de la ràdio desgranaven històries novel·lescs en les quals el suspens, al final del capítol, deixava oberta la porta per a seguir enganxats l'endemà. ''[[Ama Rosa]]'' en la primera època espanyola, i ''[[Simplemente María]]'' en la segona, van ser serials radiofònics memorables.
 
== Impacte cultural ==
Les telenovel·les gaudeixen de gran popularitat en tota [[Amèrica Llatina]] i en països com [[Portugal]], [[Espanya]], [[Itàlia]], [[Grècia]], [[Europa de l'Est]], [[Àsia Central]], el [[Caucas]], [[Turquia]], [[Xina]], [[Filipines]], [[Indonèsia]], [[Israel]] i també els països d'[[Àfrica]], especialment en l'ex-colònia espanyola de [[Guinea Equatorial]] on es consumeixen les mexicanas.<ref>http://cursos.insp.mx/INSP20/blogESP/wp-content/uploads/2010/11/Entrevista-a-Epifanio-Bula-Malest-GUINEA-ECUATORIAL.pdf</ref>
[[fitxer: CristinaUmana.jpg|thumb|160px|[[Cristina Umaña]], actriu colombiana]]
D'acord amb un reportatge de la [[Unesco]], en [[Costa d'Ivori]] moltes [[mesquita]]s avançar els seus horaris d'oracions durant [[1999]] per permetre als televidents gaudir de la telenovel·la [[Marimar (telenovel·la)|Marimar]], protagonitzada per la mexicana [[Thalía]]. Dos anys abans, la mateixa actriu va ser rebuda en [[Filipines]] amb honors reservats per a caps d'estat. En una població al sud de [[Sèrbia]], els televidents van sol·licitar al govern veneçolà que es retiressin els càrrecs contra [[Kassandra (telenovel·la)|Kassandra]], el personatge de la novel·la del mateix nom. Una còpia de la carta va ser enviada al llavors president [[Slobodan Milošević]] .<ref>http://www.unesco.org/courier/1999_05/fr/connex/txt1.htm</ref> Kassandra té el premi de les Mundial de Guinness per ser la telenovel·la vista en més països (128 països).<ref>http://us.imdb.com/title/tt0270789/trivia</ref>
 
A [[Rússia]], hi va haver plans de sol·licitar a les actrius mexicanes [[Verónica Castro]] i [[Victòria Ruffo]] actuar en anuncis a les eleccions de [[1993]]. Aquestes dues actrius eren considerades llavors les més populars de tota la història de Rússia. En aquest país, la telenovel·la [[Els rics també ploren]] va atreure a més de 100 milions de televidents.<ref name="beautifulatrocities">http://beautifulatrocities.com/archives/2005/01/beautiful_atroc.html</ref>
 
A [[Xina]], la telenovel·la brasilera [[L'esclava Isaura]] va ser vista per més de 450 milions de [[televident]]s.<ref name="beautifulatrocities"/>
 
Recentment l'actriu i cantant uruguaiana [[Natalia Oreiro]] és admirada a [[Rússia]] i [[Israel]], per les telenovel·les que va protagonitzar en la [[dècada del 1990|dècada dels 90]] i les dels últims anys. De fet és més reeixida en els països d'Europa de l'Est que en la pròpia [[Argentina]]. Al Brasil, les telesèries Amèrica, i Índia, una història d'amor ([[Caminho das Índias]]), han estat vistes per 96 milions i 80.000.000 respectivament.{{quan|data=novembre de 2012}}
 
A més de Kassandra, en els anys vuitanta telenovel·les veneçolanes com La dama de rosa, Abigail ', Cristal'', Topacio, Ligia Elena, Las Amazonas, etc. causen gran impacte a Hispanoamèrica i el món, convertint des d'aquest moment i fins a la data a actors veneçolans en veritables ídols en diversos països: Carlos Mata i Jeaneth Rodríguez a Espanya; Catherine Fullop i Grècia Colmenares a Argentina, etc. RCTV i Venevision sempre han anat a l'avantguarda renovant el gènere, apostant per la qualitat, formant els millors actors del país i marcant fites amb les seves produccions.
 
Sense especificar països, les telenovel·les causen gran impacte en la societat, més específicament en els nens. En ser programes que es transmeten a tota hora, un nen pot presenciar situacions o accions que al llarg del temps pot adoptar com a pròpies, és a dir, es pot deixar influenciar per un mitjà de comunicació que no sempre és controlat pels pares.
 
== Classificacions ==
Es poden classificar segons el públic al qual van dirigits, la periodicitat amb la qual s'emeten o el tema que tracten, entre altres paràmetres.
 
Una altra distinció es pot fer entre les telenovel·les amb històries roses i les d'històries més realistes, sent les primeres aquelles en què la trama gira al voltant de personatges i situacions clarament determinats, sent comprensible a qualsevol qui és bo o dolent, i referint-les segones a aquelles telenovel·les que planegen amb major profunditat als seus personatges, tenint tots ells accions aprovades i reprovables, amb un grau de complexitat en la trama que s'assembla més a la vida real.
 
== Etapes ==
;Etapa culminant, cimera o decisiva : L'etapa culminant, també anomenada etapa cimera o decisiva, és el punt on una telenovel·la comença a arribar al seu punt més alt i comença la desesperació en la trama. aquesta pot prendre part o tot de l{{'}}'''etapa final'''.
 
;Etapa final : és l'etapa on una telenovel·la es troba en moment de crisi. aquesta etapa pot prendre part o tot dels '''capítols finals'''.
 
;Capítols finals : són, com el seu nom ho indica, els últims capítols d'una telenovel·la que comprenen de 10-15 o 20 capítols. aquesta etapa en algunes ocasions es divideix en "últimes setmanes" (2) i "últims capítols" (10) i pot prendre part o tot de la setmana final
 
;Setmana final : És el conjunt de 6 o 5 (de vegades menys) capítols que vénen abans dels 3 capítols finals que són el antepenúltim capítol, el penúltim capítol i el capítol final
 
== Vegeu també ==
Linha 46 ⟶ 15:
* Trejo Silva, Marcia (2011). La telenovel·la mexicana. Orígens, característiques, anàlisi i perspectives. Mèxic: Trillas. ISBN 978-607-17-0914-1
* Verón, Eliseo i Lucrecia Escudero Chauvel (compiladors) (1997). Telenovel·la, ficció popular i mutacions culturals. Barcelona: Gedisa.
 
== Referències ==
<references/>
 
== Enllaços externs ==
Linha 54 ⟶ 20:
 
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Telenovella}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Televisió]]