Plana Padana: diferència entre les revisions

La '''Plana Padana''' (en [[italià]]: ''Pianura Padana''<ref>[http://www.treccani.it/enciclopedia/pianura-padana/ Enciclopedia Treccani online]</ref> i també ''Val Padana''), és una regió geogràfica del nord de l'[[Europa]] mediterrània que s'estén per la [[Itàlia]] septentrional i està compresa principalment en la conca del [[riu Po]]. ComprenComprèn part de les regions del [[Piemont]], la [[Lombardia]], l'[[Emilia-Romagna]] i el [[Vèneto]]. Al nord, a més de la serralada de [[Colli Euganei]] i la [[llacuna de Venècia]], la Plana Padana pren la denominació de ''pianura veneto-friulana''. Les dues zones planes contigües estan separades d'Europa central per la gran serralada dels [[Alps]] i es consideren que encara pertanyen a l'Europa meridional. Els Alps i els Prealps delimiten la Plana Padana al llarg del vessant nord, oest i sud-oest, mentre el vessant sud és tancat per la serralada dels [[Apenins]], el vessant oriental està banyat pel [[mar Adriàtic]].

Altres noms per definir aquest plana són ''bassopiano padano'' i més recentemenrecentment [[Padània]] (en italià: ''Padania''), sobretot en sentit polític, per indicar tot el nord d'Itàlia.

La Plana Padana té una superfície d'uns 46.000 km2,<ref>[http://www.treccani.it/Portale/elements/categoriesItems.jsp?pathFile=/sites/default/BancaDati/Enciclopedia_online/P/ENCICLOPEDIA_UNIVERSALE_3_VOLUMI_3_vol_017835.xml Treccani - Pianura Padana]</ref> a més del riu Po està banayadabanyada pel [[riu Adige]] en el seu curs baix, pel [[riu Reno]] i pels rius de la Romagna.

La Plana Padana, és una de les planes més grossesextenses d'Europa, ocupa bona part de la Itàlia septentrional i té forma de triangle. El riu Po, gairebé pel centre, la travessa en direcció d'oest a est.

L'activitat dels rius han aportat molts sediments a la conca marina costanera, subjecte al fenomen de la [[subsidència]], que abans ocupava la planura padana. A `l'activitat deldels rius, s'hi afegeix la produïda per les glaciacions.

La planura padana comprèn dues zones: l'alta i la baixa planura segons l'altitud que presenten. L'''alta planura'', es diu també ''planura seca'' ( ''pianura asciutta''), es troba als peus deldels prealps italians i del pedemont del Apenins; el sòl és permeable, l'aigua s'infiltra fins a trobar un estrat impermeable i sorgeix en forma de fonts.

La baixa Plana Padana està formada per sòls amb materials més fins, com l'argil·laargila, impermeables o poc permeables, on l'aigua fàcilment s'acumula.

En temps antics tota la Plana Padana estava recoberta de vegetació: forestalboscos en la part més humida amb boscos (baixa planura), i en la part més segues de [[Bruc|brugueres]] en la part més seca (alta planura).

[[Fitxer:Campagna di Soresina.jpg|300px|thumb|right|CuliusCultius a la baixa plana, a la província de Cremona]]

En [[agricultura]] és típic el conreu de cereals i concretament el [[blat de moro]]. També es cultiven productes per a la indústria, com la [[remolatxa sucrera]]. En ramaderia intensiva, hi ha bestiar boví i porcí.