Escut de Sabadell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 49:
El document més antic trobat on apareix el segell amb la ceba és de [[1468]]. Era signat pel procurador general de Barcelona, quan aquella ciutat va ser senyora de Sabadell. El primer segell propi del municipi no apareix fins a l'any [[1560]], amb la ceba com a escut propi i símbol de la ciutat.
 
El motiu de la ceba com a emblema de Sabadell s'ha de trobar en els costums d'aquella època. Una part considerable de poblacions catalanes tenen com a emblema heràldic les anomenades [[armes parlants]]. Aquest costum obeeix a la poca gent lletrada que hi havia. Posar a l'escut un signe gràfic que més o menys coincidís amb el nom de la població era facilitar-ne la lectura. Així, el nom "Sabadell", a través de la pronúncia [səβəʼðeʎ], seria reinterpretat [[Sabadell#Etimologia|com si]]<nowiki/>un s'escrivíshipotètic derivat de "ceba": "Cebadell"]].
 
Els [[quatre pals]] de Catalunya recorden que la ciutat va pertànyer a la Corona; de fet, va ser venuda per [[Roger Bernat de Foix]] l'any [[1366]] a [[Elionor de Sicília]], esposa de [[Pere el Cerimoniós|Pere III]]. El rei la va tornar a vendre, aquesta vegada a la ciutat de [[Barcelona]], i va tornar definitivament a la Corona el [[1473]].