Cirera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 14669712 de Enric Agut (Discussió), no hi escau, vegeu VP:EE
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 5:
 
== Etimologia ==
Fins al segle I aC. el conreu de la cirera es limitava a la zona compresa entre la [[mar Negra]] i la [[mar Càspia]]. Després de la conquesta de la colònia grega de Kerasus (actual [[Giresun]]) pels romans l'any 67 aC., el general [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)|Luci Licini Lucul·le]] va portar 74 exemplars a la ciutat de [[Roma]] on va començar la seva expansió portada per la migracions humanes. Kerasos va ser tornada a anomenar després de la seva conquesta a Kerasun i després a Cerasus, en temps de l'[[imperi romà]]. D'allà el nom que rebria en llatí, d'on prové cirera.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.giresun.bel.tr/webs_ust_menu_detay.aspx?uid=21 |títol=Pàgina del municipi de Giresun |consulta=4 de setembre de 2012 |llengua=turc}}</ref><ref>{{citar ref-web |url=http://cereza.info/origen-de-la-cereza.html |títol=Origen de la cereza |consulta=4 de setembre de 2012 |any=2010 |editor=cereza.info|llengua=castellà}}</ref>
 
Guinda, per contra, té una [[etimologia]] incerta. [[Joan Coromines]] suggereix un origen a l'antic provençal a partir del segle XII, quan la [[casa de Barcelona]] dominava [[Provença]], al sud del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. Aquest terme va evolucionar a partir de l'arrel germànica w&#299;ks&#301;na del que prové el [[ripuarisch]] ''wihsina''. D'allà va passar a l'[[occità]] ''guinle'' i després al [[provençal]] ''guinla''. Després la dominació barcelonina a la regió, introduiria el terme guinda que va passar al [[català]] i l'[[espanyol (llengua)|espanyol]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Coromines |nom=Joan |cognom2=Pascual |nom2=José |títol=Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Biblioteca románica hispánica Vol.6 |any=1991|editorial=Gredos |lloc=Madrid |isbn=978-84-249-1362-5 |oclc=463636715}}</ref>