Suda de Lleida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 15:
| designació1_data = 03/06/1931
}}
La '''Suda de Lleida''' o '''Castell del Rei''' era la suda o [[alcassaba]] de la ciutat de [[Lleida]], d'origen andalusí. És situada al turó de la [[Seu Vella de Lleida|Seu Vella]]. Després d'una important restauració que l'integrà en el [[Conjunt Monumental de la Seu Vella i Castell del Rei]],<ref>[http://www.turismedelleida.cat/viure-a-lleida/conjunt-monumental-de-la-seu-vella-i-castell-del-rei-suda Turisme de Lleida.]</ref> el castell i el seu centre d'interpretació són visitables des de principis de [[2011]].<ref name="turoseuvella">[http://www.turoseuvella.cat/el-conjunt-monumental/castell-del-rei-suda La Suda] al web del Consorci del Turó de la Seu Vella</ref>
 
== Descripció ==
Línia 27:
El castell de la Suda està situat al costat de la Seu Vella de Lleida. La seva existència està documentada des de l'any 882, època en què Lleida era ocupada pels sarraïns. El van construir allà perquè dominava tota la plana de Lleida i era un excel·lent lloc de defensa. Entre els anys 1031 i 1036 va servir de refugi al destronat [[Hixam III|Hisham III]], últim califa de Còrdova.
 
A partir de la conquesta cristiana, el castell de la Suda va ser seu d'alguns fets històrics remarcables. El 1150, probablement s'hi va celebrar el casament entre el comte [[Ramon Berenguer IV]] i [[Peronella d'Aragó|Peronella]], filla del rei [[Ramir II d'Aragó|Ramir d'Aragó]].<ref name="turoseuvella">[http://www.turoseuvella.cat/el-conjunt-monumental/castell-del-rei-suda La Suda] al web del Consorci del Turó de la Seu Vella</ref> Aquesta unió va segellar l'entroncament de la casa d'Aragó amb el [[Casal de Barcelona]]. El 1214, en aquest castell, els nobles catalans i aragonesos van jurar fidelitat a l'infant Jaume, que es convertiria en el rei [[Jaume I]].<ref name="turoseuvella"/> En el moment de màxima esplendor, el castell de la Suda va arribar a ser la residència lleidatana dels comtes de Barcelona.
 
En l'època de l'ocupació militar es destinà a polvorí; les voladures dels anys [[1812]] i [[1936]] la destruïren en gran part, quedant-ne només en peus la nau sud-est; la més antiga del conjunt.